Empanada col·lectiva

Derrota inesperada i merescuda del Gimnàstic de Tarragona (2-0) a l’Alcoraz, contra l’Osca, en un enfrontament en el qual els de Vicente Moreno es mostren incapaços de superar un rival teòricament inferior, pel que diu la classificació. Tot i perdre, els tarragonins continuen a la zona noble i amb totes les opcions de lluitar fins el final per l’ascens directe.

Els locals van començar el partit molt intensos, ben conscients que s’hi jugaven tant o més que els tarragonins. Va ser un inici en el qual l’Osca va tenir més presència que el Nàstic en zona atacant. De fet, als dos minuts, els d’Anquela van demanar un doble penal a l’àrea del Nàstic. El primer, per unes mans de Iago Bouzón que no es van produir perquè el central grana tenia els braços completament enganxats al cos, i l’altre de Suzuki, per una empenta que tampoc es va arribar a produir mai.

Quatre minuts després, qui avisava era Fran Mérida, d’una falta molt llunyana, però que gairebé sorprèn Manolo Reina, que va haver d’aturar l’esfèrica en dos temps. El gol de l’Osca estava al caure, i va arribar als deu minuts. En un córner a la dreta de Reina els tarragonins van deixar massa concessions i la pilota va caure a peus de Christian, qui va rematar des de l’àrea petita. L’acció podria haver quedat invalidada per fora de joc, però ni el jutge de línia ni l’àrbitre ho va considerar així.

L’Osca va tenir la capacitat d’adormir el partit i, a més, de seguir insistint. No va ser un bon començament de partit d’un Nàstic que arribava d’empatar a quatre contra el Còrdova, tan sols feia vuit dies. A mesura que van anar passant els minuts, els tarragonins van demostrar que ahir no era el seu dia. Imprecisions reiterades, passades sense destí, en definitiva, un equip que jugava sense rumb i que no donava cap tipus de sensació de perill. De fet, el més perillós que se li va veure va ser una centrada de Daisuke Suzuki des de la banda dreta, que va topar amb un defensor.

Els centrals estaven espessos, els laterals intentaven internades per les bandes, però aacostumaven a descuidar els seus carrils, el centre del camp no era capaç d’oferir criteri, Jean Luc ho intentava però no podia, José Naranjo estava completament desconegut, i ni Emaná ni Aníbal apareixien. Amb tots aquests condicionants, no és difícil, sinó gairebé impossible, remuntar un resultat advers. Vicente Moreno va enviar a escalfar diversos jugadors. Concretament, Cristian Lobato i Sergio Tejera, els dos jugadors més creatius dels que s’havien quedat fora.

Un canvi

Un canvi va realitzar al descans Vicente Moreno, i va ser precisament el de Tejera. El tècnic valencià va decidir deixar al vestidor Aníbal Zurdo, buscant més control de pilota. Ho va aconseguir en les primeres compasses del segon acte, però els aragonesos ho tenien tot controlat. El Nàstic seguia sense arribar a l’àrea contrària, sense generar el perill necessari per poder sumar els tres punts. Qui perdona, ho acaba pagant, però el que no fa la seva feina, també. I això és el que li va acabar passant al conjunt tarragoní.

No era el dia del Nàstic, un equip que, com el seu rival, va haver de jugar, després del descans, sota una intensa pluja que no va deixar de caure a Osca. Bouzón se la va jugar als 52 minuts de partit, ja que va veure una targeta groga per una entrada i va estar a prop de veure la segona perquè, fruit de la ràbia, va llençar la pilota a la gespa, a menys d’un metre del col·legiat. Per sort, no va impactar amb el col·legiat.

Els nervis creixien al Nàstic. I no era per a menys, ja que als de Vicente Moreno no els sortia absolutament res. Estaven completament negats. Fins i tot, un que no falla mai, que sempre dóna la cara, va tenir la seva errada ahir. Mossa no va calcular bé, i va errar davant d’Alex González, qui va aconseguir quedar-se sol davant de Reina, i el va batre. 2-0, duel pràcticament sentenciat, però encara quedava mitja hora per disputar-se.

Aburjania va abandonar el terreny de joc en el 71’, i Juan Muñiz el va substituir. No sabia què més fer Vicente Moreno per intentar capgirar la situació, i va pensar introduir un altre centrecampista per aportar el control que necessitava el partit. El duel, però, es va haver de suspendre en el 76’ per la intensa pluja. La visibilitat era completament nul·la i la pràctica del futbol estava injustificada.

Amb els tres canvis realitzats pel conjunt tarragoní, ja que Xisco Muñoz havia subsituït a

l’inici del segon acte a Naranjo, els tarragonins ja havien posat tota la carn a la graella. Nou minuts va trigar a reprendre’s el joc, els necessaris perquè la pluja minvés i deixés pas a una lleugera caiguda d’aigua que deixava catorze minuts per disputar-se amb un camp completament entollat.

Després de la represa, el Nàstic va gaudir de l’ocasió més clara de l’enfrontament. Una paret entre Xisco Muñoz i Emaná va desembocar en una falta a la frontal. Va ser Muñiz l’encarregat de llençar-la, però Leo Franco va volar, i la va desviar. Amb més cor que cap, els tarragonins es van llençar comletament a l’atac i, en una d’aquestes, a punt va estar Jean Luc d’inaugurar la casella del gol visitant. Mossa va córrer la banda, va centrar ras, des de l’esquerra, i l’africà, que venia en cursa i sense frens, no va poder dirigir l’esfèrica on ell volia, i la va enviar desviada a la dreta del porter. Mossa, l’home més perillós en atac en la segona meitat dels visitants, va tenir-ne una al final, però el seu tret es va passejar per la línia de porteria.