Antonio Angulo i Alejandro Iglesias es reparteixen la 1a Clàssica Xavier Tondo

La 1a Clàssica Xavier Tondo, cinquena etapa de la Copa d’Espanya de ciclisme, va aplegar ahir a Valls gairebé 200 esportistes en les categories Sub-23 i Elit, a una competició organitzada per la secció de Ciclisme del CB Valls i el Club de Ciclisme Xavi Tondo, en memòria del corredor de l’etern somriure.

La línia de meta de la prova, fixada al Pavelló Xavi Tondo, van creuar-la 157 ciclistes repartits en 26 equips diferents, els mateixos que van completar els 158 quilòmetres que preveia aquesta primera edició de la Clàssica Xavi Tondo, amb sortida al mateix punt i a les deu del matí, i que havia programat dues metes volants i traçat a través de Santes Creus, el Pont d’Armentera, Les Pobles, el Mirador del Penedés i Valls. A la Copa d’Espanya li queden encara quatre etapes més fins a completar les nou que portaran al seu desenllaç la competició, que feia de nou aturada ahir a la capital de l’Alt Camp.

La prova va dilucidar-se en un ampli esprint, en el qual Antonio Angulo i Alejandro Iglesias van donat el doblet –amb el segon com a millor Sub-23– i la victòria per equips al Gomur-Liébana 2017, amb Fernando Barceló (RH Polartec) completant el podi, en la tercera plaça. En onzena posició arribava Gonzalo Serrano (Cartucho.es-Magr0), que sumava els punts suficients per mantenir el mallot groc de la Copa d’Espanya després d’aquesta cinquena prova.

El madrileny totalitza 413 punts, enfront dels 406 de Miguel Ángel Ballesteros (RH Polartec), obrint els dos Sub-23 un buit sobre els següents classificats: els també Sub-23 Barceló, amb 378, José Manuel Díaz Gallego (Bicicletas Rodríguez-Extremadura), amb 370, i Jaume Sureda (Seguros Bilbao), amb 357, i els Elits Angulo, amb 352, i Óscar Hernández (GSport-Valencia), amb 346.

Un total de 158 quilòmetres

Els 158 quilòmetres amb sortida i arribada a Valls no van ser tan selectius com per trencar la carrera, en un dia atípic de ciclisme ja que va haver-hi molts intents, però cap de la suficient entitat com per ser considerat una escapada: petits grups que agafaven una quinzena de segons durant pocs quilòmetres. El Coll d’Arca, amb rampes de fins al 20% tan sols va servir per tibar la carrera i que quedés al capdavant un grup de 17 unitats després de coronar, però sense diferències apreciables, per la qual cosa poc després es produïa la neutralització.

Amb tot, l’escapada més important va ser la de l’escalador equatorià Richard Carapaz (Lizarte) que en un terreny completament pla, poc propici a les seves característiques, marxava a deu quilòmetres de meta, rodant en solitari per espai de 5 quilòmetres, però sense poder evitar aquest anunciat esprint massiu en el qual Angulo va ser el més ràpid, i en el qual una montonera va tallar el grup principal en tres subgrups, amb escasses diferències entre ells.

«La tensió estava al final»

«Encara que el terreny era difícil, i l’escamot s’ha trencat en els ports, el terreny era favorable perquè hi hagués un reagrupament com així ha estat, per arribar els vuitanta que estàvem al final en l’escamot. La tensió estava en l’últim kilòmetre i mig, perquè hi havia prou curveig, i havies d’entrar a la recta, en aquests últims 400 metres, en les primeres posicions si volies guanyar. Afortunadament hem entrat primer i segon, i així ha arribat la victòria i el doblet», comentava Angulo després del segellar el seu triomf.