«Feia quatre anys que no marcava un gol i estic content que hagi valgut una victòria»

—La seva diana a la cita amb el Balears manté l’equip a la lluita pel lideratge. Què suposa marcar un gol per a un central?

—Som un més de l’equip i també podem marcar. Estic content. Feia, com a mínim, quatre anys que ho aconseguia. En les dues temporades al Reus i al Sabadell, on vaig estar aturat per lesió.

—N’ha fet molts a la seva carrera? És aquest el més important?

—Tots els gols són importants perquè ajuden a que l’equip guanyi o hi estigui a prop. Aquest sí que ha valgut tres punts, però em quedo amb la victòria.

—Una victòria diumenge resultava vital. Què van comentar-li els companys en acabar?

—Em fotien canya sovint amb el tema dels gols. Vaig haver de sentir més d’un cop «un golet de tant en tant no va malament, eh?». I va arribar el dia. Hi ha bon feeling al grup, estem molt units.

—Què queda de la formació al Barça al futbolista que és avui?

—Molt. Vaig entrar a Can Barça als deu anys i vaig sortir-ne amb 22. Se’m va inculcar un joc de toc, de posicionament, de sortir amb la pilota controlada. Allà on he anat, m’han volgut per aquell futbol, que és el que tinc. No em surt fer una pilotada si la puc jugar. La llavor del Barça sempre hi és.

—Quin paper està jugant l’estratègia al llarg de la temporada?

—Està sent menys rellevant del que voldríem. Realment, no hem fet massa gols a pilota aturada. És una de les qüestions que hem de millorar i treballem per a fer-ho.

—Més o menys estable, la parella Olmo-Moyano ha estat present els dos últims cursos. Com s‘entenen? Com és la relació?

—Ens trobem còmodes. Sabem parlar-nos al camp i la relació és bona, ens entenem. Moyano i jo veiem el futbol d’una manera similar. Des del darrere, podem manar i ajudar-nos. Però igualment estic bé si Dinis és central.

—La línia defensiva era la més fixa però últimament s’han introduït canvis amb Cassamá o el propi Dinis. Como ho gestionen?

—És difícil però comprensible perquè la temporada és molt llarga i l’aportació de tots hi ha de ser. Més encara quan estem pensant en un play-off. Hem de ser conscients que descansar un dia va bé.

—Fins a quin punt els centrals se senten responsables del bon funcionament de l’equip?

—Els onze que sortim al camp som importants i ens sentim així. A cada posició, intentem fer la millor feina. Som un bloc i tot ho veiem com a equip. És clar, si ens fan molts gols això vol dir que la defensa no està al màxim. Però ho posem tot, i fins al límit.

—Badia diu que la intenció és que el joc parteixi d’ell. Vostè té també consignes en la creació?

—S’està veient tot l’any. Hi ha equips que ja ens coneixen i ens tapen algunes sortides, com va fer l’Atlètic Balears, que ens obligava a jugar per fora i ens ho posava força complicat. L’ordre és jugar la pilota i evitar les pilotades.

—És un dels jugadors que venia de Segona A. Es fa llarga la tornada al futbol professional?

—Venia de Segona A però també venia d’una lesió llarga i l’únic que volia era tornar a sentir-me futbolista. Aquí ho he aconseguit. Em queda poc de carrera però, si algun dia hi torno, ha de ser perquè hagi jugat bé.

—Creu que li queda poc?

—Tinc 31 anys i va quedant menys. Aguantaria fins els 40 o més enllà, però el cos dirà prou algun dia. Tot i així, amb l’edat que tinc, encara puc donar molt.

—Jornada 33 i el Reus és segon, a prop del líder. Mirant el que ha envoltat l’any en l’àmbit extraesportiu, quin balanç en fan?

—Estem fent una temporada molt bona i important per al Reus, una cosa històrica que té un plus de consistència de tots els jugadors que hi som, pel tema econòmic. Tenim moltes ganes que això se solucioni, que cobrem i tot continuï endavant. Com a capità, estic més que orgullós de l’equip.

—Anteriorment, ja va viure una situació així al Puertollano.

—Va acabar la temporada i ens devien sis o set mesos. Es va resoldre a través del sindicat, de l’AFE, vam acabar cobrant. Però aquell va ser un any que s’esperava bonic i que va ser molt amarg.

—Hi ha qui pot pensar que això és freqüent al futbol i que realment no afecta tant als jugadors.

—No tots som Messi ni Cristiano. Hi ha molts futbolistes que van al dia i que ho passen malament per no cobrar. No sé com es pot veure normal deure diners a algú. I en això els futbolistes hauríem de fer alguna cosa.

—Està a l’abast l’objectiu?

—Sí. Per descomptat. Ho aconseguirem. Després de passar per això, som l’equip del grup que més s’ho mereix. I si d’aquí a dues setmanes, o a una, o demà, s’arregla el tema econòmic, millor.

—Quina serà la clau?

—Treure el màxim de punts i que els de dalt es compliquin una miqueta la vida. Farem la nostra feina i, al play-off, ja es veurà.