Confidents de llitera i gimnàs

Sota la consigna de mantenir el màxim d’efectius a disposició de l’entrenador durant el major nombre de jornades, Joan Álvarez i David Pajón treballen braç a braç en «la recuperació biològica de les lesions i la readaptació de tots els processos físics» amb la plantilla roig-i-negra. El fisio i el readaptador integren la dupla que farà possible, per exemple, la reaparició del central Dinis Almeida després que hagués de retirar-se, lesionat, de l’enfrontament amb l’Atlètic Balears a l’Estadi (1-0). Ahir a les instal·lacions reusenques ambdós dirigien una sessió de què prenien part, a més del mateix Dinis, també Fernando, Edgar Hernández i Benito, en el marc de la feina de prevenció en ple tram final de la temporada. El paper d’un i altre pren especial rellevància ara que «jugar-nos alguna cosa més fa que canviem la manera d’assumir riscos perquè necessitem tenir els millors jugadors a punt i no hi ha tanta calma en les recuperacions. Ens tornem un pèl més controladors: preparem més qüestions vinculades a la recuperació, banys d’aigua freda i calenta, cuidem al detall la suplementació. Hem de manegar tants factors com sigui possible».

El tracte vinculat a la llitera i a moments de dificultat genera un lligam «especial» entre els futbolistes i aquests dos membres del cos tècnic, que es deixa notar també en l’ambient distès i seriós alhora dels exercicis i en el caire personal que acaba prenent, amb el pas de les jornades, tot plegat. «El procés de readaptació no es basa només en recuperar un múscul», apunta Joan Álvarez, que diu que «a un equip com el Reus acostuma a haver gent de fora. Que un jugador es faci mal i el deixem tota la tarda sol li dóna molt de temps per pensar. Trucar-lo o enviar-li un whatsapp, parlar amb ell i que vegi que té més gent a banda de la seva família, que està a 1.000 quilòmetres d’aquí, és important». És per això que, quan molèsties físiques forcen una aturada, «estem amb ells a la llitera, al gimnàs, a la piscina. I és una feina agraïda perquè ens permet veure com progressen. Passem a tenir una relació més estreta que els serveix per desconnectar i deixar de pensar en la lesió o en que no poden estar amb el grup», apunta David Pajón.

El gol d’Edgar en Copa del Rei

El recuperador del CF Reus, com també Álvarez reconeix la «satisfacció» que arriba un cop el futbolista tractat està de tornada a la gespa: «Que entri i faci un gol, és clar que no és mèrit nostre. Però ens hi sentim implicats com una part que l’ha ajudat». En aquest punt, tots dos coincideixen en recordar el gol anotat per Edgar Hernández en Copa del Rei, que va decantar en la pròrroga per als roig-i-negres el duel amb el Lleida Esportiu i suposava l’accés de l’equip a la disputa de setzens contra un Primera de competició europea, a les postres l’Atlético de Madrid. El davanter de Gavà acabava de refer-se d’un esquinç de grau II al turmell de la cama dreta que havia patit en el duel de lliga regular a El Collao. «És la nostra feina, que el jugador, quan ho faci, torni bé. I quan ho veus, te n’alegres tant!», afegeix Álvarez, i diu que tant ell com David Pajón «sabem el que ha passat cada futbolista fins arribar a allò i la gent que s’ho mira des de fora potser no és conscient de què viu el jugador amb una lesió. Nosaltres l’hem vist patir, pensar que no arriba, sentir que progressa lent i que no pot fer res. I també tornar».

«Són el millor grup»

Fisio i recuperador conviuen, en el procés necessari per consumar la reaparició, amb el caràcter dels futbolistes i la manera particular d’afrontar la situació en què es troben quan han de passar per les seves mans. «Hi ha moments en què has de frenar el jugador perquè ell veu que va millorant molt ràpid i vol provar coses o entrar amb el grup. Però, en d’altres, cal que li diguis que deixi de banda la por que té, que s’espavili i que l’empenyeràs si no s’hi fica per ell mateix», detalla Pajón, i Álvarez hi coincideix quan diu que «és important que no pensin si es perden un mes o dos o la temporada. En aquella situació, la feina no és estar amb l’equip sinó anar complint terminis setmana a setmana. Arribar abans és un premi». «Saben que serà un procés llarg i que pot durar unes quantes setmanes però l’equip ho farà tot per assolir l’objectiu i, nosaltres, per tenir la màxima gent disponible», conclou Pajón sobre l’imminent desenllaç per la temporada. Joan Álvarez tampoc no ho dubta: «Aquest és el millor grup de Segona B. Confio molt en ells i és perquè els veig entrenar cada dia. Són realment molt bons, treballen dur, volen aconseguir-ho i estic convençudíssim que ho faran».