La Pobla ho fa tot per guanyar, però acaba empatant (0-0)

Vicente M. Izquierdo

El CF Pobla de Mafumet cedeix un empat (0-0) contra l’Alcoià, en un enfrontament en el qual els homes de Martín Posse mereixen molt més. Per joc i per ocasions, el filial del Nàstic va passar per damunt d’un rival molt superior, el qual marxar viu del municipal pobletà sense merèixer-ho.

Gran primera meitat la del conjunt pobletà, amb un joc que va recordar al de les primeres jornades de Lliga. La Pobla va aconseguir tenir el control absolut de l’esfèrica. Al davant, un Alcoià que, tot i que amb opcions, sabia que partint a set punts del quart amb tres jornades per finalitzar el campionat, resultava molt complicat poder disputar la promoció d’ascens a Segona Divisió A.

Les arribades a la porteria de Marc Martínez van ser constants. Des del primer instant, els de Posse es van bolcar a la porteria contrària, buscant el gol. Quan encara no s’havia complert el minut de joc, Vela, a cama canviada, va centrar des de la dreta, sense trobar rematador. Sense temps per respirar, Kike Tortosa es va quedar sol davant del meta rival, qui va aconseguir anticipar-se a l’acció.

Sota el comandament dels centrecampistes ahir titulars, Carlos García i Gabi López, el filial del Nàstic anava madurant el partit, per acabar fent-se’n l’amo i senyor. Tortosa, al quart d’hora, tornava a disparar, massa tou. Va ser en el minut 20 de joc quan la Pobla va gaudir de l’ocasió més clara de gol del partit. Nacho Pérez, molt actiu per totes les zones de l’atac, va robar una esfèrica a la zona de mitjos, per banda esquerra, i la va servir ràpidament, a l’espai, a Stephane Emaná. L’africà la va recollir, va marxar de Mario Fuentes i es va plantar, sol, davant de Mar Martínez. El punta estava una mica escorat a la banda esquerra, motiu que el va obligar a col·locar-se l’esfèrica d’una forma massa marcada, temps que va aprofitar el porter per col·locar-se bé, i acabar tapant el pal llarg, per on va anar l’esfèrica, ben desviada pel propi Marc Martínez.

Les arribades per banda eren constants per part de la Pobla. Per banda dreta, Nacho resultava un corcó per a la defensa alacantina, mentre que a l’esquerra s’alternaven Kike Tortosa i Toni Vela, també molt actius ambdós. Mentrestant, el rival únicament era capaç de generar una mica de perill a pilota aturada, en jugades aïllades.

Amb la mateixa empenta que a la primera meitat va sortir la Pobla després del descans. Precisament, en una gran jugada combinativa, a punt va estar d’arribar la diana local. Toni Vela i Nacho González van realitzar una paret de bella factura per banda dreta. L’acció va traslladar-se, mitjançant passades molt precises, fins a l’esquerra, on Víctor Espasandín va disparar, creuat, trobant-se amb un gran Marc Martínez, que va tornar a demostrar els seus grans reflexes.

Va reclamar penal de Navarro l’equip local en una acció en la qual Nacho Pérez es quedava sol davant del porter gràcies a una gran passada aèria a l’espai de Carlos García. El defensa visitant va posar el cosa i va enviar al terra l’extrem pobletà. Va aser una d’aquelles que cada dia passen en tots els camps i que mai s’assenyalen.

En el 67’, Kike Tortosa va realitzar una centrada, massa forta, que es va perdre a la línia de fons, ja que Emaná no va poder rematar amb claredat.

Mentrestant, l’Olot, màxim rival en la lluita pel descens de la Pobla solucionava el seu partit contra el Llosetense, circumstància que obligava als pobletans a necessitar encara més la victòria, per no empatar a punts amb la zona de descens. Martín Posse, aliè al que succeïa fora del camp, va buscar solucions amb un doble canvi, en el qual van entrar Marc Vadillo i Cristian Herrera, deixant a la banqueta Gabi López i Kike Tortosa. Dos homes per dos homes, posició per posició.

Pràcticament tota la carn a la graella, i la Pobla va anar completament a pel gol. En una d’aquestes, Carlos García va provar un xut, presumptament tímid, que va botar-li malament a Marcos García, qui va acabar desviant a córner. En el servei de cantonada, a punt va estar Joaqui de marcar. El central va aparèixer, sol, al segon pal, però no s’ho va acabar de creure i la seva rematada va marxar per línia de fons.

Cristian Herrera la va tenir, a un minut del final del duel. Stephane Emaná va recollir una esfèrica, va marxar cap a la banda dreta, i va centrar, molt dur. Herrera, fresc i amb moltes ganes, no va poder arribar-hi. Potser si l’esfèrica hagués anat una mica més tova el resultat hauria estat diferent. Emaná, impeutós, va tenir també l’1-0 en una acció que va rebre a l’interior de l’àrea, però va trobar-se amb un imperial Marc Martínez que ho va aturar absolutament tot.

Tot i la insistència del filial del Nàstic, no hi va haver manera i, finalment, l’empat va ser el resultat amb què els dos equips es van retirar al túnel de vestidors. Tocarà patir fins que finalitzi la temporada.