El Nàstic aconsegueix reinventar-se a la pissarra cada setmana

Tot i que el final de temporada s’està acostant–resten sis jornades per concloure la Lliga a Segona Divisió–, Vicente Moreno continua sorprenent a l’afició del Gimnàstic de Tarragona cada dia.L’entrenador del conjunt tarragoní va apostar per un dibuix inèdit aquesta temporada, amb quatre centrecampistes nats, sense cap extrem, i dos jugadors a dalt, cap d’ells davanter centre nat.

Vicente Moreno va sortir contra el Mirandés amb un 4-4-2, en el qual el centre del camp el formaven Lévy Madinda, Giorgi Aburjania, Sergio Tejera i Cristian Lobato. Ni cap d’ells es pot considerar defensa, extrem, ni davanter. Madinda és un mig defensiu, Aburjania un centrecampista més mixte, i els altres dos són jugadors amb molta qualitat a les botes, que acostumen a jugar una mica més avançats que els dos esmentats.El fet és que el Mirandés va presentar-se al Nou Estadi amb quatre centrecampistes –cinc en moltes compasses de l’enfrontament– i va veure com el rival l’igualava en la medul·lar pel que fa a homes i el superava en moltes situacions del joc. Moltes superioritats numèriques a la medul·lar del conjunt tarragoní que desdibuixaven constantment els de Miranda de Ebro, que van acabar perdent 3-2, tot i que el seu segon gol va arribar quan el duel estava completament decidit.

Va sorprendre molt la disposició tàctica del conjunt català, ja que Moreno acostuma a utilitzar o bé el 4-2-3-1 o el 4-3-3, dos sistemes tàctics que li han donat molt bon resultat al llarg de la temporada. En el primer d’aquests, l’entrenador del Nàstic situa dos centrecampistes, últimament Madinda i Tejera i, com a molt, tira a l’esquerra Lobato, deixant la mitja punta per Emaná i la banda dreta per a un extrem, com pot ser el cas de Jean Luc o de Palanca. En el 4-3-3, juguen tres centrecampistes que surten entre els quatre esmentats anteriorment i Juan Muñiz.Ara, després de l’experiment provat davant del Mirandés, els rivals hauran d’anar encara amb més compte a l’hora d’enfrontar-se amb el Nàstic, ja que les variacions tàctiques són infinites. Fins i tot, al llarg d’aquesta campanya Vicente Moreno també ha jugat amb tres defensors –o cinc, si els carrilers es compten a la rereguarda–. Opcions infinites per assolir un objectiu que cada dia és més proper.

La profunditat de plantilla de què disposa el tècnic permet tots els tipus de variants al dibuix. Des del mateix moment en què va finalitzar el duel de diumenge, l’entrenador del quadre tarragoní va posar-se mans a l’obra a pensar la millor forma de derrotar l’Almeria, un equip que viu una situació complicada, que està fregant la zona de descens, i que jugarà amb una ansietat que vol aprofitar Vicente Moreno per sumar tres punts vitals en la lluita per les posicions d’ascens a Primera Divisió.