Justícia futbolística

El CF Reus certifica, en la penúltima jornada de Lliga, la classificació matemàtica per al que serà el segon –i consecutiu– play-off a Segona Divisió A de la seva història amb una diana d’Edgar Hernández al 86’, recompensa a tot un encontre de patiment i lluita contra el poderós sistema defensiu de l’Olímpic.L’equip que dirigeix Natxo González acomiada la temporada com a local davant uns 4.200 seguidors engrescats pel #tothomalestadi i únicament posarà en joc a Cornellà el lideratge que encara es disputa, com a colíder i empatat a 70 punts, amb el Vila-real B. L’entrenador roig-i-negre celebrava el «futbol de veritat» vist en un «partit fantàstic» que desemboca ara en el repte d’embutxacar-se el títol de campions en el duel que tancarà la campanya 15/16 i prometia «emocions fortes» en el que encara queda per viure.

El matx s’estrenava amb Haro penjant l’esfèrica en una acció personal per la banda dreta que Julio desallotjava amb el cap, abans que Rafa García –amb el nou a l’esquena i com a part d’un equip de partida que centrava l’aposta ofensiva en Fran Carbia, el mateix David Haro i Vítor– no arribés a la rematada. Vuit més tard, Vítor exhibia una passada mil·limètrica des de l’esquerra que recollia Carbia, sol davant la sortida del porter Diego, per enviar-la excessivament alta, per damunt del travesser. L’encertaria Haro, instants després, batent gairebé des del terra i també de cap l’arquer dels de Xàtiva en un 1-0 que Rezola Echevarria anul·lava en interpretar-hi un qüestionable fora de joc, tot transformant l’Estadi amb aires de play-off en clam d’empenta roig-i-negra.

Carbia es retira lesionat

L’encontre completava un primer quart d’hora intensíssim amb la retirada forçada de Carbia, que deixava enrere el terreny de joc amb problemes al turmell dret, cedint la posició a Ricardo Vaz. També Raúl Garrido perdia un dels seus homes, gairebé al mateix impàs, i Escobar rellevava Rulo. Amb tot, l’Olímpic, minimitzat per la pressió local, continuava pendent de quallar la primera ocasió seriosa davant Edgar Badia qui, menys enfeinat que en cites recents, limitava les intervencions a blocar-ne alguna de senzilla. Amb l’engranatge reusenc a ple rendiment només faltava el punt de fortuna que posés l’avantatge local al marcador. De fons, La Pobla de Posse feia la seva feina mantenint a ratlla un Vila-real B que assolia el minut 30 amb el 0-0 encara vigent. Haro i Vaz comprometien sense treva la rereguarda valenciana i obligaven Diego a l’heroïcitat .

Cassamá buscava la centrada perfecta i Folch insistia en el camí a porteria. Sobre el 45’, el lateral portuguès estavellava la pilota contra el cos de Diego arran d’una valuosa passada de López Garai que podria haver-se traduït en el coixí perfecte des d’on afrontar la represa i no ho va fer. Una falta des de la línia de tres quarts picada per Vítor sense recompensa va consumir-ne els quatre d’afegit –entre les protestes de la graderia roig-i-negra per unes mans dins de l’àrea que el col·legiat basc tampoc no va assenyalar–, i el CF Reus va marxar a vestidors amb un 0-0 insatisfactori però igualment vàlid: els resultats de la resta d’enfrontaments en aquesta penúltima jornada d’horaris unificats mantenien, al descans, els de Natxo González colíders i succeïts per Hércules i Lleida Esportiu, amb 66 punts i dos per sota, i el Cornellà cinquè amb 63.

El valor del #tothomalestadi

Convertir en efectivitat les excel·lents maneres de la davantera era la consigna per al CF Reus al segon temps. Al 49’, Diego treia una mà magnífica per evitar l’1-0, en una altra falta, igualment picada per Vítor i ajustada al pal llarg. Arribaven a l’Estadi notícies negatives en forma de les primeres dianes de Vila-real B i Hércules. L’entrenador del CF Reus va moure llavors la banqueta i va donar entrada al golejador Edgar Hernández en detriment de Rafa. Es quedava a prop del premi Ricardo Vaz en un tret llunyaníssim que tornava a salvar la perícia de Diego, amb molta diferència el millor de l’Olímpic.

El Vila-real B lligava la victòria anotant el 2-0 i exigia un darrer esforç als de la capital del Baix Camp per no renunciar abans d’hora al desitjat lideratge. A Reus, el partit entrava en una fase convulsa i igualment marcada per un arbitratge propici al descontrol. Llavors, Natxo González va col·locar Colorado al verd. L’equip treballava plegat per extraure un triomf de la determinant cita. Fins i tot el central Olmo aprofitava una pilota perduda a la frontal per assajar la rematada.I Edgar Hernández, assistit per un López Garai brillant. A un quart del compliment del temps reglamentari i amb el CF Reus instal·lat a l’àrea contrària, l’afició va fer-se càrrec de la responsabilitat dipositada a la plantilla roig-i-negra per esclatar en un aplaudiment llarg i encoratjador que visibilitzava el #tothomalestadi.

I es va fer el miracle. Al minut 86, Edgar Hernández dinamitava l’Estadi amb un gol que passava comptes de tot un encontre de patiment, esforç i injustícia. L’atacant de Gavà, que fraguava la victòria dels seus gràcies a una passada de Vítor Silva –l’artífex, per cert, de la diana que va classificar el CF Reus per al primer play-off a Segona A, la temporada passada– corria cap a la banqueta en una de les dues celebracions paral·leles que s’hi van viure, mentre la resta de l’equip prenia consciència de la fita sobre la gespa. Natxo González demanava el darrer alè a la graderia. Ja estava fet. Ja ho havien tornat a fer. I el brindis de la plantilla amb els Redblacks tancava una altra jornada per a la història, el desenllaç perfecte de curs a l’Estadi.