Edgar Hernández o la virtut d'aparèixer en els instants més decisius
L’autor de l’1-0 que classifica el CF Reus per al ‘play-off’ ja va obrir les portes dels setzens de Copa; solitaris gols del de Gavà han valgut 9 punts en Lliga
La xifra assolida, que gairebé dobla ja la de la campanya anterior, és mostra de l’adaptació definitiva a Reus d’un davanter que hi viu la seva segona temporada i que va treballar, en l’anterior i directament arribat del Sabadell de Segona A, braç a braç amb un altre puntal roig-i-negre, Marc Sellarès. Ara en un paper pèl més protagonista dins un atac coral, Edgar Hernández ha pres part de 32 dels 27 enfrontaments completats, amb 25 titularitats i 2.224 minuts sobre la gespa. A la 2014-15, l’entrenador Natxo González va mantenir-lo dins el terreny de joc 2.131 minuts repartits en 31 encontres, en 23 dels quals va formar part de l’equip de partida. En el passat curs, van ser set els gols que s’embutxacava, molts d’aquests igualment determinants per als èxits que acabaria recollint el CF Reus en la que va ser la temporada del primer play-off en direcció a la categoria de plata. Llavors, les seves dianes van valdre quatre victòries per 1-0, i l’atacant va col·laborar en quallar-ne tres més. Sempre que va marcar, l’equip va sumar els tres punts íntegres.
En 30 minuts a la gespa
Dissabte, l’1-0 contra l’Olímpic arribava com un miracle necessari després de 86 minuts de lluita i superioritat local, amb els valencians pendents encara de permetre’s una oportunitat seriosa davant Edgar Badia i el com a mínim qüestionable fora de joc amb què el col·legiat justificava l’anul·lació d’una primera diana de David Haro. A Edgar Hernández, Natxo González li havia donat entrada mitja hora abans de la diana, en detriment de Rafa García i com a recurs per desencallar un matx que, tot i que cridat a resoldre’s del costat roig-i-negre, aguantava encara el 0-0. El gol, en associació amb un extraordinari Vítor Silva –l’artífex, per cert, del que va classificar el CF Reus per la primera promoció d’ascens a Segona A, la temporada passada– va desembocar en celebració doble: la d’Edgar amb la banqueta i la de la resta de l’equip, al verd de l’Estadi. Ho havien tornat a fer.