«Arribem al 'play-off' amb més potencial i més possibilitats que l'any passat»

—Quina reflexió va fer dissabte, un cop a casa, després de l’1-0 que suposa el segon play-off?

—Sentia satisfacció per haver assolit un objectiu que ha costat tants d’entrenaments i també, d’alguna forma, el descans d’haver-ho fet. Però això no s’atura i tampoc no deixa gaire temps per gaudir.

—Abans, en sortir de la roda de premsa posterior al partit, es va fondre en una abraçada amb Llastarri i també hi era Oliver.

—Cadascú, dins del seu àmbit i a la seva parcel·la, ho hem posat tot per arribar a aquesta primera fita. Ells, com jo, sentien l’alegria de tornar a estar entre els millors per segon any consecutiu.

—Canvia la seva feina arran del partit contra l’Olímpic? Passa a dedicar-se plenament a preparar la promoció?

—No. Cal que ens centrem en el següent partit i no hem d’oblidar que tenim l’opció del primer lloc. És cert que no depenem de nosaltres, però sí que depèn preparar-nos de la millor manera possible per tenir opcions a Cornellà, mirar de complir i veure si el Vila-real B també ho fa.

—Té fama de ser un entrenador que se’n va al llit i s’aixeca pensant en futbol.

—Sempre, no només per haver-nos classificat. És la meva feina i a sobre m’agrada, que no és poc. Em passo el dia pensant en futbol. Després d’aquesta setmana, cal veure com acabem a la classificació i llavors tindrem el proper rival de play-off, que requerirà més temps. I benvingut sigui tot per gaudir de la fase d’ascens.

—Quan es comença a mirar rivals? El cos tècnic va esperar a que fos matemàtic?

—Paral·lelament, ja hi estàvem treballant: en anar descarregant partits, en veure imatges. Hi ha alguna persona que aquest cap de setmana ha estat enregistrant algun enfrontament. Avancem qüestions perquè el sorteig és dilluns a les cinc de la tarda i, a partir de llavors, tots a córrer.

—El club ha treballat tot el curs per mantenir la il·lusió de tothom en l’objectiu. Hi va dubtar, vostè, algun cop?

—Enguany, sí que hi va haver un moment que jo, personalment, vaig veure algun dubte o vaig creure que se’ns podia escapar de les mans. Havíem entrat en una dinàmica complicada, també pel tema dels pagaments i se’ns va desviar molt l’atenció en aquest tema, com és humà i lògic. Però, al final, vam adonar-nos que tot allò que havíem guanyat es podia perdre. I vam aconseguir corregir-ho, afortunadament, a temps.

—Aquest escenari podria haver estat diferent en altres circumstàncies?

—Mai no ho sabrem, no es pot preveure. Quan una cosa t’afecta personalment, és evident que professionalment també t’afectarà. Hem viscut aquest moment, tots sabíem que s’arreglaria perquè no era una qüestió de mala fe i hi crèiem, i vam ser capaços de seguir competint. Potser, en una altra situació, ara seríem líders. O potser no estaríem al play-off. L’adversitat ha fet fort el grup.

—Per tots els contratemps amb què han hagut de veure-se-les, se sent més orgullós del que ha assolit l’equip?

—Quan aconsegueixes l’objectiu, i sabent que encara queda el més important, sempre estàs orgullós. Mai no és un camí fàcil, són molts de partits, moltes jornades, moments bons i regulars. Estic orgullós perquè tornem a estar entre els millors i perquè ara lluitem pel primer lloc. Hem fet un pas respecte a l’any anterior.

—Sent que aquest nou èxit el referma com a tècnic? Creu que s’està reconciliant amb l’afició?

—Les dades i les xifres estan allà i són el principal aval amb què un compta. Hem triat un camí i tots estem convençuts que és el que ens porta a guanyar i a aconseguir els objectius. Que agradi o no agradi, passa a tot arreu. Si això em reconcilia amb algú? No ho he de fer. A mi em paguen per fer la meva feina. I assumeixo que no tothom hi estigui d’acord.

—Veu aquesta com la seva última oportunitat per pujar amb el CF Reus?

—En aquesta professió, aprens a no pensar molt més enllà. Ara estic il·lusionat amb allò que tenim per davant i tot el que hagi de venir, vindrà. Abans em preocupava, però avui no em val la pena.

—Quines conclusions ha extret de l’anterior play-off?

—La classificació durant aquell primer any va ser important i l’experiència ens ha servit per al següent any. Hi vam arribar una mica justos com per a poder competir amb plenes garanties. Enguany, presumiblement, hi arribem amb major potencial, més competència al grup i més possibilitats.

—Què donaria per acabar líder?

—No estan els temps com per anar donant res (riu). Al final, és la il·lusió amb què un afronta la setmana i visualitzar que realment ho aconseguirem. Això em fa estar alegre i transmetre als jugador el mateix pensament: si tots som capaços de visualitzar que sortirem líders d’aquesta última jornada, hi anirem més il·lusionats. I és això el que jo vull.

—Què els ha dit, als jugadors, en aquesta tornada als entrenaments? Com preveuen aquesta última jornada?

—És important que pensem únicament en nosaltres. Si el Cornellà no es juga res i anirà més tranquil, si l’Espanyol estarà al 100%... nosaltres hem d’estar convençuts que serà un partit molt complicat a Cornellà, a un camp que té unes característiques molt especials. La resta, més enllà d’això, no està a les nostres mans.

—L’enfrontament d’anada contra el Cornellà va suposar deixar enrere algunes fites. Allò els pot condicionar?

—No ho crec. Va ser un partit que vam perdre tot i no estar malament, però allò va passar fa una volta. Diumenge, el partit és a un camp totalment diferent, amb ells com a locals. No té res a veure.

—Què li està aportant aquesta nova etapa en roig-i-negre?

—Més experiències i, en definitiva, és d’això d’on es treuen conclusions, de conèixer nova gent, noves formes de treballar.

—És feliç com a tècnic aquí?

—Sóc dels qui pensa que la felicitat plena no existeix, que no la té ningú. Hi ha moments que la pots fregar, però una felicitat plena i continuada és molt difícil. I amb tot, m’hi trobo bé. La meva família està aquí, el meu fill hi ha nascut i tot ho tinc aquí. No puc demanar més.