Un còctel de joc combinatiu i verticalitat

L’escull del CF Reus camí de la Segona A és un equip ambiciós i construït al voltant de la figura de Pedro Munitis, que comanda una plantilla dissenyada per no allargar l’objectiu de l’ascens més enllà d’aquest play-off. La profunda renovació a què es va sotmetre en el mercat de fitxatges d’estiu el vestidor del Racing com a conseqüència que al club se li escapés la salvació presenta al desenllaç de la passada temporada ha donat lloc a un grup de jugadors que ha anat de més a menys i es planta a l’eliminatòria d’ascens directe havent assolit, igual que els roig-i-negres, el primer repte marcat a l’estrena de la present campanya. El conjunt càntabre, que arrabassava en la darrera jornada de lliga i gràcies a una victòria contra el Coruxo el lideratge al Racing de Ferrol, instal·lat al primer lloc de la classificació des de la setena cita i que va resultar el rival dels reusencs en el seu primer periple cap al futbol professional, tanca la 2015-16 amb una trajectòria molt similar a la dels de Natxo González.

A principis del passat mes de març, onze punts distanciaven el Racing del Ferrol, però prémer l’accelerador en el darrer tram ha servit a aquest històric del futbol estatal per retallar-los a temps com per acomiadar-se campió del grup primer de Segona B. I a ixò que a l’equip li tocava sobreposar-se a un inici de curs molt pobre. Els de Munitis, una formació amb aspiracions de lideratge, van recollir únicament quatre victòries dels 12 primers enfrontaments. El Racing va arrencar ensopegant contra el Celta B i va tocar fons com a locals davant Logroñés i Pontevedra. De mica en mica, la fórmula que Munitis havia començat a implementar mesos enrere va començar a funcionar en forma de barreja de joc combinatiu i velocitat.

La peça sobre la qual s’ha estat sustentant l’equip en aquest pas per la Segona B ha estat Borja Granero –per cert, dubte de cara a la visita del CF Reus al Sardinero–, que assumia el lideratge del vestidor en els moments complicats com a mà dreta de Munitis sobre el terreny de joc. Altres tres noms, però, avalen el potencial racinguista en aquesta eliminatòria: el davanter Dioni, que s’ha destacat com principal argument en l’atac càntabre amb un total de 13 dianes al seu compte particular que el posicionen com al quart màxim golejador del grup, només per darrere de David Bandera (Astorga), Pere Milla (Logroñés) i Joselu (Racing de Ferrol); el migcentre Daniel Rodríguez, amb una gran qualitat individual i bona visió de joc; i el porter Óscar Santiago que, alternant la posició amb Daniel Sotres, ha mantingut els seus com els segons menys golejats amb 28 dianes en contra.

La capacitat d’adaptació

L’entrenador Munitis va arrencar provant amb un esquema clàssic de 4-4-2 però va variar-lo per reforçar el centre del camp amb un 3-5-2 que compensaria més avançada la temporada, incloent efectius a la davantera amb un 3-5-2 que incrementava la pressió dels davanters sobre la rereguarda rival. El tècnic ha sabut dotar l’estil de joc del Racing d’una gran versatilitat i ha demostrat capacitat per adaptar-se a les condicions de cada partit: l’equip aposta per un futbol de toc però no renuncia a buscar la verticalitat dels seus homes en punta quan és necessari. Diumenge, posarà a prova les seves aptituds contra un CF Reus convençut que pot iniciar al Sardinero la història d’un ascens a la Segona A.