El CF Reus dels 25 play-off

La d’aquest que ara arrenca amb la visita al terreny de joc del Racing de Santander no serà gairebé per a cap dels jugadors roig-i-negres la primera experiència a un play-off d’ascens a Segona A. La direcció esportiva del CF Reus ja va preveure com a un dels aspectes a tenir en compte, dos cursos enrere i en el marc de la configuració del bloc que ara afronta el repte del salt al futbol professional, que les noves incorporacions al vestidor acumulessin cert bagatge en aquest tipus d’eliminatòries. Amb tot, Sergi Parés i Ferran Asensio volien assegurar-se que la major part possible de recursos en mans de Natxo González haguessin demostrat anteriorment la capacitat de competir sota la pressió i l’elevat nivell d’exigència d’una promoció. Que els jugadors, en definitiva, vinguessin d’haver recorregut en altres clubs el primer tram del camí en què el de la capital del Baix Camp tot just es disposava a iniciar-se. El central Ismael Moyano, l’atacant i capità Álex Colorado o el migcentre Aritz López Garai saben prou bé a què jugaran quan, diumenge, el xiulet inicial estreni la segona participació seguida del CF Reus a un play-off. També l’extrem Óscar Rico o el davanter Fernando Rodríguez ho havien fet abans d’enrolar-se a una plantilla en què, el total de les peces que hi formen part –tot comptant la ronda de la passada campanya davant del Racing de Ferrol– sumen 25 participacions de promoció.

Óscar Rico s’ha jugat un ascens a Segona Divisió A com a part de Cultural Leonesa, Alavés, Oriola i Cartagena. López Garai ho va fer amb Conquense i Salamanca i Colorado va pugnar per un lloc a la segona màxima categoria del futbol estatal amb l’Albacete. El qui més n’ha disputat ha estat Ismael Moyano. Marc Sellarès, futbolista roig-i-negre fins acabar el curs passat i ara part del seu cos tècnic, també ho va fer com a jugador del Llagostera en un dels periples amb desenllaç feliç. D’altres miraran de treure’s l’espineta davant el Racing en aquesta eliminatòria única d’ascens en què el CF Reus s’ha vist gràcies a la lluitada victòria davant el Cornellà i a l’ensopegada del Vila-real B a la cita amb el filial espanyolista.

Pràcticament el mateix bloc

La decisió de la direcció esportiva roig-i-negra, presa aquest estiu, de mantenir lligat el gruix d’una plantilla valuosa i limitar-se a «retocar-la» de cara a millorar les prestacions per assolir el canvi de categoria ha propiciat que es mantingui el bloc que ja va viure l’estrena al play-off davant el Racing de Ferrol. Al CF Reus, tothom ha extret les seves conclusions d’aquella vivència, com també de les conseqüències que va tenir, i tot plegat suposa un punt de maduresa i de confiança amb què l’equip potser no hi va concórrer l’any passat.

Les conclusions extretes

L’experiència a les esquenes dels jugadors, però també la conjunta que va viure contra el conjunt gallec, és el punt de partida d’un nou intent, ara amb l’avantatge que suposa per als de la capital del Baix Camp el fet de concórrer a aquesta eliminatòria única en haver tancat la lliga regular com a campions de grup. La resta, es decidirà en els propers 15 dies, en un nou i esperançador capítol de play-off per a Natxo González i els seus homes.

Augmenten el potencial i les possibilitats d’èxit

La participació al play-off davant el Racing de Ferrol, la temporada passada, va representar la primera de les grans fites que assolia el CF Reus després de fixar les noves aspiracions d’ascens a la Segona Divisió A. El punt i final a la competició, en concloure la primera ronda, va deixar pas a un període de reflexió a l’entitat de què van sorgir els fruits que han servit per millorar els registres aquesta campanya, en què l’equip ha escalat posicions fins coronar-se campió i ha millorar absolutament totes les xifres que aconseguia a la 2014-15. Allò, que culminava amb la renovació de Natxo González com a entrenador i en la continuïtat de pràcticament totes les peces roig-i-negres, es tradueix ara en un CF Reus més capaç i que viu des d’una perspectiva diferent l’eliminatòria contra el racing de Santander.

El propi tècnic roig-i-negre explicava fa pocs dies que «enguany, presumiblement, hi arribem amb major potencial, més competència al grup i més possibilitat». El vitorià que, tot i reconèixer que «en algun moment vaig dubtar», no va renunciar mai a la convicció que l’equip que dirigeix era capaç de segellar la jornada 38 ocupant la primera plaça de la taula, subratllava llavors que «la classificació durant aquell primer any va ser important i l’experiència ens ha servit per al següent any. Hi vam arribar una mica justos com per a poder competir amb plenes garanties». La plantilla s’exercita sense descans des que dimarts reprengués la feina, un cop consumit el dia de descans setmanal que habitualment programa el cos tècnic, per posar sobre la realitat les idees extretes tant d’aquell play-off com de una temporada que ha tornat a ser històrica a la capital del Baix Camp i que encara espera el millor.