Pas de gegant a La Romareda

Finalment, no hi va haver sorpreses a l’alineació, i Vicente Moreno va realitzar una única substitució, la de Mossa per Ferran Giner, després que aquest primer complís sanció. El van acompanyar a la defensa, de dreta a esquerra, Gerard Valentín, Daisuke Suzuki i Xavi Molina. Lévy Madinda i Sergio Tejera van repetir en el centre del camp, amb Aburjania més avançat, realitzant tasques d’enllaç. Lobato va partir des de l’esquerra i Archille Emaná des de la dreta, amb Naranjo en punta.

Duel amb moltes alternatives el presentat pels dos equips. Atacs constants a una porteria i a una altra en un gran dia de futbol entre dos equips que van demostrar de sobres que poden juar la pròxima temporada a la màxima categoria del futbol espanyol.

Als dos minuts de joc, Manu Lanzarote ha buscat una centrada enverinada des de la dreta, lleugerament desviada per damunt de la porteria de Reina. Hinestroza, en el 9’, va rematar acrobàticament una centrada que li venia des de la dreta. Es començava a agradar el Saragossa, i el Nàstic havia d’aturarles envestides del rival. Un Gimnàstic que va aconseguir despertar a temps, i va igualar forces, sent, inclús, millor que el seu rival en el còmput global de la primera meitat.

La primera acció ofensiva en la qual va fer acte de presència el Nàstic va trigar quinze minuts a produir-se. Naranjo, molt actiu durant tot l’enfrontament, va centrar buscant Emaná, però l’africà no hi va arribar i l’esfèrica va acabar en servei de cantonada. Els dos mateixos socis es van tornar a trobar quatre minuts després, en una ocasió que encara va ser més clara. A empentes i rodolons, Emaná va aconseguir entrar a l’àrea i servir una pilota de geni a Naranjo. Aquest, li va tornar, però quan l’africà estava en disposició de disparar, estava massar escorat per rematar amb claredat i ho va fer, però acabant l’esfèrica perduda per la línia de fons.

Començava a avisar, però no s’adormia un Saragossa que va buscar sempre la banda esquerra del seu atac. Gerard Valentín, poc encertat en tasques defensives i Lobato que no arribava a les ajudes van permetre que els aragonesos trobessin una via d’entrada, per on van fer molt de mal als catalans.

Rico, en el 27’, s’inventava un tret enverinat que va obligar a Reina a volar i desviar l’esfèrica a córner. Cinc minuts després, Hinestroza deixava assegut a Valentín i es quedava completament sol per banda esquerra. Tot i això, no va ser capaç de trobar un soci de qualitat, perquè la defensa del Nàstic estava molt ben situada sobre la gespa.

En el 33’ va arribar la jugada polèmica del partit. José Naranjo va rebre una passada amb l’exterior d’Emaná, una assistència de geni i, quan estava disposat a disparar davant de Manu Herrera, va ser objecte d’un més que possible penal. El davanter del Nàstic va deixar anar el colze, però amb poca força, i va caure. Va ser molt dubtós, tot i que hi va haver gairebé unanimitat absoluta en què es tractava d’un penal clar. Tres minuts després, l’àrbitre va assenyalar un fora de joc a Emaná quan el mitja punta estava en línia. La polèmica arbitral estava servida. Abans del descans, Daisuke va veure la groga en una acció que no ho era.

Gerard Valentín va acabar amb molèsties el primer acte, però va tornar a sortir al segon, amb què aquestes, en principi, van desaparèixer, però que van tornar a fer acte de presència, amb què, en el 55’, va demanar el canvi. Iago Bouzón el va substituir, i el gallec va ser qui va quedar-se en el lateral dret, ja que Vicente Moreno va preferir no moure a Daisuke de l’eix de la rereguarda.

El Saragossa es va fer molt més present en els primers minuts del segon acte, però no va gaudir d’una ocasió clara fins el 65’, quan Ángel es va elevar i va estar a punt de batre a Reina en un servei de córner, encara que l’esfèrica va marxar lleugerament desviada a l’esquerra de la porteria grana. Aquesta aturada la va aprofitar el tècnic del Nàstic per donar entrada a Jean Luc, i va decidir enviar al vestidor a Archille Emaná, que s’havia diluït en el segon acte.

Encara quedava un món per disputar-se, i el Nàstic buscava entrar per banda, encara que Lobato estava esgotat. Per tant, Jean Luc per la dreta i Mossa, per l’altre cantó, eren les opcions més viables. Iago Bouzón, en el carril dret, preferia no pujar la banda, de forma molt encertada, ja que els aragonesos insisien per l’altre cantó.

Però Lobato va treure forces d’on no n’hi havia. Va arrencar des de l’esquerra en una acció personal en un contraatac i va arribar completament mort a l’àrea. Quan va buscar a Naranjo amb una centrada amb cama esquerra, es va trobar amb Guitián, qui va veure com li assenyalaven penal per mans. La pilota li va tocar al pit i li va rebotar al braç. També una acció molt discutida. No li van tremolar les cames a Naranjo, qui va marcar des dels onze metres. Minut 84’, i el Nàstic manava 0-1. La Romareda va emmudir completament perquès s’escoltés només una simfonia grana, que deixava entreveure notes d’ascens per tos els costats.

Però gerro d’aigua freda en el 90’. Una mà innocent i innecessària de Sergio Tejera va ser assenyalada com a penal. Un penal clar, que podia condemnar als tarragonins a un empat que no mereixia. Reina va voler posar nerviós a Manu Lanzarote. Ho ha aconseguit, i l’extrem del Saragossa ha enviat la pilota als núvols. Deliri tarragoní, i un Nàstic que ha hagut de mantenir la porteria a zero fins el 95’.