El segon ascens per a Natxo González com a entrenador del CF Reus

Amb el resultat que ahir acabava de fer bo el 0-3 recollit al Sardinero, Natxo González es converteix en el primer entrenador de la història recent del club en aconseguir dos ascensos. El vitorià ja va assolir un primer salt de categoria a les acaballes de la temporada 2004-05 –en la primera etapa com a tècnic al conjunt de la capital del Baix Camp la va allargar entre el 2003 i el 2007–, quan l’equip va trepitjar la Segona Divisió B dos cursos després d’haver-la deixat enrere.

L’objectiu d’aquell primer ascens es materialitzava el 26 de juny de 2005, en resoldre 3-4 el partit de tornada contra el Mar Menor, després d’haver tancat l’anada en un 2-0 que facilitava les coses d’inici. L’equip havia segellat la seva participació en la Lliga regular a la quarta plaça. En aquell vestidor, noms com Ferran Asensio -ara part de la secretaria tècnica que encapçala Sergi Parés-, David Sangrà o l’excapità Álvaro. El 3-4 va arribar, amb tot, amb remuntada inclosa, després que el Mar Menor s’arribés a collocar 3-2 a l’electrònic i en un autèntic exercici de personalitat per part del conjunt roig-i-negre. La primera eliminatòria l’havien guanyat al Constància. A la categoria de bronze, el CF Reus va resistir una única temporada, abans de consumar, de nou, el descens a la Tercera Divisió. L’equip repetiria play-off però no salt, i Natxo González sortia del club per iniciar un nou periple que el portaria a les banquetes de Sant Andreu i Alavés abans de tornar a recalar a l’entitat «de la meva ciutat» on ara ha repetit èxit.

El compte amb la ciutat

«Torno a la que va resultar casa meva durant quatre anys i on vaig viure moments bons i també delicats. Aquest és el projecte ambiciós que buscava a la categoria i aquí no em faltarà professionalitat, compromís ni feina». Eren les primeres paraules de Natxo González, el passat 2 de juny de 2014, en la seva posada de llarg com a entrenador roig-i-negre, després d’una campanya amb el lleidatà Emili Vicente a la banqueta i en el marc de la revolució que va viure el club coincidint amb la conversió a SAD i l’elevació dels objectius esportius. Ahir, el tècnic de Vitòria assolia la fita que esperava des de dues temporades anrere, i que suposa saldar particular «deute amb el club i la ciutat».

El contracte del vitorià, ara, contempla la renovació automàtica en cas d’assolir la Segona Divisió A i, per tant, deixa a les seves mans, l’opció de seguir o no. En una entrevista concedida a Futbolcatalunya.com fa poques setmanes, apuntava que «acabo contracte al juny. M’agrada i no m’agrada tenir contractes curts. Tinc renovació automàtica per un any en cas d’ascens. És difícil agafar un contracte de més d’un any avui en dia».