Reus és de Segona!

El CF Reus decanta al seu favor el partit de tornada de l’eliminatòria d’ascens a la Segona Divisió, gràcies a una diana de David Haro al minut 7, i suma, amb el 0-3 que atresorava del pas pel Sardinero –obra compartida de Vítor, Dinis i el mateix Haro– un 4-0 global que l’envia per la via ràpida a la categoria de plata. El club trepitja el futbol professional per primera vegada a la seva història de la mà d’un grup forjat dues temporades enrere i que, ara sí, culmina el salt després d’un primer assaig la campanya passada, avalat per la fantàstica imatge que ha deixat al llarg d’aquests 180 minuts i per una superioritat que va deixar sense opcions, d’inici el Racing de Santander. Contra el conjunt càntabre, els de la capital del Baix Camp acomiaden el seu particular periple pel play-off amb la porteria intacta i quatre gols a favor i es disposen a encetar una nova i il·lusionant etapa per a l’entitat roig-i-negra. Són de Segona. Els verd-i-blancs, per la seva banda, hauran de recórrer a la repesca abans de consumir les seves opcions d’ocupar una plaça a la segona màxima categoria del futbol estatal la campanya vinent.

Corria el 4’ quan López Garai va decidir començar a posar pressió a la porteria d’Oscar Santiago i rematar, sense rumiar-s’ho massa però prou a prop de l’encert, una pilota perduda a la línia de tres quarts, després que Vítor rellisqués dins l’àrea. L’esfèrica no va entrar, però sí que ho va fer la por al cos del porter del Racing que, en l’acció següent, veia David Haro anotar l’1-0 per la seva dreta i assistit per Ángel Martínez en una cavalcada trepidant. Es felicitava l’entrenador roig-i-negre, des de la banqueta, abraçat al seu cos tècnic i també al somni de la Segona Divisió, ara una realitat per al CF Reus i per a Reus. Aplaudien els qui havien quedat fora de la convocatòria, els fisios, el recuperador, l’excapità Jaume Delgado, tots ells disposats a l’entorn de la llotja, compartint el partit més important de la seva vida amb l’afició que els ha empès fins a on ara es troben. Després, a la gespa, el joc continuava, i Edgar Badia aturava un tret tímid de Fede, pràcticament el primer assaig dels càntabres, a punt per complir-se el quart d’hora d’encontre. En necessitava cinc, el Racing, per començar a pensar en extraure alguna cosa del play-off sense passar per un nou sorteig a Las Rozas.

A tocar de l’objectiu

Per si hi pensaven encara, l’arquer del CF Reus brillava en bona entesa amb Jesús Olmo, començava a construir amb Dinis i es permetia alguna d’aquelles llicències de porter que fan patir la graderia. Al 20’, el meta internacional dels roig-i-negres blocava un tret potent i a mitja alçada d’Artiles, que hi havia vist una oportunitat assistit per Óscar.

El matx, que s’havia estrenat convuls, va baixar llavors de revolucions. Tan sols, però, en aquells compassos, dispersos i breus ,en què els de la capital del Baix Camp van donar al Racing alguna treva que l’equip de Pedro Munitis tampoc no va saber aprofitar. Natxo González havia calcat l’onze desplegat set dies abans al Sardinero amb tant d’èxit com per un 0-3, únicament a excepció de Fran Carbia, que cedia la titularitat a Edgar Hernández. El tècnic verd-i-blanc, per la seva banda, prescindia d’inici de Dani Rodríguez i Pumpido –ambdós arrossegaven molèsties– tot i haver-los inclòs a última hora a la convocatòria i pujat a l’auobús camí de Reus, on l’equip portava concentrat dos dies. El migcentre, però, sí que hi acabaria entrant, al minut 29 i per rellevar un Fede amb problemes físics.

Una falta al vèrtex de l’àrea donava opcions de retallar distàncies al Racing cap al 30’. La picava Álvaro Peña, fora. La resposta, a càrrec d’Haro –que ja n’havia rubricat el tercer de la golejada a Santander– va venir en forma d’un barret amb què tornava a batre Santiago, però en fora de joc. Els de la capital del Baix Camp exhibien idèntica superioritat a la d’una setmana enrere contra un oponent trist, que competia a batzegades i que es veia a la repesca des del xiulet final al Sardinero. I si es creixia, si el Racing pensava que encara ho podia fer, apareixia Badia, quasi inèdit a l’anada i erigit ahir en el pitjor malson de Munitis.

Una combinació entre David Haro i Edgar Badia, que acabava amb el porter dels càntabres frustrant la rematada del davanter roig-i-negre, va esgotar el marge per haver assolit el descans més enllà de l’1-0 anotat pel propi Haro. El coixí, però, era més que suficient.

Eufòria a l’Estadi

La represa va abocar al verd un matx molt més aspre que al primer temps i un Racing a vida o mort contra els roig-i-negres. No se’n sortiria. Tampoc a pilota aturada, en tot un reguitzell d’intents desaprofitats davant la meta de Badia. En va tenir una el CF Reus al 45’, que Vítor deixava a les botes de Folch abans que es perdés entre la rereguarda verd-i-blanca. Bramava de felicitat l’Estadi, tot ell una festa, amb un coixí de cinc gols al seu favor i només 35 minuts fins a exhaurir la cita. Ni tan sols es volia esperar a consumir-los.

L’entrenador dels càntabres va realitzar llavors el segon canvi, a la cerca d’una reacció per a què ja no hi era a temps, i va disposar Isma Cerro en el lloc de Borja Granero. Natxo González també va moure la banqueta, donant entrada a Fran Carbia en detriment d’Edgar Hernández per tornar a la mateixa alineació que havia escombrat el Racing del Sardinero. El feu roig-i-negre es preparava per a celebrar l’ascens encara al 70’. També s’hi va sumar Álex Colorado, que no havia participat a Santander i a què Folch cedia el braçalet per a lluir-lo com a capità en aquest partit històric per al CF Reus. Benito, amb tot, es retirava del terreny de joc amb dificultats per posar a terra la cama dreta, i era substituït per Ismael Moyano.

Faltava poc i va passar molt ràpid. El marcador no es va tornar a moure. El CF Reus tenia un lloc reservat a la Segona Divisió. Ho celebraven la graderia, la plantilla i el cos tècnic. Gorostegui Fernández va xiular el final. I l’Estadi va inundar-se de l’eufòria continguda. Era un ascens a Segona, al futbol professional. Era un somni. Volien viure’l. I ja era seu.