Un mur s'ha aixecat sota pals

Seguretat absoluta és el que ofereix Manolo Reina a la porteria del Gimnàstic de Tarragona. El meta s’ha convertit, sense cap mena de dubte, en un dels pilars fonamentals de l’equip ja que, a banda d’aportar la seguretat abans esmentada, el de Villanueva del Trabuco també és un futbolista que li dóna punts al conjunt tarragoní.

El de Reina va ser un dels fitxatges més estranys que es va viure al Nàstic en la segona temporada a Segona B dels tarragonins, la primera amb Emilio Viqueira a la direcció esportiva. El gallec va dir: «Vull un porter de garanties». Va agafar el telèfon i, després d’algunes trucades i molta insistència, va portar al Nàstic Manolo Reina, un porter més que contrastat a Espanya, tant a Primera com a Segona Divisió que, en marxar del Cartagena, la temporada 2011-12, va decidir buscar una aventura al Paphos de Xipre. D’allí, va marxar a la Superlliga Grega, per jugar a l’Atromitos, on va rebre la trucada del Nàstic. No va poder dir que no. Era Viqueira qui reclamava els seus serveis. Ell havia de vestir de grana.

Tot i la sorpresa de la seva arribada pel gran nivell de l’andalús, aquest va venir com un jugador més, un home que volia veure el Nàstic a Segona Divisió. I ho va aconseguir. Ara, s’ha marcat la meta de pujar a Primera i, possiblement, ho aconseguirà. Ell té fe en aquest objectiu.

Si el Nàstic acaba arribant a la màxima competició, Reina haurà estat part, i molt, responsable de l’èxit. En la primera temporada, va disputar-se un lloc amb Tomeu Nadal qui, fins els problemes arrel de la impugnació de l’Atlètic Balears, entrava als onzes. Després, el de Villanueva del Trabuco es va fer l’amo i senyor sota pals i, dia a dia, entrenament a entrenament, i partit a partit, no només s’ha guanyat un lloc a les alineacions, sinó que també s’ha guanyat un lloc en el cor dels aficionats del Nàstic, els quals el tenen ara com a un dels màxims ídols de l’equip. «Manu Manu Reina, Reina!!!». No és gens estrany durant qualsevol enfrontament escoltar el Nou Estadi rugir amb aquesta frase, la qual posa de manifest que el Nàstic té porter, i que aquest és Reina.

El passat mes d’abril Reina va fer 31 anys, una edat perfecta per a un porter. Els futbolistes que ocupen aquesta demarcació acostumen a tenir una vida més llarga, futbolísticament parlant. Aquest fet es produeix perquè els porters no despunten amb 20 anys, sinó que ho fan en la seva maduresa, quan han après què fer en cada situació. I, Reina, sap com actuar en cada moment d’un partit.

De fet, Manolo Reina és un porter que acostuma a rebre força amonestacions durant una temporada, circumstància que es produeix, en la seva major part, per pèrdua de temps. El meta no fa res que no facin la resta de porters del món, una situació que treu de polleguera als rivals, però que acostuma a ser vital per aturar les escomeses del contrari i donar una mica d’aire al propi equip.

Les claus del porter del Nàstic

Salvador

Però, per sobre de tot, Reina s’ha erigit com el salvador de l’equip, sobretot en les últimes jornades d’aquest campionat lliguer. La Romareda. Penal a favor del Saragossa. Manu Lanzarote es disposa a llençar-lo, però apareix un convidat inesperat. És Manolo Reina, qui va decidir que l’extrem fallés la pena màxima. El va posar tot el nerviós que va poder. Va veure la targeta groga, una cartolina sense importància. Però tot va anar bé, perquè Lanza el va fallar. Dos punts més.

Lugo. 29 de maig. El Nàstic guanya 0-2 als gallecs, però Lévy Madinda comet un penal, infantil. L’1-2 haurien significat molts nervis i, potser, la posterior pèrdua d’un punt. Però Reina va endevinar les intencions del rival, i va aturar la pena màxima. Punts que són amors.