Xavi Molina: «Si l'Eibar ho va fer, per què no podem nosaltres?»

Xavi Molina està vivint un somni del qual no vol despertar. El centrecampista, que ha jugat durant tota la temporada com a central, està gaudint de la millor temporada a nivell personal, ja que les lesions l’estan respectant. «Físicament, és la meva millor temporada», detallava ahir el jugador. Precisament ahir, es complia un any de l’ascens del club tarragoní a Segona Divisió, una «data bonica, a recordar. Potser dissabte dia 4 –de maig del 2016– és una data que fa que l’altra quedi petita», destacava el futbolista, sobre el possible ascens dels tarragonins aquest mateix cap de setmana.

Ell recordava que després de pujar a Segona, només «pensàvem en gaudir, en celebrar i en expectatives boniques», tot deixant clar que, en començar la temporada, tot i que la meta era la permanència, sempre ha tingut temps per trobar exemples d’equips humils que han acabat jugant a Primera: «Tens l’Eibar a la ment i, sabent que ells ho van poder fer, per què no podem fer-ho nosaltres?».

Molina és ben conscient que dissabte pot ser un dia històric, ja que el Nàstic es pot convertir automàticament en equip de Primera Divisió si aconsegueix derrotar l’Alabès, i el Leganés no guanya el Mirandés a Anduva. Tot i això, creu que «ens hem de centrar en nosaltres mateixos. Encara que l’Alabès no hagués pujat, havíem de preparar la setmana de la mateixa manera. Si estem al nostre nivell i seguim en la línia dels últims partits, és indiferent com vingui l’Alabès».

Ell sap que el més important és que el Nàstic faci la feina, tot i que també reconeix que té plena confiança que el Mirandés faci la feina, tot i que no s’hi juga absolutament res, i venci els madrilenys. «Sí que ho penso, pot passar el que necessitem. Hem de guanyar el nostre partit i, després, confiar en el Mirandés. Allí costa molt guanyar», creu el de La Canonja. Xavi Molina confia plenament que el Leganés es deixi algun punt, ja que «ells esperaven tenir abans l’ascens, però estan veient que el Nàstic no afluixa. Aquesta pressió l’estan vivint gràcies al que està fent el Nàstic. Nosaltres no deixarem res a l’atzar, ho volem tenir tot controlat».

Serà inevitable que els futbolistes del Nàstic coneguin aquest dissabte què està succeint a Miranda de Ebro, ja que el públic del Nou Estadi saltarà d’alegria si marca el Mirandés. «Si marca el Mirandés, crec que la graderia ho farà notar», va destacar. A Xavi Molina no l’importa que l’àrbitre del partit sigui Eiriz Mata, polèmic col·legiat del Llagostera-Nàstic que va acabar amb els gironins a Segona i els tarragonins a la categoria de bronze. «És igual. Nosaltres ens hem de centrar a guanyar el partit, i ell que faci la seva feina».

El jugador va valorar molt positivament la feina que ha realitzat el Nàstic aquesta campanya, i les dues anteriors, ja que «el treball està donant la seva recompensa. El sacrifici, la constància i els valors d’aquest equip estan ajudant a demostrar que estem a dalt per mèrits propis. En el primer any, al camp vam quedar primers i, en el darrer partit de play-off va passar el que va passar. L’any següent ens vam reposar, vam ser més forts. I el que hem fet aquesta temporada és d’admirar, d’elogiar. La temporada és bona, però ho hem de rematar». El secret de l’èxit, segons el migcampista, és que «tenim molta gana, som molt competitius, treballem molt, correm molt, i tothom està conscienciat que ha de lluitar amb el del costat. Això és mèrit de tothom, de l’equip, del cos tècnic, de la gent més veterana... Tothom ha sabut acceptar el seu rol».

Valentín, a banda

L’equip grana va tornar ahir a la feina, i ho va fer en una sessió més extensa pels que no van ser titulars a Lugo, i més relaxada (no gaire més) per a aquells que van disputar els 90 minuts, o la majoria del partit. Aburjania i Ondoa, amb la seva selecció, no van ser-hi presents, i Gerard Valentín va entrenar a banda, després de retirar-se de l’Anxo Carro perquè se li va pujar el bessó. El lateral té previst fer avuit tot l’entrenament amb els seus per, així, poder jugar com a titular dissabte davant de l’Alabès.