«Dissabte pujarem a Primera»

—La meva adaptació a Tarragona ha estat molt senzilla, molt més fàcil del que m’imaginava. Els meus companys m’han acceptat molt bé, i tothom m’ha rebut molt bé, tant el cos tècnic com la ciutat de Tarragona.

—Per què decideix venir a Espanya i no a un altre país?

—Va sortir una proposta per jugar a Espanya i després va sorgir una proposta de l’estranger, però no van sortir. Després vaig rebre una trucada del Nàstic, i vaig acceptar. Crec que venir a un equip espanyol m’ofereix la possibilitat de poder demostrar la meva vàlua i el que puc aportar a un equip.

—Li sonava d’alguna cosa la paraula Nàstic?

—No, zero.

—Tothom l’ha acceptat molt bé. De fet, hi ha un grup de nois que, des de la seva arribada, el rep amb una bandera del Japó al camp.

—Quan vaig veure la bandera, vaig quedar molt sorprès. Mai m’hauria imaginat que em passaria una cosa semblant.

—Com ho porta la família?

—La dona ve i torna, però no hi ha cap complicació, perquè la vida fora del camp del futbol és molt senzilla. En aquest sentit, el club m’ha ofert molt de suport.

—Daisuke Suzuki ha jugat de lateral i de central al Nàstic. En quina posició es troba més a gust?

—Vaig començar jugant de lateral dret, però ara estic fent-ho de central. Al Japó, on més he jugat és a la posició de defensa central, i és on m’agrada jugar més. Tot i això, el més important és ser dins del camp i jugar partits. Si és de central, millor i, si és de lateral, també està bé.

—Hi ha algun company que l’hagi sorprès per graciós, per simpàtic, per antipàtic o per algun altre motiu?

—Manolo Reina. Des del principi va ser un dels que em va acceptar. Em va rebre molt bé, i és molt graciós.

—Com s’entèn amb els companys al camp?

—Comparant amb fa dos mesos, hi ha molta diferència. Quan vaig arribar, no tenia molt de vocabulari, únicament gestos. Ara, amb el pas de les setmanes, quan he après algunes paraules en castellà i en anglès, ha canviat molt la cosa. Ara m’entenc molt bé amb els companys, estic millorant, i em trobo amb molta més confiança per parlar en castellà i donar alguna indicació als companys.

—Algú l’ha ensenyat com s’ha de fer per queixar-se a un àrbitre?

—Tots els companys m’avisen: Compte, si un contrari et diu certa paraula, has de contestar així. Però tot el món m’està ajudant en aquest sentit.

—El Nàstic pujarà a Primera Divisió?

—Sí.

—Segur?

—Sí.

—Dissabte?

—Sí.