Ens veiem a Segona
El CF Reus s’acomiada del bronze davant un UCAM Murcia que va arrabassar-li el títol de campió als penals
El CF Reus allarga fins als penals l’eliminatòria pel campionat de Segona B a La Condomina i cau amb orgull en la pugna pel millor equip de bronze davant l’UCAM Murcia, l’altre dels ascendits per la via ràpida al futbol professional. Els de la capital del Baix Camp, que hi concorrien amb el 0-0 de l’anada a l’Estadi sota el braç, quallaven, tot i el resultat, el millor desenllaç a aquesta temporada històrica en uns 120 minuts que exigien a la plantilla un darrer i admirable esforç. Els universitaris tancarien la cita amb deu homes sobre el terreny de joc, arran de l’expulsió de César Remón al 54’ i de Nono II, per la vermella directa que veia en una dura entrada sobre Moyano, als últims sospirs de la pròrroga.
La punteria de Pallarés, Ángel Robles, Pol Bueso, Isi Ros i Iván Aguilar des dels onze metres, i l’aturada de Biel Ribas davant el llançament de David Haro deixaven en mans dels universitaris el títol simbòlic, que no treu mèrit als homes de Natxo González. La comitiva roig-i-negra emprenia el viatge de tornada a Reus amb la il·lusió d’haver deixat definitivament enrere, ara sí definitivament, la Segona B. Per davant, ara, el període vacacional. La competició tornarà per al CF Reus al mes d’agost, ja com a equip de plata.
Vítor era el primer en amenaçar, amb un llançament de falta que es perdia per damunt de la porteria local. Contestaria Marcelo, en forma d’un xut creuat contra el qual Badia no hauria d’esforçar-se. Eren els primers intents, prou tímids, d’una cita que, d’entrada i igual com l’anada l’Estadi, deixaria poca història i escassíssim futbol, com a mínim durant els primers 45 minuts. Al 36’, César Remón veia una groga que, al segon temps, li acabaria sortint cara al centrecampista i deixaria l’UCAM Murcia amb un home menys sobre el verd. Tot plegat, el més destacable abans que el camí a vestidors renovés els aires a La Condomina. Remón va acabar de pagar aquella targeta tot just a la represa, quan en veia la segona que l’obligaria, abans d’hora, a retirar-se. En inferioritat numèrica, l’UCAM Murcia hi va posar el fre. Salmerón va encomanar-se a un potencial defensiu que l’ha avalat al llarg de tota la campanya i li ha valgut per fer-se un lloc al futbol estatal.
La pressió sense premi
Superat el 60’ i amb el 0-0 brillant encara al marcador, un i altre tècnic van posar moviment a les banquetes. Abans, però, Folch fregava la diana en una jugada personal, cavalcada inclosa, amb què estava a prop de batre Biel Ribas. Llavors sí, José María Salmerón intercanviava peces i disposava sobre el terreny de joc Isi Ros en detriment de Josan. En l’acció immediatament posterior, Folch tornava a posar el porter de l’UCAM Murcia contra les cordes amb una rematada de cap des del punt de penal que obligava Ribas a lluir la seva millor cara per aferrar-se a l’empat sense gols. I encara en tindria una de tercera, el reusenc, que ho tornava a provar de cap, fora, per l’esquerra de l’arquer universitari. El migcentre roig-i-negre rubricava un partit magnífic en e duel de comiat a la temporada de l’ascens a la categoria de plata. Natxo González donava entrada al capità Álex Colorado en el lloc que fins llavors havia ocupat Rafa García i els roig-i-negres mantenien la pressió sobre el rival menys golejat del grup quart, amb prou problemes per no encaixar la sentència un considerable marge en relació al desenllaç que jugava a favor del conjunt visitant.
David Haro el darrer dels de la capital del Baix Camp en accedir al terreny de joc de La Condomina, al darrer quart d’hora d’enfrontament. El de l’Ametlla del Vallès, protagonista de la consumació de l’objectiu en rubricar dues de les quatre dianes anotades contra el Racing de Pedro Munitis, exerciria de revulsiu en l’intent de resoldre alguna cosa abans de la indesitjable pròrroga. Edgar Hernández picava una falta lleugerament escorada per l’esquerra de la porteria murciana. També intentava la fita Colorado, amb una altra rematada que no desfaria unes taules incòmodes per ambdós oponents i que no feien justícia a les fases de superioritat roig-i-negra.
Un esforç de 120 minuts
Salmerón va apel·lar a Pallarés per desencallar l’encontre, al 85’. Tampoc no servirira. Amb 38 jornades de lliga regular i una eliminatòria d’ascens a les esquenes, el desgast físic es feia evident a la gespa, amb rampes a les cames d’uns i altres jugadors, que es temien la pitjor de les notícies en forma de pròrroga i qui sabia si, també, penals. La pròrroga es feia inevitable i exigia un últim esforç als de la capital del Baix Camp, que encetaran el període de vacances avui mateix, un cop resolt aquest darrer compromís per posar la cirereta a un curs gloriós. Cita, aquesta, que és l’última que el CF Reus haurà disputat com a equip de bronze.
Marín va fer creure que havia arribat el final en enviar al fons de la xarxa una centrada de Colorado. Caucelo Sauce l’anul·laria per trobar-se el lateral en fora de joc. També David Haro va lluir-se amb algun centre que podria haver trobat un desenllaç per a aquesta eliminatòria pel campionat de la Segona B, però que no va trobar rematador. L’última anava a càrrec de Colorado, que l’estavellava al travesser al 111’. Abans dels penals, però, Nono II veia la vermella directa per una dura entrada sobre el central Ismael Moyano, i deixava l’UCAM Murcia amb nou. Després, la solució més il·lògica, els onze metres, distingien l’UCAM Murcia amb el títol honorífic de millor equip de la Segona B.