«Si poguéssim acabar entre els dotze primers, seria un objectiu força maco»

—En què va pensar quan va saber que el CF Reus estaria a Segona?

—Un pensa en els sacrificis que s’han fet al club, el fart de treballar que ens hem fet tots. Després de 107 anys, estàs aconseguint una cosa que no havia fet ningú. Vaig penar molt en la meva família perquè són els qui han patit més que estigui aquí dia rere dia. També em vaig recordar que el club té una història i hi han passat molts presidents, directius, jugadors i entrenadors. És un èxit de tots i jo tinc la sort que m’ha tocat viure aquest moment tan especial.

—Quan va veure que l’ascens estava lligat? El 0-3 al Sardinero ho posava tot de cara.

—Tots, tot el club, teníem a la retina el 0-3 del Girona i això ens va fer ser molt cautes, pensar que no hi havia res fet. Interiorment podíem creure que era molt difícil que ens en marquessin quatre i nosaltres cap. Però, és futbol. Que quan Haro va fer l’1-0 les llàgrimes em van venir als ulls. I amb tot, mai no hi ha res fet fins que l’àrbitre no xiula.

—Va dubtar, en algun moment d’una temporada que no ha estat fàcil, si s’assoliria l’objectiu?

—Vam passar tres o quatre mesos fotuts. No és que dubtés, perquè he cregut sempre en la professionalitat de la plantilla i del cos tècnic. Però això no treu que, en algun moment d’aquells que són les quatre de la matinada i no pots dormir, no pensés que tot se’ns podia escapar si no ho solucionàvem ràpid. Tots els qui han aconseguit això es mereixen un dotze sobre deu.

—Què els diria a aquells que, fa dos anys, van desconfiar de la conversió a SAD?

—En l’assemblea on es va decidir tot plegat, la diferència de vots era tan abismal que la gent tenia clar que en els moments que travessàvem era una qüestió d’anar cap a baix o tirar amunt. Aquesta era la tria, i la gran majoria va tirar amunt. Els qui hi van creure han d’estar contentíssims perquè gràcies al seu vot hem arribat fins aquí. Als pocs que van dir que no, els tinc el màxim respecte. Pràcticament els conec a tots i sé que al final també s’han alegrat d’això.

—En quin moment es troba la planificació de la propera temporada?

—El director esportiu, Sergi Parés, està treballant ara el tema de la pretemporada. Tindrem problemes a l’Estadi perquè hi ha les obres de Tarragona 2017 i sembla que no hi podrem fer amistosos. Estem mirant partits a fora i, si hi ha disponibilitat, seguirem fent l’stage a Rialp. La lliga comença el 21 d’agost i anirà just per jugar a casa. Estem a Segona, però no ens hem de tornar bojos en res. La millor cosa que podem fer per la temporada vinent és començar amb la mateixa humilitat que ara.

—El club va anunciar les sis primeres baixes però hi ha jugadors que finalitzen contracte i sobre els quals no s’ha pronunciat. S’hi està negociant?

—S’han quedat els qui tenen contracte i hi ha altres casos per estudiar. La columna vertebral de l’equip la tenim i es manté. A partir d’aquí, és clar que s’han de fer retocs. Som novells a la categoria i, precisament per això, hi haurà alguns jugadors que no voldran venir. A Segona no som ningú.

—Per què la determinació de mantenir el bloc de l’ascens?

—Un equip que ha quedat primer del grup tercer de Segona B, que ha guanyat amb un global de 4-0 a tot un històric com és el Racing de Santander, ha de tenir alguna cosa. Les coses es van fer molt bé la temporada passada. Per això, n’hi ha uns quants que per categoria, per professionalitat i perquè ells s’ho han guanyat, mereixen continuar. I estem convençuts que donaran la talla sobradament. Volem que els fitxatges ens aportin alguna cosa que no tenim, i aquesta cosa pot passar per experiència a Segona A.

—Hi ha previst continuar mirant el mercat portuguès o d’altres d’internacionals?

—El club, amb la SAD, ha fet un gir en tots els aspectes. En l’econòmic però també en poder fitxar jugadors de certa categoria i tenir-ne dos per posició a disposició de l’entrenador. L’entrada de Joan Oliver ens ha permès tenir aquí futbolistes portuguesos. Dos dels que hi van ser estan jugant a la primera divisió destacadíssims. Continuem oberts al mercat portuguès i també a l’anglès, a l’holandès o a d’altres.

—El que és segur és que Natxo González seguirà com a entrenador una altra campanya.

—Hi ha qui, de vegades, confon el fet que un pugui tenir amistat amb una persona i el tema professional. Jo sóc amic del Natxo, fa molts anys que ens coneixem i ens vam caure bé des del primer dia. Però és que, a més, i no perquè ho digui jo sinó perquè ho fa el seu currículum, és un entrenador honrat, seriós, un professional de cap a peus i una persona que s’entrega al club dotze hores al dia. Si un bon amic meu és un dels millors entrenadors del mercat, no el puc deixar escapar.

—Quin és el repte que es marca per aquest curs històric a la categoria de plata?

—Si poguéssim quedar dels 12 primers, aquest seria un objectiu força maco. Els qui portem temps aquí tenim la sort que Joan Oliver i els qui l’acompanyen segueixen la nostra política i són del parer de continuar fent les coses com les hem fet, que prou resultat ens han donat. I no ho dic per l’ascens: anys enrere, sense ser SAD, teníem una feinada per fer un equip per mantenir-nos a Segona B, i malgrat tot ho fèiem força bé. Hem de tocar de peus a terra.

—Com estan les relacions amb l’Ajuntament?

—Hi ha hagut moments de tibantor però el més important és que ara les dues parts creiem que el primer club de la ciutat i l’Ajuntament han d’anar agafats de la mà i així ho farem, ara la relació és bona. El salt que fa no només el Reus sinó també la ciutat de Reus a Segona A, amb tot el que això suposa, no només serà socialment i culturalment, sinó també econòmic. Hem d’anar junts en aquets projecte per guanyar.

—Quins canvis haurà de fer l’Estadi per adaptar-se al futbol professional?

—A la Liga són molt conscients de què passa quan un equip puja. S’han de fer canvis als accessos, posar torns, càmeres, seguretat a tot arreu, un mínim de 6.000 seients i que estiguin numerats. Hi ha moltes coses i crec que serà el més camp petit de la Segona A. Però, de la mateixa manera que tenim una llista de coses a fer, n’hi ha algunes en què ens donen una mica més de coll per la temporada vinent.

—Està ja del tot tancat el nou pressupost?

—Hi ha encara una reunió pendent del Consell d’Administració. Però, aquest serà superior, lògicament, al de la temporada passada, que estava sobre els dos milions d’euros.