De la Selva del Camp a jugar als EEUU

Les persones, en ocasions, són objectes de canvis en les seves respectives vides. Gent que ha treballat molts anys en una empresa, rep una oferta d’una altra i, d’un dia per l’altre, marxa per millorar les seves condicions laborals i el seu nivell de vida. Però també hi ha altres ocasions, en les quals una persona protagonitza un gran canvi, que també comporta marxar molt lluny.

Aquest és el cas de la Maria Martiáñez Vendrell, una jove de tan sols 18 anys de la Selva del Camp, que el passat 2015 va abandonar casa seva per marxar als Estats Units, on ara, a banda d’estudiar una carrera

–Medical Technology, el que aquí seria Biomedicina–, juga a la màxima categoria de les lligues universitàries de bàsquet, defensant la samarreta de l’Oral Roberts University, on està cursant els seus estudis.

Segons explica la jove, «em van oferir la beca sencera. Van venir a casa meva a visitar-me i, l’estiu del 2014, em van pagar un viatge amb la meva mare per visitar la Universitat. Vam passar-hi dos dies i, al novembre, vaig firmar el contracte per, l’any següent, marxar-hi». Maria Martiáñez és als Estats Units des de l’agost del 2015, tot i que ara està passant dos mesos de vacances amb la seva família. Esportivament, detalla que «allà, el bàsquet és molt més físic, córrer amunt i avall, no és un bàsquet tan europeu. Costa adaptar-se pel tipus de bàsquet, però també per l’idioma i perquè no coneixes tanta gent». Poc a poc, s’ha anat fent important a l’equip, i ara és una peça indiscutible, ja que «em va costar agafar bones sensacions, però durant l’any he jugat molt, una mitjana de gairebé 35 minuts, i he acabat molt bé la temporada».

La de la Selva del Camp que ocupa la posició d’ala-pivot a la pista es felicita perquè «jugo a la categoria més alta de la Lliga universitària, la Divisió 1. Allà, a més, fan conferències, que són lligues per zones, i et mous per cinc o sis estats. Jugues dos o tres partits per setmana». Tot aquest moviment de partits motiva que, a l’hora d’estudiar, li resulti més complicat, ja que viu de forma diferent a la de la major part de les seves companyes. «Si et saltes classes, has de demanar apunts i que et canviïn els exàmens. T’ajuden una mica, però també t’has de buscar tu la vida», manifesta.

Tornarà a Europa

Ella aspira a viure algun dia del bàsquet, però sap que és molt complicat continuar fent-ho als EEUU, ja que «aquí, només hi ha la NBA femenina, d’un nivell altíssim. M’agradaria acabar els estudis –li queden quatre anys– i després tornar a Europa, no a Espanya, ja que hi ha moltes més possibilitats de poder jugar en un bon equip».