La 'mossegada' de Carbia i un dels gols més ràpids de la història del CF Reus

Havia vist passar la primera jornada, la de l’estrena al terreny de joc del Mallorca, i ja no estava disposat a esperar-se ni un sol minut més. Dissabte, Natxo González li reservava un lloc a l’onze de la posada de llarg davant l’afició de l’Estadi. Si, en el tret de sortida a la competició contra els de Fernando Vázquez, el lateral Alberto Benito marcava la primera diana en Segona Divisió per al CF Reus al minut 89, Fran Carbia va voler fer-ho a la inversa. Només 22 segons de marge va donar al Mirandés abans de rematar i batre el porter Sergio Pérez, en una jugada que originava Jorge Díaz amb una cavalcada poderosa davant la pèrdua de pilota del visitant Aurtenetxe. L’atacant tarragoní, que llueix aquesta temporada el dorsal 11 a l’esquena, debutava a la categoria de plata amb 24 anys i en la seva quarta campanya defensant la samarreta roig-i-negra. El gol passarà a la història del club com el primer del futbol professional al feu de la capital del Baix Camp i ho farà també per haver estat un dels més prematurs que es recorden a Reus i, és clar, a la trajectòria de Carbia.

Fran, un exemple de discreció al vestidor i lluita sobre la gespa que va aixecar més de 3.000 espectadors de les seves localitats als inicis d’un encontre extraordinari –tot i l’1-1 del resultat final–, apuntava en sortir de les dutxes que «només he fet un gol». Part del CF Reus des que l’entrenador Emili Vicente el cridés a files el curs 2013-14, directament arribat des del CF Pobla de Mafumet de la Tercera Divisió, i ara un entre la desena de supervivents del bloc de l’ascens roig-i-negre a Segona, el davanter ha escalat dues categories en poc més de tres anys i, contra els de Carlos Terrazas, exhibia desimboltura i explosivitat.

Tot just dies abans de col·locar-se a l’aposta de partida de Natxo González contra el Mirandés, havia arrossegat problemes gastrointestinals que van obligar-lo a preparar l’enfrontament a mig gas. Al minut 72, i en la línia d’un equip que va deixar-se la pell sobre el terreny de joc per fer l’2-1, deixava pas a l’entrada de David Querol.

De la mà de Jorge Díaz

A banda de Fran Carbia, també un altre futbolista va captivar la graderia en el vespre de l’estrena a la Segona Divisió. L’uruguaià Jorge Díaz, que viu la seva segona etapa a la capital del Baix Camp després d’haver-hi estat durant la temporada 2011-12, es revelava a la banda dreta com un dels recursos més espectaculars del reformulat CF Reus. Peça imprescindible per a la diana de Carbia i protagonista dels continus canvis de joc en què va basar el seu potencial el conjunt reusenc durant gairebé tot el primer acte, el joc elèctric de l’extrem va estar a prop d’ampliar l’avantatge en més d’una oportunitat.

No ho va fer, perquè la manca de definició va acabar arrabassant a l’equip un premi que es mereixia des del xiulet inicial, però va convertir-se en un autèntic maldecap per a la titubejant i tendra rereguarda del Mirandés. I, sobretot, va servir l’espectacle a un Estadi que probablement hauria esperat assistir a una arrencada prou més tèbia que la que va viure. Amb una groga al compte i llastrat, igual com la resta, per l’enorme esforç físic del primer temps, Jorge Díaz deixava la posició en mans de Ricardo Vaz.

La groga, precisament, se l’enduia, tal com reflecteix el col·legiat López Arroyo a l’acta del partit, per «simular haver estat objecte d’infracció dins l’àrea penal», en anar a terra després d’entrar en contacte amb l’arquer Sergio Pérez. El cas és que l’acció –que succeïa una de similar, minuts abans i que tampoc no havia caigut del costat roig-i-negre– va contrariar profundament la graderia, davant el que podria haver estat, com a mínim, un 2-1 a 30 minuts del compliment del temps reglamentari. L’afició roig-i-negra va ovacionar-lo intensament en el relleu amb Vaz. L’Estadi havia assistit a un partit de Segona Divisió on no hi va haver lloc per a complexes. I s’hi estava prou bé.