Convenç, agrada i venç

El Gimnàstic de Tarragona passa de ronda i ja és a la tercera d’una Copa del Rei que sempre és una competició atractiva pels tarragonins. El conjunt grana venç el Numància 1-0 gràcies a un golàs de José Carlos en la segona part de la pròrroga en un duel disputat en el qual els de Vicente Moreno van demostrar que van millorant dia a dia.

Això ja és una altra cosa. El Nàstic va oferir la seva millor cara davant del Numància en l’estrena dels tarragonins a la Copa del Rei. A la primera meitat, els de Vicente Moreno van anar de menys a més, fins a fer-se els amos clars del joc. Les baixes i les rotacions no van tenir incidència negativa en el joc d’un equip que es va assemblar, i molt, al que va meravellar la temporada passada.

Amb Dimitrievski a la porteria i una davantera completament nova, amb Rharsalla com a màxima referència i Maloku i José Carlos a les bandes, Cordero va ser l’encarregat de dirigir el joc d’un equip que va agradar des de darrere fins el davant, passant pel centre del camp.

Bones sensacions ofensives i defensives. Pressió des de dalt i robustesa al darrere, amb un Iago Bouzón que va millorar molt respecte el darrer partit de Lliga i un Suzuki que va tornar a les seves arrels tarragonines, en el lateral dret. Giner, tot i marxar tocat del partit de l’altre dia contra el Llevant, va poder recuperar-se i va donar descans a Mossa en el lateral esquerre, al costat d’un Lopo que cada dia que passa se sent més a gust a Tarragona.

Tot i això, el primer equip a avisar va ser el Numància, gràcies a un míssil de Nacho en el minut 8. El davanter va rematar una centrada sense deixar que la centrada toqués a la gespa, i Dimitrievski es va lluir per poder salvar l’equip i enviar l’esfèrica a servei de cantonada. La resposta, pocs segons després, a càrrec de Rharsalla, encara que el seu tret va marxar llepant el pal.

S’anava animant poc a poc el quadre tarragoní i al quart d’hora la tenia Juan Muñiz. No s’ho va acabar de creure, ja que si hagués saltat amb més ambició hauria pogut rematar amb més claredat la rematada d’un José Carlos que es va mostrar massa irregular.

Canvi de terç

Va canviar força la cosa en el segon acte. Després de cinc minuts de tempteig, els sorians van agafar embranzida i van començar un lleu assetjament a la porteria de Dimitrievski. Abans, però, Rharsalla va tenir-ne una de molt clara, en el 50’. Una centrada des de la banda esquerra va arribar al cap del davanter, qui va treure-li la pilota a Lopo, que esperava, pacient, poder rematar.

De Galarreta va avisar després de rematar, amb l’esquerra, una acció que li havia arribat des de la dreta, però el porter macedoni del Nàstic va lluir-se en el 57’, quan una errada defensiva va permetre que Del Moral s’hi plantés al davant, completament sol. Tot i això, el tret de l’interior del Numància el va poder repel·lir un Dimitrievski que va presentar la seva candidatura a donar batalla a Saja per la titularitat.

Estava millor el Numància, i Vicente Moreno va decidir donar entrada a Juan Delgado, en substitució d’un Rharsalla que va ser un dels millors del partit. El millor, sense dubte, en atac. Però el Nàstic no volia quedar-se enrere i, tot i que li costava més que a la primera meitat, també s’aproximava a l’àrea contrària. Tejera, que acabava d’ingressar al terreny de joc, va disparar molt alt després d’una bona acció a Maloku per banda esquerra. La igualtat era màxima i, com era d’esperar, tots dos conjunts van arribar a la pròrroga.

Amb els dos equips bolcats a l’atac, els 30 minuts de l’afegit van resultar d’allò més emocionants. Però José Carlos no va deixar marge a cap tipus de dubte i, en el 100’, un gol rodó, en un minut també rodó. Acció a pilota aturada que Muñiz va servir a Juan Delgado que, per banda esquerra va centrar, va caure a peus de José Carlos i aquest, amb l’esquerra, la va engaltar. Bogeria al Nou Estadi, ja que uns penals haurien estat d’infart. Van haver de patir els aficionats del Nàstic d’allò més, ja que Gerard Valentín va ser expulsat en veure dues targetes grogues. El menut lateral havia entrat a deu minuts dels 90 reglamentaris, i va veure dues cartolines completament prescindibles.