La Supercopa marxa a Galícia

No va poder ser. La Supercopa d’Espanya se’n va cap a terres gallegues després que el Reus Deportiu La Fira caigués derrotat, aquest diumenge a la tarda, davant del HC Liceo, en un partit molt disputat, que es van emportar els visitants per la mínima (1-2).

Intensitat màxima. De fet, en alguns moments, fins i tot, saltaven espurnes al Palau d’Esports. S’enfrontaven dos dels millors equips de la temporada passada a l’OK Lliga i dos conjunts que, a més, van demostrar en aquesta Supercopa que també seran dos dels ferms candidats a alçar el títol lliguer 2016-17.

En la fase final de la pretemporada, catalans i gallecs ja van deixar mostres del que mostraran en les competicions dures, les llargues, les que marquen la regularitat i acaben donant més alegries. Va ser una batalla intensa al pavelló, sense treva. De fet, els primers minuts van ser explosius per part dels dos equips, encara que, amb el pas dels minuts, va anar quedant-se un únic equip sobre la pista.

Aquest, va ser el Liceo, el qual es va convertir en clar dominador del joc a mesura que van anar passant els minuts. Els roig-i-negres van veure’s obligats a jugar a ràfegues, esperant l’actac dels rivals per robar ràpidament la bola i poder buscar la porteria de Xavier Malián. De fet, algunes aturades va haver de fer el meta visitant, però si hi havia un gol, aquest tenia pinta de ser gallec.

El Reus Deportiu La Fira s’encomanava, gairebé sempre, al seu home referència, Raúl Marín. El davanter va ser l’home que més perill va aportar al seu equip, intimidant sempre la defensa rival i lluitant totes i cadascuna de les accions en les quals intervenia. El primer tret, va ser local, i el va realitzar Platero. Nou minuts va trigar el jugador a realitzar-lo, però semblava bona senyal. Un minut després, un dels àrbitres va anul·lar un gol a Joan Salvat per haver impactat la bola amb la cama i, a partir d’aquí, va despertar la bèstia i els gallecs es van fer els dominadors del duel.

Als disset minuts, en una jugada trenada, David Torres pujava el primer gol del Liceo. 0-1, i molt havia de canviar el Reus Deportiu si volia variar la situació. Sí que va poder fer-ho pocs segons després, amb un fort tret de Marc Ollé, que va topar amb la fusta, però la primera part se li feia massa llarga a un Reus que gairebé marxa amb un altre ensurt al descans. Ho hagués fet si Di Benedetto hagués culminat una gran acció combinativa en la qual van participar-hi els quatre jugadors del Liceo.

Gran canvi

Molt han canviat les coses a la segona meitat. Els reusencs han sortit a per totes i han estat els clars dominadors, tant pel que fa a joc com per ocasions. I és que l’ocasió ho mereixia. El pavelló va començar a rugir i, tan bon punt l’àrbitre va donar el xiulet inicial Platero va disparar a porteria. En pocs segons, sempre sense arribar al minut de joc, el mateix Platero va tornar a intentar-ho, trobant-se amb Malián, sempre molt encertat.

Un minut després, en el 27’, era Albert Casanovas el que provava sort, però també es va trobar amb Malián. El defensor, precisament, va ser el gran protagonista de la següent acció, la que, en el 31’, va donar ales al Reus Deportiu La Fira amb l’empat. Torra i ell mateix van iniciar una paret, que va finalitzar aquest primer amb un gran gol. Diana de bella factura que tornava a posar el partit en taules. Molta tensió a la pista, i un Reus que treia les forces des de no se sap on per continuar assetjant el marc rival. Raúl Marín va tenir l’oportunitat de capgirar l’electrònic en el 36’, però va Malián li va desviar una falta directa.

No es va quedar amb els braços creuats el Liceo. Marc Coy, en el 38’, també podria haver marcat, però no li va guanyar l’1 contra 1 al porter del Reus. Va agafar embranzida el quadre gallec, el qual va arraconar, durant uns minuts, els de Mariotti. Primer, amb una falta directa mal definida per part de Josep Lamas i, després, amb dos trets consecutius que van obligar Rodrigues a lluir-se.

Tant va empènyer el Liceo que, en una d’aquestes, Marc Coy va afusellar Rodrigues. Un tret llunyà en un contraatac, pràcticament imopossible d’aturar.

Faltaven sis minuts i el Reus necessitava dels seus, els quals responien amb aplaudiments i crits d’ànim per esperonar un euqip que tenia poc temps per forçar, almenys, la pròrroga. A dos minuts del final la va tenir Marc Torra, de falta directa, però li va mancar decisió a l’hora de decidir disparar. El cronòmetre manava i, tot i que els reusencs es van abocar completament, el Liceo es va acabar enduent el títol.