Això ja és una altra cosa

El Gimnàstic de Tarragona suma un nou punt, i això vol dir que segueix sense guanyar. Ara bé, la imatge oferta davant el Saragossa dista molt de la que van mostrar els futbolistes el passat dissabte a Sòria, quan van caure per la mínima davant del Numància en un duel que podria haver acabat en golejada de no ser per Saja.

També va ser decisiu ahir el meta del Nàstic, ja que va desviar un xut en el 65’ de Lanzarote que anava a dins. Però no menys decisiu va ser el meta visitant, que va desviar brillantment una pena màxima llençada per Uche que podria haver significat el primer triomf dels tarragonins.

Va sorprendre Vicente Moreno amb l’alineació inicial. Per dos motius. El primer, pel dibuix que va mostrar sobre el camp i, el segon, pels futbolistes que va posar sobre el verd. El tècnic del Nàstic va apostar per un 4-4-2, amb Álex López i Uche al davant, una aposta que afavoria els tarragonins tant des del punt de la pressió com de la part ofensiva, ja que l’aposta aragonesa motivava que el Nàstic fixava gairebé sempre els dos centrals del conjunt visitant.

Pel que fa a noms, Vicente Moreno també va sorprendre. Mentre que als laterals no va canviar absolutament res, apostant per Gerard Valentín i Mossa, a l’eix sí que va fer dues variacions, com van ser les entrades de Lopo i de Iago Bouzón. A la medul·lar, ja estava previst que Cordero i Madinda estiguessin sols, però Lobato s’ajuntava amb ells, per intentar servir pilotes als dos davanters i a Ferran Giner, titular a l’extrem esquerre.

Es va veure un bon partit a la primera meitat. Dos equips que buscaven el gol, però amb el màxim respecte. O sigui, que cap dels dos es va tornar boig, sinó tot el contrari. El quadre tarragoní va intentar portar la iniciativa, però no va poder passar de la línia de tres quarts amb certa claredat.

Els primers 45 minuts van ser de molt de respecte, i només es van registrar dues ocasions clares. Bé, una de clara, i una de claríssima. Ike Uche, en el 31’, va buscar la porteria defensada per Irureta amb un tret des de fora de l’àrea en una esfèrica que li va caure a la frontal. El cuir va anar una mica desviat a la dreta del meta. La més clara, però, va arribar en el 44’. Penal clar a Uche de Casado. Ocasió immillorable pel Nàstic per posar-se per davant en el marcador. A un minut del final, els tarragonins disposaven de la millor ocasió per capgirar la situació de les últimes jornades. Però, coses del futbol, aquest esport retorna a tothom tot el que li dona o li treu. SI el Nàstic va sortir gloriós de la Romareda la temporada passada gràcies a un penal fallat per Lanzarote, ahir la pena màxima la va fallar Uche. Tret fort, i al centre. Com els que acostumen a entrar. En aquesta ocasió, però, Irureta es va llençar a la dreta, deixant la seva cama esquerra estirada. Amb aquesta extremitat va evitar el gol el meta rival. 0-0 i al descans.

Els locals manen

En el segon acte, els tarragonins van agafar el control del duel. Va ser una demostració de què aquest equip no es quedarà amb la imatge oferida a Sòria, que el Nàstic lluitarà fins el final tots els partits i que no es donarà per vençut en cap moment. Els tarragonins van saber, en tot moment, que la victòria era molt important, però també van prendre consciència que, almenys tocava puntuar.

La segona part va anar de menys a més, almenys pel que fa a ocasions de gol. Van haver de passar vint minuts perquè un dels dos porters hagués d’actuar. De fet, va ser el meta local el que va haver d’intervenir, i ho va fer per evitar una clara ocasió de gol. Manu Lanzarote, en el 65’, va disparar, amb l’esquerra, des de fora de l’àrea, i l’argentí va volar per desviar la pilota a córner. Massa està acostumant aquest futbolista a salvar el seu equip un jugador que està suplint, més que bé, la baixa del lesionat Reina.

La té Lopo

No va canviar gaire la història en endavant. Sí que podria haver variat si, a quinze minuts de finalitzar el duel, Lopo hagués enviat al fons de la xarxa una centrada des del córner, a pilota aturada, que va acabar lleugerament desviada a l’esquerra d’Irureta. Al final del duel, els tarragonins es van bolcar, amb més cor que cap, a la meta contrària. Tot i això, no van trobar el resultat esperat en les seves envestides, ja que la defensa visitant va allunyar tot el perill que se li va presentar.