El tercer home més fort d'Espanya

Un tarragoní de 25 anys és el tercer home més fort d’Espanya en la categoria absoluta, i el quart de la Península en la categoria de menys de 105 quilos. Es diu Èric Vicens, i com les millors coses d’aquesta vida, aquest talent que té per aixecar i arrossegar objectes de diverses tones, el va descobrir per casualitat: «Un dia vaig anar al quiosc del barri i va entrar un repartidor de Bimbo, em va dir que jo podia servir per fer coses d’aquestes i que anés al seu gimnàs», apuntava Vicens. Es tracta d’Strongman Tarrako, un centre especialitzat en aquesta mena de bogeries.

En els dos anys que porta competint en tornejos amateurs i oficials, aquest tarragoní ha arrossegat ja quatre camions d’uns 8.000 quilos. Es tracta d’una de les proves que millor se li donen, «treballo sobretot la tècnica de cara a les proves. A la sortida del camió, hi ha molta gent més gran que jo a la que no se li dóna bé. Jo em poso arran de terra, gairebé a quatre grapes, per aplicar la força millor, així puc sortir més ràpidament», comentava. De fet, en el torneig on s’ha coronat, celebrat a l’estadi d’Aranjuez, a Madrid, el jove va deixar bocabadat al públic, quan va ser el primer a moure el camió. «Els tres primers que van sortir no van poder. Quan jo ho vaig aconseguir el públic es va posar eufòric», relatava.

A aquesta prova se li van sumar d’altres quatre més, com ara aixecar un cotxe de 1.400 quilos fent quatre repeticions en un minut –va aconseguir empatar amb el segon–, aixecar dues maletes de 130 quilos i caminar 20 metres, elevar amb una sola mà una peça de 80 quilos o rodar un neumàtic de 480 quilos quatre cops. Tal va ser el paper que va realitzar Vicens en aquest campionat celebrat el passat tres de setembre, que fins i tot els àrbitres es van quedar sorpresos, «més d’un se’m va acostar dient-me que no s’ho acabaven de creure. Em deien que quan vaig sortir no semblava que pogués fer massa cosa», apuntava. I és que el jove tarragoní pesa entre 100 i 105 quilos, 40 menys que alguns dels seus més immediats competidors. «Jo sé que si vull guanyar competicions, he de pujar aquests quilos, perquè com més peses, més pots moure, però crec que en aquests moments ja estic bé així, prefereixo mantenir-me simplement atlètic», desenvolupava.

Per a tots aquells joves que somien a emular-lo, l’Èric Vicens és clar, i com diu el refrany, «val més traça que força». És una persona culta, que estudia a la universitat, basa el seu èxit en un entrenament setmanal de 18 hores –sis sessions de tres hores– i en una alimentació molt seriosa. Menjar sa i no veure ni una gota d’alcohol, «el que veus en una nit contraresta tot l’entrenament d’una setmana», explicava. A més, s’alimenta sobretot a base de peix, tot i que això li ve una mica imposat de casa, ja que la seva mare és la propietària de la Peixateria Marisa del Mercat Central de Tarragona. A més, per atrapar el podi el jove només ha pogut anar aquest estiu «un dia a la platja i fer una barbacoa», comentava.El següent repte d’aquest campió és al març: ha estat convidat a Sevilla, al campionat de l’home més fort d’Espanya de fins a 105 quilos.