La Segona Divisió es rendeix al joc del CF Reus

Tretze punts en set jornades, el cinquè lloc a la taula i una etiqueta d’invictes que ja pocs poden lluïr, però sobretot el joc desplegat en les primeres passes al futbol professional, perfilen el CF Reus com un dels equips a tenir en compte aquesta temporada 2016-17 a la Segona Divisió. El novell que no ho sembla, a una victòria de distància del següent millor que és l’UCAM Múrcia, es destapa a la categoria a base de continuar sumant. Ho fa amb una dotzena de futbolistes del bloc de l’ascens a les seves files, amb el sostre salarial més baix de la plata –3,4 milions d’euros pels 13,3 de què disposa el Rayo Vallecano, el millor dotat i que diumenge escapava de l’Estadi amb un 1-1 esgarrapat al minut 94– i el mateix entrenador que, tres anys enrere, es posava al capdavant de la banqueta roig-i-negra i agafava les regnes d’un «projecte exigent i molt ambició».

Amb el punt de l’empat a la butxaca i una immaculada trajectòria amb el CF Reus a la LFP, Natxo González admetia fa pocs dies que «es tractarà de competir cada setmana i seguir. No podrem viure d’allò anterior. Estem al bon camí però no podem baixar la guàrdia». Les lloances a l’equip, allò que aporta el punt d’objectivitat per calibrar el moment dels reusencs, arriben des de fora. Entrenadors, jugadors i periodistes que ja saben què és el CF Reus destaquen una arrencada roig-i-negra sobrada de personalitat. Especialment a l’Estadi. Els quatre tècnics que hi han passat fins al moment, els de Mirandés, Numància, Cadis i Rayo Vallecano, deixen paraules de reconeixement per al conjunt de la capital del Baix Camp. Només Álvaro Cervera, comandant de l’oponent amb què el CF Reus va estrenar les victòries de Segona davant la seva afició, deixava entreveure certa recança contra un rival que s’enduia el premi «amb una pilota gens concreta» i «sense haver creat ni una sola oportunitat mentre que les nostres, poques, ja eren més que les seves».

Als ulls dels oponents

El darrer en acomiadar-se destacant la bona feina local, José Ramón Sandoval, qui reconeixia a la sala de premsa de l’Estadi que «veníem sent conscients que el Reus ens intentaria dominar, estàvem preparats i, amb tot, ens ha acabat dominant» i subratllava el fet que l’equip que dirigeix Natxo González «juga en bloc, a nivell individual no destaca cap jugador perquè l’equip està per damunt de tots ells, es cobreix molt bé en les basculacions i té molta convicció de tres quarts en amunt. La recompensa es veu a la classificació i baixar-lo d’allà en aquestes circumstàncies serà complicat.

També Jagoba Arrasate, al pas amb el seu Numància per la capital del Baix Camp, admetia que «el Reus no em sorprèn: fa 15 dies els vaig veure en directe i van ser millors que el Mirandés. Són un equip molt ben dirigit, porten temps junts i ho han fet bé en aquest mercat amb les incorporacions que han aconseguit».

L’afició ha respost a la crida que llançava l’equip en aquesta brillant estrena a la categoria de plata i, diumenge davant el Rayo Vallecano, l’Estadi reusenc tornava a batre rècords d’assistència amb la presència de 4.072 espectadors. Tots ells es miraven de ben a prop el joc d’un CF Reus que ha millorat i molt les impressions que, ja la temporada passada, van convertir-lo en un dels temibles de la Segona Divisió B. L’espectacle ha aterrat a Reus de la mà d’aquest salt en direcció a Segona i comença a deixar petit el feu roig-i-negre, amb capacitat per a 4.350 aficionats i que, en algun moment o altre d’aquest curs, executarà unes reformes a la graderia per l’adaptació com a seu del futbol dels Jocs Mediterranis que podrà mantenir tancades durant la competició fins a 500 localitats de les que ara s’ofereixen. Ara per ara, el feu de la capital del Baix Camp és el més ple de la Segona i el vuitè dels de la LFP.

L’empremta de l’entrenador

El tram inicial de competició destaca també per als qui lluitaran amb el CF Reus per escalar a la classificació el caràcter que l’entrenador Natxo González ha estat capaç de transmetre al vestidor, tot i la profunda reforma, i que es manté reconeixible pels titulars d’altres de les banquetes de Segona.