«L'afició del Nàstic no ha fallat en els moments importants»
El futbolista andalús repta als seguidors que creguin que demà l’equip sumarà els tres punts a assistir al Nou Estadi per ser el jugador número 12
Manolo Martínez és una de les veus més autoritzades al vestidor del Gimnàstic de Tarragona. A més, el futbolista també és una persona molt estimada fora del camp, tant pel cos tècnic, com pels jugadors i per la ciutat de Tarragona. Ell vol sumar i ser un més en aquest moment tant dolent de l’equip.
—Com està sent aquesta temporada per a Manolo Martínez?
—A nivell personal, és un moment difícil, d’incertesa per a mi. Ara bé, no paro ni un segon a pensar-hi. A nivell físic intento recuperar-me i intento ajudar al cos tècnic i a la plantilla i continuar formant-me a tots els nivells.
—Manolo Martínez és un capità que no vol portar el braçalet, però és un jugador molt important. La seva influència s’ha vist incrementada?
—Encara que no hagi disputat cap minut oficial, em sento part oficial i, amb conseqüència, molt responsable del que està passant a l’equip. Em sembla una excusa que es digui que molta gent ha arribat de fora. El que hem de fer és ajudar-los i que puguin jugar al carro d’una temporada que esperem que sigui bona.
—Però els resultarà complicat per l’idioma.
—Sí. Al cap i a la fi són diferents cultures i l’idioma és força important. Alguns venen d’indrets on la professionalitat és diferent a la d’Espanya, però espero que totes les peces encaixin.
—El que no encaixa ara mateix és l’equip. Per què?
—L’any passat es van donar una sèrie de resultats que van situar-nos per davant de les possibilitats que teníem. Aquesta temporada, els resultats estan per sota del rendiment dels futbolistes. El passat mai val, però sempre se’n pot aprendre. Intentarem tocar la tecla de l’any passat, que crec que queda poc.
—Els futbolistes estan per sota del seu rendiment o no hi ha qualitat?
—Els futbolistes som els que som, i si estiguéssim a dalt voldria dir que estaríem fent les coses bé i, com estem a baix, vol dir que no ho estem fent. Crec que ningú és responsable particularment de la situació. Des de l’entrenador fins el darrer aficionat tots som responsables del que està succeint. Hem d’estar units i junts i treure la situació endavant.
—Existeix situació d’impotència?
—A nivell personal, sí. Intentarem ajudar als jugadors a adaptar-se el més ràpidament possible. La temporada és molt llarga, i intentarem empènyer entre tots.
—A banda de Manolo Martínez, qui més empeny?
—Crec que tots. Els capitans estan aquí, igual que l’entrenador, Emilio... Tots intentem sumar i anar en la mateixa direcció.
—Creu que les estirades d’orelles de Josep Maria Andreu a Sòria i a Còrdova han estat positives?
—Està clar que si el president diu alguna cosa i la fa, aquesta sempre va en benefici del grup. Ell és una persona prudent, i si ell ho ha dit és perquè ho pensa.
—Diu el president que Vicente Moreno i Emilio Viqueira són innegociables. Els que han d’espavilar són els jugadors.
—Té raó. L’entrenador és el mateix d’abans, el director esportiu també, i ara falta que tots els jugadors creiem en el que diu l’entrenador. Si ho fem i treballem en la mateixa línia arribarem lluny.
—Com es pot canviar la situació?
—El que pensi que dissabte no es pot guanyar, que no s’acosti al camp. Aniré al camp perquè penso que l’equip pot guanyar i pot significar un punt d’inflexió. En aquests moments és quan més falta fa que tothom estigui amb l’equip. La temporada passada ens vam batre amb autèntics transatlàntics.
—Té la sensació que aquest dissabte la gent acudirà massivament al camp?
—Sí, ho crec de veritat. L’afició del Nàstic no ha fallat en els moments importants, i dissabte els necessitem. Tarragona sap que l’equip necessita aquest jugador número 12 que tan bon resultat els ha donat. L’equip donarà la cara i, segur, amb el seu suport ho tirarem endavant.
—Té clar que l’afició respondrà?
—Crec que tenim una gran trajectòria a la ciutat i que ells donaran la cara. N’estic segur.
—Si el Nàstic guanya i s’acaba recuperant, quin objectiu serà el que han de buscar?
—La permanència, sense cap tipus de dubte. Aquell que pensi en cotes més altes, perdrà el món de vista.