«De petit, a casa, miràvem els partits del Canal + i somiava amb la lliga espanyola»

— L’assistència a Máyor per al 0-1 al Carlos Tartiere va convertir en prolífica la seva estrena amb el CF Reus. Com la va viure?

—El debut va ser bo per mi i per a l’equip perquè vam sumar la victòria a l’últim minut. Quan puc jugar, intento aportar en tot i estic content d’haver fet l’assistència. Tots els companys, especialment Vítor i Ricardo, m’han ajudat amb l’adaptació, han fet que tot m’anés bé i els ho agraeixo. Espero que sigui una bona temporada.

—Com s’ha sentit aquests dos partits on ha participat amb la samarreta roig-i-negra?

—Contra l’Oviedo vaig estar millor i contra el Rayo no vaig entrar tan bé. Però s’ha de treballar, gaudir al camp i mirar de jugar més minuts cada dia. Es tracta de treballar, treballar i treballar.

—A l’hora de venir a Reus, es va fixar en el que han aconseguit altres portuguesos que hi van ser, com Tobias o Semedo?

—No tenia relació amb Ricardo, únicament per haver jugat contra ell i, a Vítor, només l’havia vist jugar. Vaig parlar amb Tobias i em va dir que el club havia crescut molt. El fet que hi hagués altres portuguesos em va ajudar a decidir-me a firmar, i tots dos m’han estat fent costat.

—Nou club i nova ciutat. Com està vivint les primeres setmanes aquí?

—He vingut sol. El Benfica té un centre on hi ha els camps de futbol i un hotel per als jugadors. Hi he viscut des dels 12 o els 13 anys i estic acostumat a estar sol. Sempre que poden els pares em vénen a veure perquè també sento una mica de saudade d’estar sense ells. Són les persones més importants a la meva vida però no puc pensar en ells. Només ho faig quan entro al camp, per estar millor. Cada dia hi parlo a través de Facetime.

—Quines diferències veu entre el futbol portuguès i aquest?

—La Segona Divisió d’Espanya és molt més competitiva que la Primera portuguesa. Crec que això em servirà per millorar cada dia que passa i aquest va ser un altre dels motius que em van fer venir.

—A la seva presentació, va dir que fitxava per triomfar a Reus. Què creu que el portarà a assolir aquest objectiu?

—Per poder destacar, qualsevol jugador necessita, primer de tot, poder jugar. I fer-ho bé. Només tu mateix pots aconseguir-ho. I jo sé que estaré bé si l’equip està bé. Si fem una bona temporada, estaré feliç. La plantilla té molta qualitat i he d’esperar la meva oportunitat i aprofitar-la quan arribi.

—Pensa que serà complicat tenir minuts en una plantilla tan competitiva?

—Caldrà treballar molt. Sabem que no podem fallar perquè, si ho fem, al darrere hi ha un altre company preparat per jugar. Hem d’oferir la nostra millor versió. Jo venia de quatre mesos parat per una lesió i ara vull donar-ho tot. Ha estat una etapa difícil per mi però ha passat i he de ser positiu.

—Què sabia sobre l’equip abans d’entrar-hi? Esperava que estigués tan bé a aquestes alçades?

—Quan un equip ascendeix no esperes mai que estigui set partits sense perdre i a la part alta de la classificació. Hem de tenir humilitat i la unió ens farà exitosos. L’afició contenta, però nosaltres hem de mantenir la calma i hem de pensar en guanyar i puntuar.

—Venia d’estar cedit a Chaves i Tondela. Tenia ganes d’establir-se a un equip?

—Sí, aquest era el meu principal objectiu, sortir definitivament perquè no havia pogut debutar al Benfica i volia marxar i pensar en mi. Estava a una zona de confort i volia deixar-la, provar a un altre joc i veure de què sóc capaç.

—En marxar del Benfica, va dir que s’acomiadava després d’una etapa trista.

—No és fàcil quan no pots jugar i quan tens una lesió que et turmenta el cap. Un jugador ha de ser fort psicològicament i m’ha costat. Ara he de centrar-me en el futur. Tinc 21 anys, no me’n queden gaires com a futbolista i he de gaudir de cada temporada.

—Creu que no se l’ha valorat a Portugal? No hi han cregut?

—No penso en això. No sé si vaig ser jo qui va fallar, si va ser algú altre. Si no he aconseguit debutar, per alguna cosa haurà estat i potser ha estat cosa meva. No culparé ningú quan sóc jo qui no ha aconseguit l’objectiu. Els entrenadors poden posar-te o no i jo he de limitar-me a respectar-ho.

—Qui és el seu ídol futbolístic? A qui li agradaria semblar-se?

—No m’agrada semblar-me a ningú, vull ser Raphael Guzzo i res més. Els meus ídols no són de la meva posició però són Ronaldo i Ronaldinho, també Zidane, Moutinho sí que és més un 8 o un 10 com jo, o André Gomes.

—Pensava que acabaria jugant algun cop a la Lliga Espanyola?

—No pensava que ho fes però sí que somiava a fer-ho, a la Primera Divisió. I també el meu pare. Quan era petit, cada dia miràvem els partits del Canal +. Ara, a Segona, estic més a prop. I veurem què passa al futur.