«El treball s'està fent i falta poc per revertir aquesta situació»

El migcentre defensiu Wilfred Zahibo (Marsella, 1993) va incorporar-se a la plantilla grana aquest mercat d’estiu com el quart fitxatge que tancava la direcció esportiva per la temporada 2016-17, succeïnt Djetei, Kakabadze i José Carlos. Després de desvincular-se del València amb què havia competit el darrer curs, el francès es comprometia amb el Nàstic per les properes tres campanyes, fins al juny del 2019. El periple de Zahibo pel futbol estatal passa per Ponferradina, Fuenlabrada i València Mestalla. Amb el primer equip del València va arribar a disputar dos partits de Lliga a la Primera Divisió i va participar també a cinc enfrontaments de Copa. Amb la samarreta del Nàstic, ha estat present fins ara en tres cites.

—Com es pot explicar el que li està passat ara mateix al Nàstic?

— Explicar-ho és difícil. Hem tingut mala sort i s’han produït situacions puntual que ens han acabat costant alguns partits. Estem en una situació molt difícil però continuem treballant per aconseguir guanyar ja aquest dissabte a Almería. Al final hem de fer el màxim possible per poder guanyar. Si guanyem després és tot més fàcil, tot es queda al camp.

— Però per a l’aficionat cal entendre que li costi assimilar que un equip que l’any passat va acabar tant bé la temporada, ara l’hagi començat tan malament...

— És clar. Ni tan sols jo m’hauria esperat una situació com aquesta. Així que l’aficionat no s’ho esperava, segur. Però és evident que estem en aquesta situació i el que cal fer és tot el possible per aconseguir sortir-ne. I això passa per treballar i, en realitat, continuar de la mateixa manera, perquè crec que l’equip, a nivell de preparació i entrenaments, està fent les coses molt bé. Cadascú de nosaltres, a més, ha fet autocrítica, un fet que considero molt important en una situació com aquesta, per poder aixecar-se i guanyar.

— En la situació actual, els que han arribat nous aquesta temporada, com és el seu cas, tenen una major pressió al seu damunt?

—No sabria dir. No sé si estic més pressionat jo com a nou que un jugador que ja hi era abans... Però és clar que en certa manera existeix una pressió afegida, perquè no deixes de ser algú nou que arriba a un equip que estava gairebé perfecte. Això pot fer-ho tot més complicat, però al capdavall, el que va passar la temporada passada ja és passat i ara el que toca és crear alguna cosa nova amb els que estem.

—Després de deu jornades en les quals encara no s’ha aconseguit cap victòria. Seria fàcil d’entendre que el club hagi de començar a prendre decisions al respecte?

—És molt important quedar-nos units. Al capdavall continuen havent-hi també els que la temporada passada ja hi eren, quan la cosa anava bé. La solució, crec, és mantenir-nos units i continuar creixent en el que estem fent, perquè s’està fent molt bé. I al final tot caurà pel seu propi pes. Els esforços i els sacrificis que s’estan fent permetran que els bons resultats arribin aviat. N’estic convençut.

—Aquest convenciment seu, el comparteix tot el vestidor? Què és el que comenten internament per buscar solucions?

—Cal fer més. Estem fent molts esforços i estem jugant bé. Al final caiem en errades puntuals. No podem llençar sense més tot el que estem fent bé. Evidentment de cada partit se’n poden treure diverses de lectures, però si ho mirem de manera objectiva, per exemple, en l’últim partit jo no diria que vàrem fer un mal partit. És clar que vàrem perdre, però jo crec que l’equip no va fer un mal partit...

—Però ho parleu en el vestidor? Quins plantejaments feu els jugadors per poder sortir d’aquesta situació?

—Sí, és clar que ho parlem. Hem de parlar i trobar solucions. Som nosaltres els que hem de tirar això endavant. Sé que tothom està implicat per trobar solucions.

—A nivell personal, com es troba?

—Personalment, millorant. Cada dia em trobo millor, però tinc clar que he d’aportar molt més a l’equip. Aportar la meva manera de veure el futbol i la persona que sóc jo en el camp. És el que intento, millorar cada dia i fer-ho cada vegada millor.

—Pel que fa a la seva presència a l’equip. Va començar com a titular, després va caure de les alineacions i ara sembla que l’entrenador torna a confiar-hi...

—Sí. Després de la titularitat vaig caure de les convocatòries, és cert. Crec que necessitava un període d’adaptació després de canviar de club. Necessitava treballar i centrar-me, així que, de fet, crec que m’ha vingut bé aquest temps. Ara ja estic de tornada per a donar el màxim possible.

—Quin nivell de confiança tenen per al pròxim partit, ara que ja comencen a aparèixer les urgències?

—Vaig i anem amb l’il·lusió de guanyar. Aquest diumenge, després de la derrota, estàvem fotuts, però demà serà un altre dia i el dissabte anirem amb la màxima il·lusió per guanyar.

—I a nivell que club, què els diu el president sobre la situació actual?

—Ens diu que hem de continuar treballant i fer-ho amb la mateixa fe. El treball s’està fent, i falta poc per a poder revertir aquesta situació. I en això anem tots de la mà, i el president, el primer. Ell ve al vestidor a mostrar el seu recolzament, i això és molt important.