La dignitat i la Supercopa, blanc-i-blaves

FC BARCELONA 0 RCD ESPANYOL1

FC Barcelona. Masip, Nili, Marlon Santos, Mathieu (José Antonio Martínez, 54’), Moisés Delgado (Palencia, 71’), Carbonell (Sarsanedas, 76’), André Gomes, Denis Suárez, Aleñà (Mújica, 81’), Paco Alcácer i Arda Turan (Alfaro, 71’). RCD Espanyol. Roberto, Victor Álvarez, Diego Reyes, Demichelis, Rubén Duarte, Marc Roca (Javi Fuego, 79’), Melendo (Martín, 83’), Salva Sevilla, Reyes (Víctor Sánchez, 68’), Jurado, i Caicedo (Gerard Moreno, 63’). Gols. 0-1, Felipe Caicedo (9’). Àrbitre. Xavier Estrada Fernández (català). Va mostrar la targeta groga als locals Aleñá i Alcácer; i als visitants Demichelis, Caicedo, Vícor Sánchez i Moreno. Incidències. El Nou Estadi va acollir uns 12.810 espectadors.

Un gol de Caicedo disputats els primers 9 minuts i la bona feina defensiva del segon temps van servir l’RCD Espanyol per tornar a casa, amb la Supercopa de Catalunya sota el braç. És a dir, per passar per damunt d’un Barça que concorria a la cita al Nou Estadi grana amb sis jugadors de la primera plantilla i una dotzena de peces del filial a la convocatòria. Dues resurreccions puntuals, encapçalades per Arda Turan, no van servir als homes de Luis Enrique per recuperar el marge que havien deixat perdre a l’inici i, amb el B sobre el terreny de joc als compassos finals, el conjunt blaugrana acabaria de cedir el trofeu, en la seva segona edició a mans espanyolistes.

Felipe Caicedo emergia davant la porteria blaugrana al minut 9 i batia, amb un tret suau i per la seva esquerra, Masip a la seva sortida, després de recollir una passada de Reyes, en la primera ocasió de la nit. Abans, al 5’, el portuguès André Gomes havia posat el punt just d’emoció a l’arrencada amb una pilota que va passejar-se per per davant l’arc espanyolista, sense que ningú no l’empenyés al fons de la porteria de Roberto. Una falta a la frontal de l’àrea desaprofitada pels homes de Luis Enrique va tancar el primer quart d’hora al Nou Estadi, on el 0-1 havia caigut amb discreció a la graderia i un regust d’orgull, entre l’afició blanc-i-blava, per allò de «dignificar la Supercopa» en què no havia caigut el FC Barcelona. Poc més. Caicedo va tornar a aixecar els ànims en amenaçar de nou cap al 20’ però, llavors sí, la rereguarda blaugrana desactivaria l’amenaça.

Poc més. Una associació entre Melendo i Caicedo que no va ser prou com per fer pujar el segon al compte de l’RCD Espanyol i la pressió intermitent i mancada de contundència, amb problemes per eludir el parany defensiu blanc-i-blau, d’un Barça esperonat per Gomes, que fallava prop de la mitja hora en un intent virtuós i estèril. La mà salvadora de Roberto evitava que la rematada de Denis Suárez, assistit per Álex Carbonell, acabés en empat i frustrava l’assaig d’Arda Turan en el rebot. Un xut ras de Carbonell, en el tercer dels trets consecutius del Barça, marxava per l’esquerra del porter espanyolista i posava el punt final als millors minuts del conjunt blaugrana. I amb ells, també al primer acte, que es consumia amb una infructífera internada d’Arda Turan.

Cinc canvis i el filial a la gespa

Un xut de Moisés Delgado, ajustat al pal llarg, ja amb el jugador al terra i que es perdia per la línia de fons, inaugurava el segon acte amb oportunitat blaugrana. Robert blocava un altre intent del turc, en l’acció immediatament posterior, també al segon pal, i la defensa blanc-i-blava neutralitzava la resta d’assaigs de Turan. Luis Enrique va esborrar del verd un dels sis entre els seus, Mathieu, en el primer canvi, al 54’. El FC Barcelona mirava de fer mal per la banda esquerra, amb Arda Turan com un dels més actius i l’última estrella a la gespa, però s’estavellava contra la rereguarda de l’RCD Espanyol Qui més a prop va quedar-se, amb tot, Paco Alcácer, a qui traïa la mala punteria, tot sol davant l’arc visitant. La segona meitat va ser tota del Barça, amb l’RCD Espanyol atresorant amb mèrit el premi que havia aconseguit Caicedo només presentar-se al Nou Estadi. Fins als darrers compassos, on l’entrenador va retirar del terreny de joc els darrers vestigis de la primera plantilla blaugrana. Amb 12.800 ànimes al Nou Estadi i escàs espectacle en aquesta final de la Supercopa, els primers espectadors van començar a desfilar. Tot just quan Luis Enrique consumava el cinquè canvi del seu costat a l’encontre. No hauran de lamentar res, els qui no van quedar-se fins al final d’un encontre resolt des del minut 9 i que deixava la dignitat i el trofeu per als de Quique Sánchez Flores.

Il·lusió de Primera a la ciutat

Amb tot venut i 12.800 espectadors al Nou Estadi exhaurides des de dies enrere i la polèmica servida en les darreres 24 hores per la llista de Luis Enrique, la final de la segona edició de la Supercopa desembarcava a Tarragona enmig de l’expectació per tornar a veure, de qualsevol manera, futbol de Primera Divisió al feu grana. Tot plegat, poc després que el conseller delegat de l’RCD Espanyol, Ramon Robert, proclamés la «necessitat de replantejar-se seriosament què volem que sigui» un trofeu a què el club concorria «pel màxim respecte a la competició».

Els sis únics futbolistes de la primera plantilla que el FC Barcelona havia inclòs a la convocatòria per a la cita tarragonina, o els quatre de més mediàtics que van pujar al bus en direcció a la Supercopa, van monopolitzar la il·lusió d’una afició que no rebia la visita d’uns i altres des de la campanya 2006-2007, amb el Nàstic a la màxima categoria. També Luis Enrique, aclamat en la irrupció al Nou Estadi, com Quique Sánchez Flores. Les penyes espanyolistes plasmaven el seu suport ja des de les cues que, als accessos, que apuntaven la imponent i inusual imatge del Nou Estadi ple a vessar. Qui hi va voler ser, va haver de posar-hi paciència. I és que, superat el 20’, part dels espectadors accedien encara a les seves localitats.

Una de les preguntes més repetides, sobretot entre els més petits: «I tu, amb qui vas?». I això que també per al Nàstic hi va haver un record, des del gol de muntanya, a la mitja part. Es tractava de viure futbol, el que la discutida «dignitat» de la Supercopa va permetre.