«Se'm fa difícil dormir després dels partits, li dono voltes a tot l'esforç fins estar aquí»

—Completades 11 jornades de Lliga, el CF Reus està a la segona posició, en places d’ascens i a sis punts del líder. S’esperava aquest inici de temporada?

—Esperar-me això era molt difícil. Tant que el Reus fos segon com que jo, en deu o onze partits, hagués fet aquests cinc gols. Pensar en això des del principi... M’hi estic trobant molt còmode i gaudint de tot.

—On creu que ha estat la clau per arrencar així la temporada?

—Els qui han vingut aquest estiu s’han integrat molt bé a l’equip, i això ha estat fonamental. També hi ha hagut algunes lesions, però som una plantilla prou ampla i això permet fer molts de canvis a l’onze. Aquest fons d’armari és molt important.

—Què en pensa el seu entorn, de tot això? Què li diu la gent, l’afició, sobre aquest moment?

—La família i els amics al·lucinen una mica perquè tampoc no es pensaven que això hagués de ser tan dolç. Hi ha cops que algun aficionat, si estic a Reus i se’m troba pel carrer, se m’adreça i em diu «molt bé, Fran!» o «com està l’equip!». Que la ciutat es bolqui amb el Reus agrada i és important.

—Tothom parla de la seva progressió. Sempre fa la impressió que ha arribat al seu màxim i, llavors, demostra una mica més.

—Em noto cada temporada millor i enguany, comparat amb la resta d’anys, moltíssim millor en aquest inici. No hi ha cap secret. Treballo igual que quan vaig arribar i estan sortint les coses. Tinc confiança en l’equip, en l’entrenador. Ell sap que, sempre que em dóna minuts, jo també ho dono tot. Em pot sortir bé o malament, però m’ho deixo tot al camp.

—Aquest canvi també ha estat a nivell emocional, en la seva personalitat?

—La veritat és que sí. Sóc una mica vergonyós, per què no dir-ho? Em costa molt obrir-me però, al camp, ara, em sento amb molta confiança i això es nota en les xifres i en tot.

—La direcció esportiva va tancar una quinzena d’incorporacions a l’estiu. Amb quin dels nous companys s’entén millor al terreny de joc?

—Per la meva posició al camp, que és a dalt, amb qui més he jugat en aquestes primer jornades ha estat amb Máyor, Miramón i també amb Jorge Díaz. M’entenc molt bé amb tots ells, jugui qui jugui.

—Amb Jorge Díaz se l’ha vist molt bé. Què va sentir en marcar el primer gol de Segona a l’Estadi, contra el Mirandés, en un centre seu i als pocs segons?

—El gol va ser molt important, sobretot perquè em va donar confiança per als següents partits. Era el primer que jugava a Segona, estava a l’equip titular, i marcar al segon 30 em va aportar molta seguretat.

—Considera aquell 1-0 la diana més important de la seva carrera?

—Hi ha hagut força gols personalment especials. Per exemple, el de l’Atlético de Madrid, que va ser molt bonic. Però, ara mateix, sí, em quedo amb el del Mirandés. El primer a Segona.

—Els resultats en les primeres cites han aixecat l’interès d’altres clubs per fer-se amb Fran? Ha tingut altres ofertes?

—Ofertes, no. Sí moltes trucades però cap oferta. Potser pregunten per com estic, per quina és la meva situació. Però jo estic molt còmode aquí.

—Afegeix pressió el fet d’estar-ho fent tan bé?

—No penso que tingui cap pressió. No sempre estaré en tan bon moment, n’hi haurà també de dolents, però ara estic convençut que he de gaudir i no penso en el que hagi de venir ni en com serà. Estem vivint una cosa prou valuosa com per aprofitar-la.

—Quan un se’n va al llit, com a La Condomina, després de fer tot sol un 0-2 en l’any del debut a Segona, en què pensa?

—Després dels partits, m’està costant moltíssim dormir. Precisament contra l’UCAM, a més, vam tornar en bus, vam arribar a casa a les tres de la matinada i vaig estar pensant. Li dono voltes al cap, recordo l’etapa de juvenil, l’etapa del pas per La Pobla, tot el que m’ha costat arribar fins aquí.

—Des de fora, com veu la situació que travessa el Nàstic?

—Estan passant ara un mal moment. He llegit que parlaven de fitxatges d’hivern, de millorar la plantilla. Ells saben què han de fer i suposo que ho solucionaran.

—Creu que, per ser de la casa, ha hagut de demostrar més a l’hora de guanyar-se el lloc?

—Sí que ho penso. De vegades, els de casa hem de demostrar una mica més i donar més. També és veritat que, igual que podem ser jugadors importants, n’hi ha d’altres igualment poden ser-ho. Hi ha molta varietat i això és positiu.

—A qui li dedica els gols? En qui pensa quan marca?

—A la meva família i a la meva xicota, perquè sempre hi han sigut i venen al camp a donar-me suport. Als meus pares, al meu cunyat, a la meva germana i sobretot als meus nebots. També a algun amic que hi sol venir. Els gols són per ells perquè ells són importants per mi.

—Tal com es troben a la classificació, es parla de Primera Divisió al vestidor? Del play-off?

—No, no. És impossible parlar d’això ara mateix. Queden moltes jornades i el nostre objectiu és la permanència. A partir d’això, si la segellem, llavors per què no mirar més amunt?

—Què li agradaria que passés d’aquí al juny?

—Aconseguir la permanència com abans millor i gaudir, si és que es pot, d’apuntar després amunt. A nivell individual, seguir al bon moment, seguir marcant.