Un punt d'impotència

No hi ha manera. El Nàstic no aconsegueix arrencar i, davant del Mallorca, va tornar a punxar. Aquesta vegada, els de Vicente Moreno van aconseguir sumar un punt, més que insuficient tenint en compte que la situació està passant de ser delicada a esdevenir crítica.

El 2-2 contra els illencs es va produir per diversos motius. El primer, perquè el Nàstic no va jugar bé. Sí que millor que en altres partits, però no va jugar bé. El segon, perquè les errades individuals dels jugadors del Nàstic comencen a ser més que preocupants. El tercer, perquè Brandon és molt bo. I el quart, no menys important, que l’actuació del col·legiat va resultar lamentable.

De la Fuente Ramos es va voler convertir en trist protagonista de l’enfrontament amb decisions incomprensibles, en forma de faltes no assenyalades a favor del Nàstic, com unes mans d’un jugador visitant al final de l’enfrontament. En comptes de deixar llençar la falta, va assenyalar el camí dels vestidors, fet que va motivar que es formés una tangana al centre del camp, amb jugadors del Nàstic increpant el col·legiat, d’altres futbolistes que no entraven en convocatòria entrant al camp i amb Lopo expulsat. Uns incidents que van embrutar molt el final del partit, però que arriben fruit de la impotència que suposa el fet de no guanyar.

Les baixes condicionaven en excés a un Nàstic que, tot i això, ha estat ben plantat al camp durant la primera meitat. Pel sancionat Valentín ha entrat Kakabadze; per Xavi Molina, que descansava per acumulació d’amonestacions, va entrar Suzuki, que tornava després, precisament, de sanció. Lopo i Mossa completaven la defensa.

Amb Lévy Madinda encara no recuperat completament de les seves molèsties, Cordero va ser la parella de ball de Sergio Tejera al centre del camp, mentre que les bandes van ser per Lobato i Giner. Muñiz d’enllaç i Álex López en punta. Uche, per molèsties, va començar des de la banqueta.

El triomf era vital, o encara més important per a un Nàstic que sabia que no guanyar significaria el caos total. Els futbolistes van fer un pas endavant i, durant els primers 45 minuts, van ser lleugerament superiors al Mallorca. Poques oportunitats de gol les que van oferir ambdós conjunts. De fet, una clara per cantó, amb la diferència que la dels locals va entrar i la dels visitants va acabar amb una aturada espectacular de Dimitrievski.

Va començar més intens el Nàstic, conscient de la importància dels tres punts. Als sis minuts de joc, Giner pentinava sense aconseguir la bona direcció una centrada des de la dreta de Kakabadze, un dels millors de l’equip en línies generals. La major part del joc ofensiu, però, es produïa per banda esquerra, on Mossa i Giner intentaven combinar una vegada i una altra, sense trobar la manera de marxar de Campabadal, que va saber aturar bé les escomeses dels tarragonins.

Va començar a avisar Muñiz als catorze minuts de joc amb un servei de córner, molt tancat, a mans de Santamaría. L’esquerrà tenia ganes de gresca ahir, i la va trobar en forma de gol.

Transcorria el minut 21 de joc, i Álex López va comandar un bon contraatac. Tot i això, tenia tres rivals que li presentaven oposició. Un d’ells, concretament Héctor Yuste, el va agafar per darrere provocant una falta molt propera a l’àrea, de les que li agraden a Muñiz. La va demanar, encara que no feia falta, perquè tothom tenia més que clar qui havia de ser el que la llencés. Es va preparar, va fer algunes passes enrere i, amb una gran rosca, va colar la pilota al fons de la xarxa.

El gol de l’asturià va significar una de les majors alegries de les darreres setmanes. El Nàstic es posava per davant a l’electrònic, i l’alegria duraria fins el descans.

Gerro d’aigua freda

Però les alegries són sempre breus aquesta temporada per al Nàstic. Encara no havia passat ni un minut de la represa, quan Brandon es va treure un gran xut des de fora de l’àrea, completament imparable per a Dimitrievski.

Tocava remar a contracorrent, i el Nàstic se’n van sortir. Vicente Moreno va mirar a la banqueta i va buscar màgia. I la màgia, a Nàstic, es diu Jean Luc. L’africà va entrar al camp i, en la primera jugada de què va disposar, va marcar. Va entrar per banda dreta, va internar-se a l’àrea i, després de retallar i deixar assegut a un defensor, va xutar amb cama esquerra.

L’afició es va aixecar de la seva cadira per respirar tranquil·la i cridar el gol als quatre vents. El primer triomf estava a l’abast Quedaven només 22 minuts per disputar-se. Mancava esperar i resistir.

Tot i això, novament, va entrar en escena una errada defensiva garrafal. Segurament és el jugador més baixet del seu equip. Però Brandon es va elevar molt alt per rematar, sol i lliure de marca, un córner que li arribava des de la dreta de la porteria defensada per Dimitrievski. El Nàstic segueix cuer, i la permanència, molt lluny.

FITXA TÈCNICA

Nàstic. Dimitrievski, Kakabadze, Lopo, Daisuke Suzuki, Mossa, Cordero, Sergio Tejera, Lobato (Jean Luc, 55’), Juan Muñiz (Uche, 59’), Ferran Giner i Álex López (Stephane Emaná, 71’)

Mallorca. Santamaría, Campabadal, Héctor Yuste (Moutinho, 72’), Raillo, Joan Oriol, Juan Domínguez, Lago Júnior, Damià (Lekic, 46’), Brandon i Óscar Díaz (Ansótegi, 67’).

Gols. 1-0, Juan Muñiz (22’), 1-1 Brandon (46’); 2-1, Jean Luc (68’), 2-2, Brandon (87’).

Àrbitre. Oliver De la Fuente Ramos (Castellano-lleonès). Va mostrar la targeta groga als locals Juan Muñiz, Cordero i Sergio Tejera; i als visitants Héctor Yuste, Joan Oriol, Raillo i Juan Domínguez. Va expulsar per targeta vermella directa a Lopo (94’)

Incidències. El Nou Estadi va acollir 5.731 espectadors.