«Aquest diumenge és el moment de guanyar»

Otar Kakabadze va ser la primera incorporació del Nàstic en el passat mercat d’estiu. De fet, el club tarragoní el tenia fitxat des de mesos abans, però no ho va anunciar fins que va arrencar el mes de juliol, quan Emilio Viqueira es va posar mans a l’obra per confeccionar una plantilla que, de moment, no està donant els resultats esperats. El lateral georgià, de 21 anys, està guanyant protagonisme a mesura que avança la temporada i li està competint de tu a tu el lloc a Gerard Valentín, indiscutible les últimes campanyes.

—Com se sent a Tarragona i al Nàstic?

—Em sento molt bé a la ciutat, igual que a l’equip. He conegut molt bona gent i crec que és un bon equip, tot i que no estem aconseguint bons resultats.

—Quin creu que és el problema que està motivant aquests resultats tan negatius?

—Crec que ho estem fent tot per poder guanyar partits, però els resultats no arriben.

—Creu que el Nàstic està perdent només per petits detalls?

—Sí. Crec que, en ocasions, no tenim sort en els darrers minuts dels partits.

—L’equip de la passada temporada, almenys l’onze base, és molt similar al de la passada temporada. Per què ha canviat tant l’equip si els jugadors són els mateixos?

—Crec que és qüestió de sort, ens està faltant sort. En alguns partits hem jugat molt bé, però no hem obtingut el resultat esperat.

—Otar Kakabadze és ara un jugador important, que està guanyant minuts i s’està fent un lloc a l’onze titular.

—Sí, estic molt a gust. He jugat sis o set partits i vull ajudar a l’equip i demostrar tot el que puc donar de mi mateix.

—És positiu o negatiu que hi hagi tants jugadors internacionals?

—Crec que és un pes pel Nàstic, ja que no podrem ajudar a l’equip contra el Getafe. Però és bo per al club tenir jugadors que actuen amb les seves respectives seleccions, ja que dóna prestigi.

—El Nàstic compta amb molts jugadors estrangers, i aquesta circumstància ha generat una mica de controvèrsia. Què els hi diria?

—Que és molt difícil per a un jugador jugar en un país que no és el seu. A Espanya el nivell futbolístic és molt alt, i de vegades costa. Crec que necessitem temps per demostrar el millor de nosaltres mateixos.

—Parla amb Aburjania?

—Sí.

—Amb molta freqüència?

—Sí. Pràcticament tots els dies parlo amb ell. Viu molt a prop, pel que també ens podem veure.

—El troba a faltar?

—Sí.

—Per què?

—Perquè som amics des que érem nens. Hem estat junts molt de temps.

—Va ser Aburjania molt important a l’hora de decidir-se per fitxar pel Nàstic?

—Sí. Abu va parlar molt bé de mi, va fer molta força. Ell va comentar al club la possibilitat de què jo vingués, i sempre li estaré agraït.

—El passat diumenge es va viure un episodi molt desagradable al Nou Estadi, amb jugadors envoltant l’àrbitre i una sensació d’impotència molt gran. Què en pensa?

—De vegades, és complicat controlar les teves emocions. És normal, és futbol, tot i que no és bo pel futbol.

—Aquest diumenge toca visitar Miranda de Ebro. Què passarà?

—Necessitem els tres punts aquest diumenge. És el moment de guanyar.