«Esperem que la victòria de diumenge sigui un punt d'inflexió»

Vicente Moreno es va treure un gran pes del damunt aquest diumenge, quan el seu equip va aconseguir la primera victòria de la temporada. Va ser contra el Mirandés, 0-1, en un partit en el qual el Nàstic va saber guanyar patint. Ell, tot i els mals resultats, sempre s’ha sentit estimat, i agraeix continuar a l’equip en el qual vol continuar triomfant.

—Què és el primer que li va passar pel cap després del xiulet final a Miranda de Ebro?

—No sé si pel cap o per on, però vaig sentir molta alegria perquè hem arrossegat moments molt difícils. Hem estat molt de temps buscant aquesta primera victòria. Després del treball, veure que hi ha una recompensa és un motiu d’alegria per a l’aficionat, els jugadors, el club i, com no, de la família.

—És potser un petit premi a una feina de més de tres mesos...

—Sí, vam aconseguir una victòria en un dels camps més complicats de la categoria. És un triomf que hem merescut en moltes ocasions, sobretot en casa, però que no vam trobar fins diumenge. Ara bé, només hem guanyat un partit i hem de continuar perquè no hem fet res.

—Va ser la de Miranda una victòria de pissarra? Li dic perquè el Nàstic va jugar diferent, buscant la velocitat de Giner al contraatac i renunciant al joc combinatiu pur.

—No, en absolut. Va ser una victòria dels jugadors. El mèrit és seu. Van voler guanyar des del principi fins el final. No crec que jo tingui tanta repercussió en un partit.

—Vaig poder veure com es fonia en una abraçada amb Álex López després de canviar-lo. Es va alegrar especialment per ell o per algun altre jugador d’haver guanyat?

—Per molta gent, com he dit abans. Hi ha molta gent que empeny: els treballadors del club, o el president, que ha estat sempre amb nosaltres. També me’n vaig alegrar molt per Emilio Viqueira que, a més, ens uneix una gran amistat. A Álex li estic molt agraït, perquè va voler jugar tot i estar gairebé tota la setmana sense entrenar.

—Es va posar molt nerviós al final del partit. Histèric. Algú va patir perquè no acabés amb un infart...

—Vaig estar actiu, no nerviós. És la meva forma de treballar. Quan ets al terreny de joc, l’única forma que tens d’ajudar als jugadors és estar actiu.

—Quan un equip no guanya partits i no li surten les coses, acostuma a veure com als seus jugadors li crema la pilota als peus. El fet de jugar gairebé sempre amb pilotades altes es va produir per aquest motiu?

—No és fàcil. Jo reclamo tranquil·litat per gestionar els temps del partit, per tenir la pilota, però no és gens fàcil. Ells són conscients del que ens juguem en cada partit. La nostra idea és sempre jugar bé amb la pilota però, de vegades, no és possible.

—En algun moment ha temut per una destitució?

—No seria exacte dir que no, però en cap moment m’han fet sentir en aquesta situació. Que els jugadors, el president, el director esportiu, Rodri i els aficionats estiguin amb tu en tot moment no és fàcil. Entot moment he sentit el suport incondicional de tothom. La meva obligació és treballar, intentar fer bé les coses i provar de donar-li la volta a la situació. Crec que podríem portar sis o vuit punts més tranquil·lament, però encara queda molt.

—Queden 87 punts per disputar-se. Amb quants es queda?

—Amb els 87 que hi ha en joc. L’obligació que nosaltres tenim és lluitar per aconseguir-los tots. No sé si algú haurà pogut sumar aquesta xifra de punts. La nostra obligació i les nostres ganes són clares.

—La victòria de diumenge va ser l’inici d’alguna cosa?

—Esperem que sigui el principi d’una nova trajectòria, com a mínim. Una trajectòria positiva que ens faci sortir de la situació on som.

—Després de perdre a Ontinyent en aquell fatídic duel, el Nàstic va guanyar a l’Olímpic de Xàtiva i va començar una ratxa espectacular amb Vicente Moreno a la banqueta. Es pot repetir?

—Les coses que has viscut abans no serveixen de res. Llavors les coses van sortir de cine, i esperem que la victòria d’aquest diumenge sigui un punt d’inflexió.

—Està sent la Segona Divisió A com vostè preveia?

—En part, sí. Preveia la competició més difícil dels últims anys. Per noms, no recordo una Segona A com aquesta. A banda del Llevant, que està marcant una gran diferència. A partir d’aquí, des del segon i fins el descens, no hi ha una gran diferència.

—El Nàstic és a deu punts del segon classificat. A poc més de tres partits de l’ascens directe...

—No és una distància insalvable. Ara bé, nosaltres no hem de fer cap lectura com aquesta. Només hem guanyat un partit. Sona a tòpic, però toca anar partit a partit i guanyar aquest dissabte.

—El fet de treure’s del damunt l’ansietat de no guanyar, motivarà que el seu equip surti més tranquil contra el Getafe?

—No sé si més tranquil, ja que això és molt relatiu. Necessitem aquest punt de nervi també.

—Hi ha jugadors que no estan donant el rendiment esperat.

—Confio molt en la plantilla que tenim, però crec que tots, jugadors i cos tècnic, podem donar molt més.

—Fins a quin punt és bo apartar un jugador el grup per indisciplina, com és el cas de Rharsalla?

—Els jugadors, en aquest sentit, són habitualment molt bons companys, intenten estar amb els seus. Però en una situació com aquesta, estan d’acord amb el millor per al grup, que creiem que ha estat la decisió que hem pres.