Haro es retroba amb el 'seu' ascens

L’Estadi va esclatar en una sonora ovació a la represa del matx amb el líder: escalfava a la banda, per primer cop aquest curs als ulls de l’afició roig-i-negra, un entre el grapat de culpables de la transformació del feu en escenari de Segona. Més de 250 dies, fins a 5 mesos, després de batre per segona i última vegada Óscar Santiago, en un play-off que culminava en 4-0 global i amb ascens, David Haro trepitjava verd. L’entrada del de l’Ametlla del Vallès va traslladar la graderia a aquell tram final de temporada al bronze que desprenia invencibilitat i alegria, i que està tenint una rèplica a escala de futbol professional en aquest primer quart de Lliga.

Natxo González li havia reservat els darrers 20 minuts davant el rival de més alçada, líder en fuga i ja conqueridor prematur d’una de les places de Primera, amb què s’haurà d’enfrontar el CF Reus. L’uruguaià Jorge Díaz li va cedir el lloc a la gespa. Corria el 73’ quan va produir-se el canvi amb què David deixava enrere un dur període de recuperació des que, precisament arran del comiat al Racing, li fos diagnosticat un edema ossi al maluc. El 0-1 de Roger brillava ja a l’electrònic i tot plegat va donar-se sense solemnitat. Al cap i a la fi, l’atacant tornava a deixar-se veure a casa. Una casa que ara, com Haro, és de Segona Divisió.

Les circumstàncies del debut a la plata, deliberadament volgudes o no per l’entrenador, no podrien haver estat més propícies per a l’extrem roig-i-negre. El pes del vincle amb Natxo González, com el que va establir amb Kiko Ramírez a L’Hospitalet i que el va prodigar com a màxim golejador d’aquella etapa –el tècnic tarragoní hi manté encara contacte i és un habitual de les jornades a l’Estadi– es va deixar notar des que David posés un peu a la capital del Baix Camp.

De la presa de contacte amb el míster, l’atacant explicava, amb la passada temporada encetada, que «em va dir que no em posés nerviós amb les rotacions, que confiava molt en mi i que la clau era la tranquil·litat, que havia de tenir paciència. I em va servir per veure-ho tot diferent». Primera convocatòria i estrena contra l’intractable Llevant, vot de confiança i el millor punt de partida possible en aquest periple a Segona en què la competitivitat a la plantilla i el pas dels caps de setmana en blanc van afegir un plus de pressió al procés de tornada a la gespa.

«Assaborir» la plata

Rememorant l’ascens i en el dia de la reincorporació al grup en els entrenaments, el passat 13 de setembre, Haro se sincerava i reconeixia que «em falta assaborir-ho. Ho veig tan a prop, veig l’equip aquí jugant a Segona i vull gaudir-ho jo també, veure què ha significat l’ascens, la diferència. La classificació ha canviat, els rivals són uns altres, i els estadis, però em falta trepitjar-ho i notar-ho». Diumenge, amb el pas que el va col·locar de nou dins el terreny de joc, assolia la meitat del desig formulat al desenllaç d’aquella sessió: «Recuperar-me, tornar a jugar i un any bonic amb camps bonics i equips històrics».

Els artífexs del salt

El caràcter discret i força reservat de l’atacant, similar al d’altres de les peces roig-i-negres que estran brillant amb llum pròpia en aquests primers compassos de competició, com ara el pitxitxi Fran Carbia, no ha esdevingut barrera per a l’afició, que va saber transmetre la seva estima a David Haro aquest diumenge tal com ja ho havia fet en una rua de campions en què «a mi, per la manera de ser, aquestes coses em costen més que a la resta. Jo no em sento especial, no crec que sigui més que ningú, sóc una persona normal i se’m fa difícil. Però, veure contenta tanta gent em fa també sentir-me molt feliç», explicava en aquell moment el jugador.

El valor dels integrants del bloc de l’ascens, que el propi extrem reivindicava quan recordava la importància que «l’equip segueixi reconeixible en jugadors com Ricardo, Edgar o Ramon» no passa desapercebut ni per a la graderia ni per a un cos tècnic que manté a Segona Divisió l’aposta per bona part dels recursos que hi van col·locar, al maig passat, l’equip en treure’s de sobre el Racing que dirigia Pedro Munitis. La reaparició de David Haro, l’apunt positiu a un enfrontament que acabava en 0-1 a conseqüència d’una evitable errada defensiva, posa en joc la major part d’una plantilla on també va debutar en Lliga el central serbi Babic, incorporació del mercat d’estiu. Campins i Codina són els dos únics pendents de lluir la samarreta roig-i-negra.

El club reformarà els camps annexos de l’Estadi i en tindrà un d’ús exclusiu El CF Reus, previ acord amb l’Ajuntament de Reus i Reus Esport i Lleure, va iniciar ahir els treballs per a la substitució i ampliació de la superfície de gespa natural dels camps d’entrenament annexos a l’Estadi. L’objectiu és guanyar en versatilitat i qualitat, alhora que millorar les condicions d’entrenament del primer equip. El cost de l’actuació anirà a càrrec del club, el qual tindrà un ús exclusiu d’un espai d’entrenament amb les condicions que requereix un equip professional de futbol. Les feines es portaran a terme sobre una superfície d’uns 15.000 metres quadrats i dotaran l’equipament de dos camps de mides idèntiques a les de l’Estadi. En quatre setmanes es podrà disposar del primer dels dos terrenys gràcies a l’implantació de tepes de gespa. El segon camp d’entrenament estarà disponible en un període entre les 10 i les 16 setmanes, en funció de la climatologia, ja que en aquest cas s’opta per la sembra de la gespa.