«El cos tècnic ens transmet la personalitat per tenir la pilota i no tenir por de res»

—Està fent pràcticament totes les passades de gol i el 50% de les últimes tres dianes és seu. Com se sent?

—Ha coincidit en aquests últims dos partits, amb el Nàstic i diumenge. La forma de jugar de l’equip fa que els laterals hàgim de ser ofensius, incorporar-nos molt a l’àrea contrària, i això dóna la facilitat per fer més passades de gol i fins i tot tenir ocasions.

—Des de fora, en vostè i algunes altres peces de la plantilla, es veu una progressió notable.

—La temporada passada, a Segona B, vam demostrar que érem un gran equip, que teníem nivell per estar a una categoria superior, i vam ascendir pràcticament en un sol partit a un camp com el del Ràcing. Ara, a Segona, les coses estan sortint bé, però la temporada és molt llarga i acaba de començar. De moment, la forma de treballar durant la setmana es veu a la gespa els diumenges.

—Fins a quin punt beneficia el col·lectiu al jugador? Quina part del mèrit és de la resta?

—Tot. I especialment en la meva posició. Si el banda no fa l’automatisme bé, el lateral no pot pujar. Si el pivot no està ben col·locat... Al cap i a la fi és la feina de tots. Cadascú té una responsabilitat i d’ella depèn que surti o no una jugada, i d’aquí l’equip i el resultat a un partit.

—Un lateral pot millorar les assistències entrenant o hi influeix més la visió del futbolista?

—Es millora molt amb els entrenaments, però també cal la sort, la capacitat de veure-ho, de triar el moment més precís. Però, si habitualment ho fas quan entrenes, si tot és centrar, als partits és més fàcil, surt naturalment.

—La defensa va ser una de les línies més fixes i darrerament ha viscut canvis. Com els han gestionat?

—Som l’equip menys golejat. Hem jugat pràcticament tots en la defensa i s’ha vist que no hi ha diferència, no s’ha reflectit a les xifres quan ha estat Babic o Campins, Melli, Migue, Ángel. L’equip continua igual perquè el nivell és molt alt. I aquesta és una de les millors coses que tenim: hem de competir al 100% per jugar.

—Forma part d’un bloc de l’ascens que s’està mantenint molt present també a Segona.

—Els que l’any passat vam donar la talla, a Segona havíem de guanyar-nos també una oportunitat. L’entrenador ha confiat en nosaltres i ens l’ha donat, però cal mantenir la tensió perquè sempre hi ha un company que et pot prendre el lloc si t’adorms.

—S’ha parlat molt de la personalitat del CF Reus. Des de dins, com la definiria?

—Al principi, tothom deia «El Reus? Pujarà i baixarà». Anem per la dissetena jornada i el Reus és quart. Hem anat a camps complicats i hem competit, hem guanyat o sumat. L’equip té personalitat i la transmet el cos tècnic. Juguem a allò que treballem dia a dia, es tracta de tenir la pilota, no tenir por mai. Cada cop que sortim al camp, no tenim res a perdre però tenim molt a guanyar.

—De quina forma van redreçar la ratxa de tres derrotes? Com ho va viure el vestidor?

—L’any va començar tan bé que, de sobte, perdre’n tres seguits... Cada setmana analitzem el partit amb el míster. Veus que a Osca perds perquè l’àrbitre va xiular un penal que podia ser o no ser i que vas merèixer guanyar sí o sí contra un rival que havia fet poc i tu havies tingut mil ocasions. Perds contra el Llevant amb una errada que passa cada 30 partits i millor que passi contra el líder, que arribava amb xifres d’escàndol. On més vam merèixer perdre va ser a Alcorcón, i tampoc. Estem a Segona, és normal.

—L’1-0 del derbi contra el Nàstic és, fins ara, la millor victòria de la temporada?

—La millor victòria de la temporada serà el dia que guanyem i puguem dir «mira, ja està, hem aconseguit l’objectiu i queden ara deu partits per poder mirar amunt». El derbi? Sí, és clar, és bonic guanyar. Però el derbi ja ha passat i ara ve un altre partit, cal pensar en el Còrdova.

—Setze jornades completades, 24 punts i un lloc gairebé permanent al ‘play-off’, ara des de la quarta plaça. Esperava veure l’equip així?

—Si et digués que sí, i si qualsevol t’ho digués, t’enganyaria. Però tampoc no vaig pensar mai que fóssim la Ventafocs de la categoria. Tenia molt clar que això no aniria de perdre, perdre, empatar... No. Ens veia un equip dur, bé defensivament i que té bons conceptes amb la pilota. Tot això s’està notant cada partit quan intentem jugar un bon futbol. Sorprèn una mica? Potser, però ja no. Ara ja som conscients que la categoria és molt igualada i que si estem bé, podem guanyar a qualsevol.

—Es fa difícil conviure amb l’eufòria que tot plegat ha despertat a l’afició i a la ciutat?

—No. Tenim clar que l’objectiu és la salvació. Tot això està molt bé i tant de bo passin tres mesos, quatre o cinc, continuem allà, estiguem salvats i mirant a la Primera Divisió. I és bonic perquè la gent s’anima i això feia falta a Reus. L’afició s’està portant molt bé. Anem a qualsevol camp i veiem gent en autobusos, als seus cotxes. L’Estadi també ha canviat molt, de les 900 persones que hi havia abans a veure’l ple sempre.

—A casa seva, Altafulla, el pas d’Alberto Benito per la plata ha aixecat expectació.

—És el poble de tota la vida, hi tinc molta família i hi ha gent que em coneix de sempre i que s’alegra que tingui la sort d’estar jugant al futbol professional. Tinc el mateix tracte amb tots que fa quatre o cinc anys.

—El club va iniciar les renovacions amb Fran Carbia i vostè és un dels noms a l’agenda. En quin punt estan les converses?

—M’han comentat que hem de seure i parlar, però encara res concret. Jo estic molt content aquí. Si tot va bé i les dues parts ens podem posar d’acord, està clar que m’hi quedaré, sempre que jo cregui que el club és el millor per a mi i que el club cregui també que jo sóc el millor per a ell. Aquí m’han donat l’oportunitat de ser professional. És com estar a casa. I ho estic. Tant de bo ens posem d’acord i estigui aquí molts anys.