Adéu siau a la Copa

El que realment importa és la Lliga. Tot i això, no calia sortir golejat en l’anada dels setzens de final de la Copa del Rei, però així va ser. Un Nàstic amb dues cares va doblegar el genoll davant de l’Alabès (0-3), que va sentenciar l’eliminatòria gràcies a un doblet de Toquero i a una discutida diana de Santos. Aquest resultat deixa el Nàstic pràcticament eliminat.

L’onze de Vicente Moreno va ser pràcticament l’esperat, tot i que va introduir una sorpresa que pocs tenien a la ment. En el centre del camp va ser on el tècnic va incloure la major de les novetats. Zahibo, Boiro i Lévy Madinda van dibuixar una espècie de trivot, en el qual el futbolista de Gabón acostumava a tirar més amunt, a jugar més avançat. De fet, el centre del camp grana va ser del que més va funcionar, ja que la superpoblació que va proposar Moreno va fer guanyar el seu equip en superioritat numèrica a la zona de creació.

A la porteria, Saja tornava i, en defensa, res estrany. Kakabadze i Ferran Giner eren els encarregats de cobrir les ales, mentre que Lopo i Iago Bouzón tornaven a formar parella al centre, després que l’ex del Deportivo complis sanció i e què el gallec fes net de les seves molèsties.

Pel que fa a la davantera, Maloku a la dreta, Delgado a l’esquerra, i Stephane Emaná eren els encarregats de portar el perill ofensiu. De fet, Emaná va ser el futbolista més actiu. Com sempre, va demostrar una gran entrega i un sacrifici impagable. Delgado i Malolu, en la línia del que va la temporada, patien. No els surt absolutament res, i el públic ja comença a desesperar-se quan no els surt alguna acció.

Vicente Moreno va donar amb el clau ubicant a Madinda per davant de Boiro i de Zahibo, ja que la tasca del de Gabón va ser la més lluïda de totes. Amb pilota, va ser el millor, amb diferència, del Nàstic. Des de la línia de tres quarts, va realitzar jugades de quirats, accions que signaria qualsevol mitja punta del món. Va ser aquest enllaç entre centre del camp i davantera que tant de temps fa que necessita l’equip. Escudat de Boiro i de Zahibo, Madinda va jugar molt més còmode que a la banda dreta, on l’està acostumant a ubicar Vicente Moreno.

A la primera meitat, els tarragonins van ser superiors en gairebé totes les fases, encara que l’electrònic no digués això. La primera ocasió la va tenir el visitant Santos quan, en el 3’, va disparar, amb l’esquerra, una centrada que li venia també del carril esquerre. Va ser el primer avís d’un equip que no va insistir gaire en la porteria rival, però que va estar encertat quan ho va fer.

Qui va fregar de veritat el gol va ser Giner. Als sis minuts de joc, el rebot d’un córner va arribar a la seva cama esquerra, amb la qual va impactar, i el cuir va sortir llepant el pal esquerre d’Ortolà.

S’animava el partit, però la traca va anar a parar al cap de Toquero, des d’on va sortir el gol. Córner que bota Espinoza des de l’esquerra de la porteria defensada per Saja i s’eleva Toquero per connectar i afusellar el meta local. El Nou Estadi es va quedar gelat, sobretot perquè era el seu equip el que dominava. No es rendia el Nàstic ja que, pocs segons més tard, quedava a prop l’1-1. Internada per la dreta de Maloku, dispara el croata, però el tret el desvia Ortolà a córner. No va ser un assetjament del Nàstic, però sí que va ser molt millor el quadre català fins el descans.

Madinda, el líder absolut de l’equip, disparava en el 29’ trobant-se amb Ortolà i Delgado, set minuts més tard, provava sort a passada de Madinda, després d’una genialitat de l’africà, però el sud-americà no va poder trobar el forat entre els tres pals.

Ara bé, tot el que havia funcionat a la primera meitat, allò que havia fet gaudir als aficionats del Nàstic, va canviar radicalment després del descans. Les errades defensives es van agudizar. La defensa va fer aigües per totes bandes, Madinda va ser substituït i, les bandes, van mostrar-se inexistents.

Així, l’Alabès va limitar-se únicament a fer el seu joc i a intentar aprofitar les errades, moltes, del rival. La primera d’aquestes va coincidir amb el segon gol dels vitorians. Incomprensiblement, cinc futbolistes de l’Alabès es planten a camp contrari, amb un únic defensor. Com era d’esperar, la jugada va acabar en gol. Novament va ser Toquero qui, sense oposició, va afusellar Saja, que no entenia el que estava passant. Tot era un desastre, i en golejada havia d’acabar el partit. Així, el tercer, en el 63’, va ser la prova definitiva que el Nàstic diu adéu a la Copa del Rei. Falta lateral que remata Santos. El públic es va queixar de què l’havia impactat amb el braç, però el gol va acabar pujant al marcador. El debut de Rayco, de la Pobla, l’únic destacat fins el final d’un partit que caldrà oblidar el més aviat possible.