El maleït Carlos Tartiere

L’Oviedo talla la gran ratxa del Gimnàstic de Tarragona, que acumulava tres victòries en quatre partits, i que aquest diumenge va veure com els asturians el vencien 1-0, gràcies a un solitari gol de Toché a la primera meitat. No va ser un gran partit dels asturians, ni molt menys. De fet, el Nàstic va ser superior a la primera meitat, encara que aquesta situació no es veiés reflectida en el marcador. En el segon acte, els locals sí que van tenir més presència al camp i, tot i els canvis, Vicente Moreno no va aconseguir que el seu equip rasqués cap punt de la seva visita al Tartiere. Així, els tarragonins queden situats com a cuers de la Segona A.

L’únca sorpresa de Vicente Moreno a l’onze va ser la inclusió de José Carlos com a titular. L’extrem, que ha de demostrar que ha de ser important en el que resta de temporada, va sortir d’inici per banda dreta. Vicente Moreno buscava la seva velocitat per banda, ja que Lobato, des de l’esquerra, aporta altres coses ben diferents. Muñiz d’enllaç i, a dalt, un Uche que tornava a la titularitat. Álex López, acabat de recuperar de la seva lesió de turmell, partia des de la banqueta.

Al centre del camp, Molina i Tejera, titulars, deixaven a Lévy Madinda a la banqueta. Pel que fa a la porteria, Dimitrievski continua amb tota la confiança del tècnic, igual que els defensors Gerard Valentín, Daisuke Suzuki, Djetei i Mossa, titulars al Tartiere.

El duel plantejat pel Nàstic a Oviedo va ser molt semblant al de la temporada passada. Els de Vicente Moreno van ser molt superiors al rival. Aquesta circumstància es va veure escenificada, especialment, a la primera meitat, on els tarragonins van ser immensament superiors a tot un Oviedo.

Tant la possessió de la pilota com el control de l’enfrontament eren indiscutibles a favor dels tarragonins. Molina i Tejera, impecables defensivament i ofensivament, trobaven constantment dos grans socis per davant, com eren Muñiz i Lobato, que van ser molt importants a l’hora de crear joc. Al seu costat, José Carlos era un perill constant, mentre que Uche, al davant, esperava, pacient, la seva oportunitat.

Fins al primer quart d’hora, només va ser superior el Nàstic pel que fa al joc, sinó que també va ser millor que l’Oviedo pel que fa a ocasions. De fet, poc va faltar perquè Djetei avancés els seus als onze minuts de joc. L’africà va veure perfectament com Mossa centrava des de l’esquerra, molt passat, i es va elevar pràcticament fins als núvols, rematant de cap. L’esfèrica, però, va sortir fregant el pal dret de Juan Carlos. S’agradava el Nàstic, tot i que es va emportar un ensurt tres minuts després, quan Verdés, sol a l’àrea petita, va intentar una mitja xilena que gairebé li surt bé. Xavi Molina havia posat el cap, sacrificant-se perquè tenia moltes possibilitats de rebre un cop de peu del rival, però va ser Verdés qui es va acabar anticipant a l’acció. La pilota va sortir una mica desviada per dalt del travesser de Dimitrievski.

I, quan menys ho mereixia, va avançar-se en el marcador l’Oviedo. És el que passa quan a la teva plantilla tens un jugador com Susaeta. Tota pilota aturada és crema per a ell. Córners, faltes laterals, frontals... Tot ho converteix en perill. Així, va arribar la diana de Toché. Servei de cantonada de Susaeta des de la dreta de Dimitrievski, passat al segon pal, i arriba Toché, sol, per rematar al fons de la xarxa. Era injust, sí, però el Nàstic ja perdia 1-0.

L’Oviedo és molt fort quan juga a casa, i és un conjunt al qual costa molt remuntar-li, com va demostrar. El Nàstic, però, no va voler perdre-li la cara al partit, i va seguir insistint, buscant la porteria de Juan Carlos. Suzuki, participatiu en el joc aeri ofensiu durant el partit, igual que Djetei, va tenir l’empat en el 25’. José Carlos va centrar des de la banda dreta, ras, i Suzuki, tot i veure com l’esfèrica li passava pel davant, no va ser capaç d’empènyer-la. El Nàstic, valent, no volia conformar-se amb l’empat.

Doble canvi

El descans li va venir molt bé al Nàstic perquè Torró, en el 45’, va tenir una ocasió molt clara per marcar el segon, però el seu tret va acabar desviat. Els primers minuts del segon acte van escenificar el cansament dels tarragonins, que es conraposava a una gran empenta de l’Oviedo, que es va llençar a pel segon.

Ho va saber aturar bé Vicente Moreno, qui va veure clar que havia de moure la banqueta, havia de buscar dos jugadors frescos que fossin capaços d’oferir-li aquesta mossegada en atac i aquest treball físic que tant necessitava l’equip. Els dos escollits van ser Jean Luc i Álex López. L’extrem havia d’entrar per aportar aquest ritme endimoniat que imprimeix al joc i, el punta, pel joc aeri i pel seu sacrifici a dalt.

Van fer el que van poder, però el gran problema residia en què l’Oviedo no volia baixar el ritme. Fernando Hierro sabia que, si ho feia, qualsevol dels homes ofensius del Nàstic li podia fer molt de mal. A més, el tècnic local va decidir que, a un quart d’hora del final, era l’hora de matar el duel.

Tres minuts després que Vicente Moreno esgotés tots els seus canvis, donant entrada a Lévy Madinda per Xavi Molina, Hierro va fer entrar al terreny de joc a un vell conegut de l’afició grana, un home mol estimat a Tarragona però que, en aquesta ocasió, vestia de blau i estava al bàndol contrari. David Rocha saltava al terreny de joc per aportar equilibri als seus, donant descans a un Toché que, amb el gol, ja havia fet la feina.

Djetei va haver d’abandonar el terreny de joc, lesionat, abans de finalitzar l’enfrontament. Va sortir coixejant de la seva cama esquerra l’africà, qui va deixar el seu equip amb deu futbolistes pocs minuts abans del xiulet final.

FITXA TÈCNICA

Oviedo. Juan Carlos, José Fernández, Héctor Verdés, David Fernández, Christian Fernández, Erice (Óscar Gil, 92’), Susaeta, Lucas Torró, Toché (David Rocha, 75’), Michu i Linares (Nando, 82’).

Nàstic. Dimitrievski, Gerard Valentín, Djetei, Daisuke Suzuki, Mossa, Xavi Molina (Lévy Madinda, 82’), Sergio Tejera, José Carlos (Álex López, 59’), Juan Muñiz, Lobato (Jean Luc, 59’) i Uche.

Gols. 1-0, Toché (18’).

Àrbitre. Dámaso Arcediano Monescillo (castellano-manxec). Va mostrar la targeta groga als locals Toché, Susaeta, Verdés i Jon Erice; i als visitants Gerard Valentín, Xavi Molina i Sergio Tejera. Va amonestar l’entrenador visitant, Vicente Moreno.

Incidències. El Carlos Tartiere va acollir 13.615 espectadors. Abans de començar el partit es va guardar un minut de silenci en homenatge a les víctimes de l’accident aeri on van morir jugadors del Chapecoense.