Comiat a un 2016 carregat d'història
El CF Reus tanca la Lliga fins al 6 de gener i diu adéu a un any natural que ha regalat moments memorables
La jornada 19, l’últim partit del 2016, posa el punt i final al millor any natural a la història del CF Reus. Des de la meitat superior de la classificació de plata, el primer conjunt roig-i-negre de Segona Divisió es mira 107 anys de trajectòria del club amb un somriure guanyador. El pas de l’Elx per l’Estadi, un matx desdibuixat per la intensa pluja i que Guillermo decantava del costat il·licità al 46’, no despenja l’equip més enllà de la setena plaça en aquesta campanya per a no despertar i manté 27 punts, un coixí generós pensant en els propers compromisos i en la segona volta, en mans de la revelació reusenca entre els novells al futbol professional. Complicat, per al CF Reus, compondre el seu llistat de desitjos de cara al 2017 amb un bagatge recent que ha convertit ja en història.
Del que ja té, del millor entre el que ha acumulat en els darrers 365 dies, quedarà el títol de campió del grup tercer de la Segona B a la 2015-16 que va rescatar contra aquell poderós Cornellà de Masqué i Ñoño, el colpidor ascens consumat de facto sobre la catifa d’un bulliciós i esfereïdor Sardinero i, en la visita el Mirandés, la posada de llarg de Segona al feu de la capital del Baix Camp. I tot el que això pugui significar per als prop de 4.000 aficionats que, cada cap de setmana, empenyen aquesta Avellana Mecànica encara un pèl més amunt. Alguns cauran en la temptació de col·locar-hi, potser, el duel amb els homes del Cholo. La Copa que va rebatejar el CF Reus, però, va quedar enrere amb el 2015, tot i que l’impacte de l’1-2 a Reus, del gol d’un Fran Carbia que ja s’anunciava, el mantingui tan proper com el salt al llistat dels 42 de la LFP. Més recent es presenta el canvi d’escut, una renovació que trasllada la paraula Reus al primer terme i que incorpora una pilota de futbol sense renunciar, al nom de la pròpia entitat, al seu Deportiu. També els canvis a la fesomia de l’Estadi, pendents de salvació per traduir-se en una ampliació de localitats que obri l’entitat al municipi. O l’inici de la «integració funcional» amb el BIT de Beijing, per «compartir filosofia i recursos» amb la compra del club xinès. El CF Reus i la Reusmania es feien un lloc al centre de la ciutat amb l’obertura de la botiga oficial roig-i-negre, la CF Reus Store, en un dels locals del passeig Comercial El Pallol i l’estudi impulsat per La Cambra per valorar l’impacte de l’ascens a Segona fixava en més de 5 milions d’euros la repercussió, a la ciutat, de tenir el seu equip competint a la plata.
El segell del futbol roig-i-negre
Enmig de tot plegat, futbol. En estat pur. El que ha rendit al joc roig-i-negre noms reputats al futbol professional en una sensació que es deixa veure a les paraules de Jagoba Arrasate, tècnic del Numància, en acomiadar-se de l’Estadi amb un 1-1 sota el braç: «Conec el Natxo, l’equip porta el seu segell, juga bé al futbol i tot plegat li està donant un bon moment». El propi González, que viu la seva tercera temporada consecutiva en la segona etapa al CF Reus, i que acaba de quallar també el segon salt a Segona del seu recorregut com a entrenador, reconeixia fa algunes setmanes estar vivint un «moment de satisfacció» il·lusionant i no tan freqüent al capdavant d’una banqueta. El mateix futbol que va instal·lar noms de rellevància al vestidor roig-i-negre en el mercat d’estiu o que plantejava el retorn d’un dels fills pròdigs, David Querol, i la continuïtat d’altres com el capità Folch. I que esprem al màxim les habilitats d’un bloc de l’ascens que ja no té res, si és que ho ha tingut en cap moment, de recentment ascendit.
Parlen les estadístiques. Avui, i tot i la relliscada contra l’Elx que és la segona de consecutiva que pateix el CF Reus com a local, l’equip, amb 15 gols encaixat, és el segon menys golejat de la categoria i el sisè que més punts ha aconseguit atresorar. A les seves files, blanc sobre negre, un dels millors arquers i també un dels millors passadors, i algun nom que altre que resultarà buscat. L’equip ha tancat la jornada 19 fora de les posicions de play-off però empatat a punts amb l’Osca que és sisè. Tot plegat, amb el sostre salarial més baix de la categoria, aproximadament 3,4 milions d’euros que queden ben llunys dels 13,3 que està manegant el Rayo aquesta temporada 2016-17. A partir d’aquí, poca cosa o tot per fer, en el comiat d’un any per a la història.
Enganxats a les posicions de ‘play-off’
Els resultats de la jornada 19 han deixat el CF Reus, al tancament de la darrera cita de l’any 2016, instal·lat a la setena posició, amb un total de 27 punts al compte amb què l’equip que dirigeix Natxo González empata amb el sisè classificat, Osca, i amb Saragossa i Sevilla Atlètic, vuitè i novè respectivament. Un sol punt separa els de la capital del Baix Camp de la cinquena plaça que ocupa ara el Lugo i dos, del Cadis quart. El Llevant continua liderant la taula amb 37 punts, quatre més que el Girona i sis sobre el Getafe.