Així és Merino, l'home a qui el Nàstic ha escollit per encapçalar el vestidor

Si acaba materialitzant-se la més que provable entesa per al desembarcament a Tarragona, l’etapa al Nàstic posarà punt i final, per a Juan Merino (La Línea de la Concepción, 1970), a una volta sense equip des de la sortida del Betis, on va rellevar Pepe Mel a mitjans de la temporada passada i on, en acabar el curs 2015-16, cedia el seu lloc a Gustavo Poyet. La de l’entrenador gadità, però, no serà una cara nova per a la direcció esportiva del Nàstic. Juan Merino i Emilio Viqueira van coincidir com a futbolistes a les files del Recreativo de Huelva, on van teixir el principi d’una amistat que va perdurar amb Merino com a part del cos tècnic, i també, més recentment, quan l’andalús entrenava el Xerez on Viqueira exercia el mateix càrrec que ostenta avui a l’entitat grana.

En aquell moment, pels volts del 2011, el director esportiu parlava del tècnic com «la persona més preparada que m’he trobat al món del futbol» i fonamentava la decisió per a la seva incorporació en ajustar-se Merino al perfil d’un exfutbolista jove. Es dóna la curiosa circumstància que el fitxatge del gadità com a entrenador del Xerez va venir acompanyat del nomenament de Vicente Moreno, que tot just acabava de penjar les botes després de 400 partits amb el club, com al seu segon. Viqueira, Merino i Moreno van treballar braç a braç en el projecte 2011-12 del Xerez, amb Manolo Oliva com a entrenador de porters. Els mals resultats, però, van acabar condemnant l’andalús, destituït en la desena jornada amb l’equip a tres punts del descens, i que deixava les regnes en mans de Vicente Moreno. El de Massanassa va conduir la plantilla a una salvació que segellava matemàticament a quatre jornades del final.

Contra les estadístiques

La trajectòria de Juan Merino inclou el pas pel filial del Betis i pel primer equip, a què accedia en primer terme després del comiat de Julio Velázquez i, el curs passat, com a relleu provisional –i, finalment i arran dels resultats, definitiu– per a Pepe Mel. Les estadístiques no sempre han acompanyat l’entrenador. Sense anar més lluny, el pas pel Betis concloïa amb la desena plaça però unes xifres força pobres.