Moreno: «El Nàstic sortirà d'això amb mi o sense mi i havia de fer un exercici de responsabilitat»

«No és cert que no em sentís amb forces. Em sento fort i capacitat. Però, hi ha una situació esportiva, una trajectòria que és la que és i, tot i que sé que l'equip hauria sortit amb mi i sortirà sense mi, havia de fer un exercici de responsabilitat». Són les primeres paraules del ja exentrenador del Nàstic, Vicente Moreno, en la compareixença del seu comiat a la banqueta grana, la qual deixa enrere després que el Consell d'Administració acceptés la renúncia al càrrec que presentava la nit de divendres passat, amb el 3-0 de Copa a Mendizorroza i al desenllaç «d'una reunió amb el president, Rodri i Viqueira».

Moreno, que amb prou feines contenia les llàgrimes quan agraïa a Josep Maria Andreu «haver estat sempre al meu costat i haver-m'ho fet tot molt fàcil», adreçava també unes sentides paraules –en castellà, «perquè em pugui entendre», reia– al director esportiu: «Ets una persona molt important per a mi i hi has confiat tot el temps que hem estat junts. Amb tu al meu costat, no he sentit la soledat de l'entrenador».

A la roda de premsa, que va allargar-se aquest migdia durant prop de 20 minuts, a banda d'Andreu i Viqueira acompanyaven al de Massanassa part de la plantilla que fins avui ha encapçalat –Suzuki, Mossa i Àlex López, entre altres, ocupaven un lloc, dempeus, al fons– i un bon grapat d'aficionats granes que van ovacionar-lo a l'entrada i a la sortida del Nou Estadi i que van quedar-se fora d'una sala de premsa plena a vessar.

El club diu adéu així al que el mateix Josep Maria Andreu definia com a «un dels millors entrenadors de la història del Nàstic» i sobre el qual deia, en una picada d'ullet, que, «compartirà amb Luis César el títol del meu entrenador. Ha sigut un luxe, per a mi i per la meva família, que hagis estat el meu entrenador i haver pogut ser jo el teu president». El mandatari grana, també visiblement emocionat, reconeixia que, sota la mà de Vicente Moreno, «han estat tres anys de vivències molt intenses, i gairebé totes bones», malgrat que «aquesta temporada les coses no han sortit com estaven previstes. Amb una mica més de sort estic segur que tot hauria estat diferent».

En cenyir la seva renúncia a la qüestió purament esportiva, als resultats que han col·locat el club tarragoní a la cua de la classificació de Segona Divisió completades les primeres 19 jornades de Lliga, insistia l'entrenador, que va repetir en diferents ocasions durant la seva compareixença que «la vida canvia de la nit al dia i el que avui és blanc demà pot ser negre. No hi ha res més. L'únic detonant és el que he explicat, i havia de fer un exercici de responsabilitat».

Moreno manifestava el desig que a seva sortida, després de l'acord del Consell d'Aministració, aquest dimarts, per la rescissió del contracte que el vinculava al Nàstic, «sigui sense fer soroll, igual que tampoc vaig fer soroll amb l'arribada». Entre el reguitzell de mostres d'afecte i agraïments que va deixar al seu comiat del feu grana no van faltar tampoc la resta de membres del cos tècnic que l'han envoltat en aquest pròsper periple a Tarragona ni una afició que «m'ha respectat i m'ha fet costat sempre, però també en aquests últims tres mesos, quan entenc que fer-ho era més difícil».

El tècnic valencià, que en les properes hores serà rellevat amb gairebé tota probabilitat per Juan Merino, amb qui ja va treballar com a segon al capdavant del Xerez anys enrere, reservava encara espai per «acomiadar-me dels nois» de la plantilla grana en la tornada oficial a la feina, que està prevista per aquest dijous 29 de desembre. La seva etapa al Nàstic toca a la fi amb regust amarg i amb la convicció que «l'equip tirarà endavant», però Moreno no oblida «tot el que he viscut aquí» i llança un darrer missatge als seguidors: «Teniu un nastiquer més animant i empenyent des de lluny. Visca el Nàstic i Visca Tarragona!».