«És un objectiu molt ambiciós i hi ha altres equips forts però vull lluitar pel 'Zamora'»

—El mercat hivernal marca la seva quarta temporada al club i el perfila com un dels veterans al vestidor.

—Estic satisfet, molt content. Aquesta és l’etapa més important de la meva curta carrera. Des que vaig arribar al Reus, he crescut esportivament i personalment i, de moment, em quedo amb això: estic gaudint de la millor època del club i he sigut protagonista dins del camp. Estic feliç.

—En què sent que ha canviat?

—Vaig venir amb 19 o 20 anys. Ara sóc més madur com a persona. He après. Moltes circumstàncies m’han fet fort. En l’esport, sóc més complet. El fet de tenir continuïtat, que és el que em va portar aquí, m’ha permès cada dia ser una mica millor.

—David Haro, llavors davanter de l’Hospitalet, va firmar el primer gol que vostè encaixava sota l’arc del CF Reus.

—I me’n recordo perfectament, d’aquell partit a l’Estadi contra l’Hospitalet, del meu debut. Vam guanyar 2-1. Haro em va marcar, però també li vaig aturar un parell de jugades bones.

—Com s’està veient ara a un CF Reus de Segona?

—Amb el pas dels partits, l’exigència de Segona et fa adaptar-t’hi. Vam començar a un nivell defensiu extraordinari i, a mesura que han passat més jornades, ens hem adonat que el que estem aconseguint és molt difícil. M’estic sentint molt bé i crec que mostrant un nivell acord amb la categoria. I espero seguir així.

—L’equip és, a punt de tancar la volta, el segon menys golejat de la plata. I amb això Edgar Badia, un dels millors porters.

—Si el Reus destaca per alguna cosa, és per un bloc molt compacte defensivament. Tothom té clar el que ha de fer per evitar que el rival generi ocasions clares. En la feina diària, preveiem les situacions que es poden donar el cap de setmana per anticipar-les. Entrenem enfocats en el rival.

—Pesa la responsabilitat quan el plantejament parteix de no encaixar?

—No, perquè és de tots. Des del davanter fins al porter. Em generen poques ocasions i tot l’equip intenta no encaixar perquè tots sabem que depenem d’això per aspirar a sumar.

—La defensa havia estat una de les línies més fixes però ara viu canvis. A Valladolid, van entrar Olmo i Campins. Com afecten al porter les rotacions i com les gestiona?

—Realment no m’afecten. Portem temps treballant junts, hem mantingut un bloc important de la temporada passada. És normal que a la defensa hi hagi canvis per lesions, sancions, i tothom qui entra rendeix. Per exemple, Campins va estar a molt bon nivell contra el Valladolid.

—Com és la relació amb Yván Castillo? El seu sistema és conegut per les visualitzacions.

—En el balanç del meu pas pel club, ell és una persona molt important. Hi dedica moltíssimes hores i la relació és immillorable. Ara, procurem fixar-nos objectius a més curt termini, almenys així ho hem fet en la primera volta, en les visualitzacions. Però, les mantenim. Junts, amb Codina i amb Sillero treballem bé.

—I Codina?

—És un porter amb molta experiència que ha vingut a sumar el màxim. El seu nivell als entrenaments m’ajuda a mi a competir i, per als partits, m’aporta els seus consells. Encara que no estigui jugant, el seu paper és molt important.

—Àngel Blasco, Francis, Rubén Pérez o Aitor Embela li han disputat la titularitat i han acabat sortint. Creu que en algun moment li ha faltat competència?

—Al contrari. Si he tingut molts companys és perquè el club ha intentat que el meu nivell competitiu no baixés en cap moment. La sort que estiguessin aquí és que he pogut aprendre de tots ells i això és un punt positiu que m’ha fet augmentar el nivell.

—És porter de rituals? Algun cop ha mencionat una cançó que sona cada partit.

—Fa anys, quan anava a la selecció espanyola, l’Álvaro Morata, que era el meu company d’habitació, sempre escoltava una cançó abans dels partits. Amb aquell ritual, vam guanyar l’Europeu. A partir de llavors, vaig agafar-lo com a meu. És una cançó que no vull desvetllar. Aquests rituals és millor guardar-los per un mateix perquè deixen de funcionar.

—Hi creu? Són importants?

—Són sistemes per focalitzar l’atenció en el partit. Jo escolto la cançó, miro algun vídeo de motivació, repasso la informació que tenim sobre el rival... Quan surten bé les coses, no penso que hagi sigut per això però sé que això sí que ha ajudat.

—Va debutar amb Catalunya contra Tunísia i una aturada seva al 90’ va enviar la cita als penals.

—És una experiència fantàstica. A qualsevol jugador català li agradaria i he tingut la sort que confiessin en mi a un partit amistós que és molt important per a Catalunya. Vaig estar amb companys de primer nivell i tant de bo algun dia pugui jugar amb ells a la mateixa categoria.

—El club ha posat damunt la seva taula una oferta de renovació. Com ho afronta?

—Estic centrat en la qüestió futbolística i és una de les claus del meu bon rendiment a Segona. Hi ha hagut contactes amb el club i, si es donessin les circumstàncies, el Reus òbviament és el que tinc en ment. Però, és una situació en què no vull pensar ara.

—Què li demana, després de l’Almeria, a la segona volta?

—Sobretot, sumar els 50 punts quan abans millor. Sovint, tot i que gaudeixes, no t’atures a pensar el que estàs aconseguint perquè tens un objectiu present. Si l’assolim, podrem gaudir de ple de la categoria i, mirar objectius més ambiciosos. Per què no?

—I a nivell individual?

—Créixer amb els partits com ho estic fent, intentar mantenir la regularitat a nivell defensiu i intentar lluitar pel Zamora. És un objectiu molt, molt ambiciós, perquè hi ha clubs molt forts defensivament. Però, crec que, si seguim com fins ara, podem estar, com a mínim, a la lluita.