Emaná, Luismi, Barreiro i Perone, molt ambiciosos en la seva presentació

Molts creuen en la salvació. D’altres, la veuen més que factible. Alguns, opinen que serà un miracle si s’acaba aconseguint. Però el missatge és clar: el Nàstic té temps suficient com per capgirar la situació i fugir de les brases del descens.

Aquest és un missatge molt similar al que van pronunciar ahir els quatre jugadors del primer equip que van gaudir de la seva posada de llarg. Achille Emaná, Manu Barreiro, Luismi i Bruno Perone van ser presentats oficialment. Un a un, sempre acompanyats del president, Josep Maria Andreu, i del director esportiu, Emilio Viqueira, van anar passant per la sala de premsa del Nou Estadi, on van explicar els seus motius per fitxar pel Nàstic i les seves sensacions sobre l’equip. El missatge del «Sí, podem», va ser unànime entre els quatre futbolistes, els quals també s’hi juguen molt, perquè un descens perjudicaria moltíssim a un equip que té un record massa recent del seu pas per la Segona Divisió B.

El primer a passar per la sala de premsa va ser Achille Emaná. Un dels ídols més recents per a l’afició grana torna a casa, i ho fa per complir una meta ben diferent que la de la 2015-16, quan el Nàstic ben a punt va estar de pujar a Primera Divisió. Tant el camerunès, com els altres tres futbolistes presentats, va ser titular davant del Tenerife, en un empat que servia per acostar a l’equip a cinc punts de la permanència.

Emaná va explicar els motius del seu retorn a Tarragona. «Veia que l’equip estava malament. Vaig parlar amb Emilio i amb Vicente –Moreno, entrenador fins al desembre–», i va afegir que no estava jugant al Japó», manifestava el mitja punta. Ell creu fermament en la salvació, ja que «tot és possible per a aquell qui creu, no hem de baixar els braços, hem de ser homes i intentar donar-ho tot».

El camerunès va ser el que més temps es va esplaiar, fet que es podia preveure tenint en compte que ha estat el més mediàtic de tots els fitxatges realitzats pel club tarragoní. D’aquesta manera, va tenir temps per parlar de la marxa de Vicente Moreno. «Em sorprèn la seva marxa. Jo estava de vacances amb els meus fills quan va saltar la notícia de la seva dimissió», admetia, tot oferint suport incondicional a Moreno, ja que «si aconseguim l’objectiu, una gran part serà gràcies a ell». Finalment, després de veure com ha estat el seu pas pel futbol japonès, Emaná va afirmar rotundament que «si pogués tornar enrere, em quedaria aquí», i no hauria marxat.

Barreiro no ho veu «normal»

Si Emaná ha estat mediàtic, també ha ocupat moltes pàgines de diari l’arribada de Manu Barreiro. El davanter, que ve procedent de l’Alabès, assegurava no entendre per què el Nàstic és el «fanalet vermell» de la categoria. En aquest sentit, declarava que «no veig normal que l’equip estigui en aquesta posició, amb la qualitat que hi ha».

Ell està satisfet amb el que va veure diumenge, quan «vam fer un molt bon partit, vam veure un bon Nàstic». Ell es va definir com «un davanter que pot fer moltes coses».

Més tímid, Luismi, va ser el tercer en entrar en escena. El migcampista va ser el millor jugador del Nàstic durant el partit contra el Tenerife, però aposta per la humilitat davant de la seva arribada a un nou equip. «Per ser el primer partit em vaig sentir força còmode. L’equip va fer un gran treball i espero continuar millorant poc a poc». L’interès en contractar-lo, segons les seves mateixes paraules, «va néixer a principis de desembre. Al Valladolid –equip d’on prové cedit– no tenia minuts i vaig decidir venir».

Perone, emocionat

Potser el jugador més satisfet per haver fitxat pel Nàstic i el que més ho ha patit és Bruno Perone. Almenys, així es pot apreciar tenint en compte les seves paraules. «Quan estàs a prova, vas a dormir i no saps si signaràs el contracte o no. Si em van trucar, és perquè feia coses bé. Em va sorprendre una mica ser titular diumenge però, quan vens amb ganes, pots fer les coses bé».