Un nou Nàstic a la pissarra de Merino

El segell de Merino i els fonaments del profund anàlisi a què l’entrenador continua sotmetent en aquests dies la plantilla grana comencen a deixar-se notar sobre un Nàstic que, al matx contra el Tenerife, en l’estrena del gadità a la banqueta i una setmana després del seu desembarcament, exhibia al terreny de joc del Nou Estadi novetats perceptibles a totes les files. Des de la porteria fins a la línia més avançada, el relleu de Vicente Moreno incloïa un reguitzell de provatures a la cerca de la reacció que va produir-se i que el mateix Merino va valorar: «L’equip ha estat ben situat i, tal i com jo veig les coses, les oportunitats més clares han estat per a nosaltres. Fins i tot, també quan ens hem quedat amb un jugador menys. Ens hem de convèncer ja que som bons», concretava amb el punt de l’1-1 davant els balears a la butxaca. El retorn de Manolo Reina a la porteria, la reformulació de la parella de centrals que formaven diumenge Bouzón i el debutant Perone, el desplegament de quatre homes d’atac sobre el verd i la inclusió als plans de les quatre incorporacions que l’entitat tarragonina ha tancat en aquest mercat d’hivern –Achille Emaná, Luismi, Perone i Barreiro– són la primera petjada de Merino sobre el Nàstic.

Tot just l’endemà, en acabar el partit d’entrenament que posava els suplents davant el KSV Holstein de la tercera alemanya (2-5), el de La Línea de la Concepción manifestaria sentir-se «molt enfadat amb més d’un jugador pel seu rendiment» i tornava a avisar que «el mercat està totalment obert tant per al director esportiu com per al cos tècnic i, si no hi ha nivell o alguns no el demostren, en vindran d’altres que sí». De la resta, dels que havia escollit en la confecció de l’onze inicial per a la seva posada de llarg al feu grana, Merino recuperava Manolo Reina, que havia reaparegut ja en la tornada de setzens de Copa contra l’Alabès (3-0) i que vivia la tornada a la disponibilitat en Lliga finalment refet de la lesió que va patir en pretemporada.

També Iago Bouzón, qui havia disputat únicament set dels 19 partits en aquesta primera meitat de temporada i no competia des que formés part de l’eix de la defensa en la visita a l’Almeria (3-0), el 23 d’octubre. L’acompanyava Perone, central italo-brasiler que fa pocs dies convencia el club després de setmanes a prova entrenant amb la resta de la plantilla, en la jornada del seu debut. Suzuki i Mossa ocupaven els laterals, amb Luismi i Tejera a la medul·lar. Per davant, quatre atacants: Jean Luc, Manu Barreiro, Uche i Emaná presentaven credencials de cara al gol que acabaria arribant de botes de José Carlos.

Un altre aire

La revolució a un onze que lluïa reformat de dalt a baix va servir al Nàstic per mostrar un altre aire i retrobar-se amb l’esperit de lluita que l’acumulació de resultats negatius havia fet esvair-se abans de l’aturada nadalenca. El reset de l’impàs, i la configuració d’un discurs on l’esforç i el sacrifici no es qüestionen apuntaven al compte grana el primer punt recollit en les darreres quatre jornades, després de relliscar, sota la mà de Moreno, contra Oviedo (1-0), Rayo (0-1) i Girona (4-2). L’equip prepara ja el tancament de volta que el portarà aquest cap de setmana a La Condomina, on espera un UCAM Múrcia que ahir s’enfrontava al líder Llevant en partit corresponent a la jornada 19, ajornat per la pluja, amb tot disponible.