El matrimoni del Nàstic amb el mercat d'hivern

El mes de gener acaba de travessar el seu equador. Si fos un altre mes de l’any, podria ser un fet intranscendent, però tractant-se del mes en el qual està actiu el mercat de fitxatges, sí que resulta important. I ho és per al Nàstic, un equip que, temporada rere temporada, assisteix al mercat d’hivern a la cerca i captura de futbolistes que puguin millorar el nivell de la plantilla, jugadors que puguin fer oblidar les carències que tenen tots els planters de qualsevol categoria.

Aquest mercat d’hivern és especial pel Nàstic, diferent. Fa moltes temporades, des de l’anterior descens a Segona Divisió B, que el club que presideix Josep Maria Andreu no tenia tantes urgències. Alguna cosa no s’ha fet bé, l’equip no ha funcionat, i els canvis han superat ja la plantilla. Vicente Moreno va deixar de ser l’entrenador i, en el seu lloc, Juan Merino ha agafat les regnes. També s’estan produint baixes a l’equip, però encara resta que marxin més jugadors. Boiro, Zahibo i algun futbolista més no formaran part de la plantilla del Nàstic a partir de l’1 de febrer i, probablement, arribin un o dos jugadors més en aquest mercat d’hivern. De moment, són quatre les altes que s’han produït, per les cinc de la temporada passada. La gran diferència és que a la 2015-16, el Nàstic estava lluitant per les posicions de dalt i somiant amb una promoció d’ascens que va acabar aconseguint.

El percentatge d’encert en els fitxatges de l’any passat pot ser un motiu de discussió, ja que per a alguns el rendiment dels futbolistes va ser molt bo, per a d’altres va ser bo i, per a certa gent no va ser l’esperat. Però a grans trets, es podria dir que va ser un mercat d’hivern acceptable. Cinc van ser els jugadors que van signar pel Nàstic durant el mes de gener. Un d’ells ho va jugar pràcticament tot, un altre va ser titular a l’inici i va acabar cedint terreny, un tercer va convertir-se en revulsiu, un quart no va quallar i va decebre en excés i, el cinquè, va actuar amb el filial, sense tenir protagonisme amb el primer equip.

Anant per ordre, el fitxatge més rendible pel Nàstic va ser el de Lévy Madinda. El de Gabón va arribar cedit pel Celta i tant va agradar la seva aportació que el Nàstic ha realitzat un esforç gegantí aquest estiu per tornar a fer-se amb els seus serveis. El centrecampista va connectar perfectament amb Sergio Tejera i els dos van convertir-se en la millor parella de la categoria de plata. També va arribar el centrecampista Giorgi Aburjania. El futbolista, tot un desconegut a la Lliga espanyola, va fer-se ràpidament amb un lloc a l’onze, però va anar diluint-se. Tot i això, en el global va ser un bon fitxatge i, a més, va deixar una bona quantitat de diners a caixa quan va abandonar l’equip en direcció al Sevilla Atlètic.

Juan Muñiz també va ser una incorporació amb cartell. A l’asturià li va costar entrar a l’onze titular. De fet, es va convertir en un estrany revulsiu, un futbolista que, tot i no ser davanter, sortia a les segones parts per ajudar a resoldre partits. La seva innegable qualitat li atorga un poder especial a pilota aturada que Vicente Moreno va saber explotar a la perfecció.

A l’altra cara de la moneda apareixen Aníbal Zurdo i Fabrice Ondoa. Ni l’un ni l’altre van poder quallar. El davanter, que era el fitxatge estrella del mercat d’hivern, no va adaptar-se en cap moment i no va poder ajudar a l’equip quan se’l necessitava. No es va trobar mai a gust al camp i no va poder retornar la confiança demostrada pel club que presideix Josep Maria Andreu. Ondoa va rescindir el seu contracte amb el Barça B i va arribar per intentar competir amb Reina després de la marxa de Tomeu Nadal. Tot i això, el porter només va jugar al filial, a la Pobla. Ara, ni tan sols forma part de la plantilla grana, ja que el Nàstic el va cedir al Sevilla Atlètic. Daisuke Suzuki, que va arribar al febrer, ja fora de la data del mercat d’hivern, no comptaria com a fitxatge d’aquest període, igual que Lobato, que va signar al novembre aprofitant una fitxa lliure.

Encara és massa aviat per poder analitzar el rendiment dels fitxatges d’aquest gener, però les quatre noves incorporacions ja han deixat pinzellades del que poden oferir. El millor fins ara, sense dubte, és Luismi. Cedit pel Valladolid, va ser el millor jugador del Nàstic tant al Nou Estadi contra el Tenerife com aquest dissabte a Múrcia. S’ha convertit en imprescindible en el centre del camp. De notable són les actuacions de Perone a l’eix de la defensa, mentre que Manu Barreiro només ha jugat un partit, davant del Tenerife, però no el va acabar perquè va ser expulsat. A Emaná encara li falta molt per tenir el millor to. Caldrà esperar.