Endarrerir-se al camp per avançar en la vida: la metamorfosi de Campins

La petjada del Mallorca en Joan Campins ve de lluny i és prou profunda com per haver marcat la resta de la seva trajectòria futbolística. O una mena de sotrac, relativament habitual en l’etapa formativa, complicat d’entrada però a què «al final, em vaig acabar acostumant». Completava tot just les primeres passes serioses amb una pilota als peus quan algun ull expert al club s’hi va fixar. Campins (La Puebla, 1995) feia el salt al referent balear sota la tutela de Santi Miralles i de Miquel Nanu Soler. A aquest últim caldrà atribuir la posició que ocupa els diumenges al terreny de joc.

En total, quatre anys en què l’exfutbolista va haver d’emprar-se a fons per convèncer el seu pupil que els 1,84 metres i les aptituds defensives que apuntava en la preparació el farien brillar una mica més enrere. Tampoc no era un canvi brutal. Però, «jo sempre havia jugat d’extrem i entre els dos insistien que ho podia fer millor de lateral. Ho vaig provar i va ser raro». Amb el temps, i el debut treballat a la defensa, els resultats van propiciar l’adaptació i «m’hi vaig anar trobant cada cop més còmode». L’oferta que el FC Barcelona posaria, poc després, damunt la seva taula, s’adreçava ja al lateral Joan Campins.

I això que, a les acaballes de l’etapa blaugrana, Gerard López va voler recuperar el seu esperit d’atacant i va col·locar-lo en més d’una cita de nou avançat a la banda, compaginant ambdues demarcacions. Seria el comiat definitiu a una passió que ja només cuejava, perquè «des d’aquell moment, i des que m’hi he dedicat, sempre he fitxat com a lateral». Al Saragossa, i ara al CF Reus, es prodiga a la rereguarda. Independentment que alguna carrera brillant, com les que va quallar contra l’Almeria, evoquin el passat mallorquí amb què podrà retrobar-se aquest cap de setmana a l’Estadi.

«Em van tractar molt bé»

El matx que el coloqui davant els homes de Fernando Vázquez, en l’inici de la segona volta i, per tant, en la rèplica local del partit que va suposar l’estrena del més que centenari CF Reus a la Segona Divisió, tindrà un punt d’especial perquè «el segueixo i, quan puc, em miro algun partit». Però sobretot perquè «és de la meva terra i, quan hi vaig ser, em van tractar molt bé. I això és el que a un més li queda».

Campins, que exhibeix titularitat des que el vessament al turmell esquerre deixés Alberto Benito –que anotava en ple descompte i contra els balears el primer gol de plata del CF Reus i el seu de propi– fora per al desplaçament a Valladolid, està deixant molt bones sensacions. Fins ara, l’excel·lent moment de l’altafullenc l’havia deixat fora dels plans d’un Natxo González que, amb tot, torna a fer bona aquella premissa seva que cal mantenir en tensió totes les peces de què disposa perquè puguin complir en qualsevol moment. A l’enfrontament, el CF Reus arribarà instal·lat en la novena plaça de la taula classificatòria, amb 30 punts i a un de sol del play-off.