«Vull competir a Tokyo 2020»

Adrián Thiam Creus vol dedicar-se a la boxa. Ell té molt clar que el seu futur està completament lligat a aquest esport i que no vol pensar en una altra cosa que no sigui pujar al ring i demostrar totes les seves habilitats.

Té 18 anys i apunta maneres, tal com explica el seu entrenador, José Carballo. «Ell és un boxejador que pot arribar on vulgui», destaca Carballo, mentre acompanya a Thiam durant l’entrevista a la redacció del Diari Més. El jove, tímid però segur sempre de les seves paraules, destaca que «em vull dedicar a això». Ho té clar i, de fet, no fa gaire que s’ha proclamat campió d’Espanya en la seva modalitat, en súper lleuger, de menys de 64 quilos.

Fa tres anys que es dedica a la boxa, després de deixar els seus estudis. No s’ho va pensar dues vegades a l’hora de fer un canvi radical a la seva vida, sobretot des del moment en què va veure que tenia un do especial per a la boxa. «Fa un any vaig decidir deixar el col·legi, ja que la pràctica de la boxa exigeix molt de temps i, sobretot, dedicació màxima», apunta Adrián Thiam, qui acumula altres èxits en campionats a nivell nacional, com la plata que va aconseguir a Galícia o l’Or de Múrcia.

El dia a dia d’Adrián Thiam és molt exigent. Si en el món del futbol o el del bàsquet un jugador es dedica unes dues hores a entrenar cinc o sis dies a la setmana, a la boxa és molt diferent. «Jo entreno dues hores pel matí i dues més a la tarda», apunta Thiam, qui té ben clar que «només em vull dedicar a això». Ara bé, ell sap que és molt complicat arribar a ser un boxejador reconegut mundialment i, per poder arribar a ser-ho, necessita ajudes. «Els patrocinadors són molt importants per a mi, i m’està costant trobar ajuda. Competir és car. Desplaçaments, estances... M’agradaria molt que algú de Tarragona m’ajudés en la meva aventura», exposa l’esportista, que es pren més que seriosament la seva passió.

A l’hora de tenir vida social, ser boxejador et priva de moltes coses. Així, almenys, ho explica el tarragoní, qui exposa que «no puc sortir a sopar amb els amics, no puc anar de festa... Aquests són sacrificis necessaris per poder ser boxejador d’elit, i ho assumeixo». «S’ha de passar gana, hem d’estar sempre en el nostre pes, hem de tenir molta responsabilitat, així com una gran concentració», sentencia Thiam, qui no vol deixar de créixer.