La camaleònica pissarra de Merino

Juan Merino ha posat les cartes sobre la taula. L’entrenador del Gimnàstic de Tarragona ha deixat clar quin tipus d’equip vol, què necessita dels seus jugadors i com s’han de comportar els seus futbolistes al camp.

El Gimnàstic ha de ser un equip que mossegui sempre, en totes les línies del camp, amb futbolistes solidaris i que puguin readaptar les seves posicions sobre la gespa. De moment, els resultats no són dolents, ja que en tres enfrontaments amb Merino al banc l’equip ha sumat cinc punts, gràcies a una victòria i dos empats.

El que també ha deixat ben clar Merino és que no només no té un onze base, onze futbolistes que sàpiguen que sempre seran titulars, sinó que no compta amb un dibuix tipus sobre el verd. De fet, en els tres enfrontaments amb l’andalús com a tècnic, la formació inicial ha estat completament diferent.

4-2-4

En el primer duel de Merino, el del Nou Estadi contra el Tenerife, l’entrenador va sorprendre amb un ultra-ofensiu 4-2-4. S’analitzessin com s’analitzessin les intencions de Merino, alinear a Emaná i a Jean Luc per les bandes significa jugar amb extrems. Ells van acompanyar a Barreiro, debutant amb els grana, i a Uche. Tota una declaració d’intencions que va agradar molt al públic, però que no va servir per sumar tres punts.

4-2-3-1

En el duel següent, a la Condomina davant de l’UCAM, l’entrenador grana va recuperar l’habitual 4-2-3-1 amb què juguen la majoria d’equips del futbol espanyol. També va empatar el Nàstic, tot i que, com en el cas del partit anterior, el dibuix inicial no va ser el mateix que el final, a causa de l’expulsió d’Uche. Barreiro va ser expulsat en el duel anterior. Emaná va variar la posició fins a la mitja punta, i José Carlos i Muñiz van ser els titulars a les bandes.

5-3-2

Finalment, en l’única victòria assolida pel Nàstic, a Lugo, l’alineació inicial contenia cinc defensors. Independentment del fet que Merino va canviar el dibuix en funció del resultat, va sorprendre amb els cinc homes al darrere i amb la inclusió de Cordero en el centre del camp.

Hi ha alguns aspectes, però, en el que Merino es mostra intransigent. El primer té nom i cognoms: Manuel Reina Rodríguez. El porter va acabar amb la titularitat de Dimitrievski, que estava sent el millor de l’equip fins llavors. El segon, és la defensa. Hi ha quatre futbolistes que sempre juguen amb Merino, com són Suzuki, Bouzón, Perone i Mossa. I, el tercer, que hi ha dos jugadors indiscutibles en el centre del camp: Sergio Tejera i Luismi.