«A l'equip li faltava de tot: agressivitat, il·lusió, ganes»

Luis Miguel Sánchez Benítez, més conegut com a Luismi, és un dels nous fitxatges que el Gimnàstic de Tarragona ha realitzat en aquest mercat d’hivern. El club grana ha volgut renovar l’equip per tal de poder lluitar per l’objectiu que sobrevola pels caps tant de futbolistes com equip tècnic i directiu: garantir la permanència a la Segona Divisió A, la categoria de plata del futbol estatal.

—El seu fitxatge sembla caigut del cel. L’afició ja el troba imprescindible.

—Sempre és important entrar amb bon peu. Crec que els nous fitxatges i l’arribada del nou míster donen un plus a l’equip, i això és important.

—Quan decideix que el seu futur havia d’estar lligat al Nàstic?

—Tenia clar que a Valladolid no estava gaudint de minuts i que havia de marxar. Al desembre vam començar a parlar amb el Nàstic. Jo buscava l’oportunitat de tenir minuts, i què millor que fer-ho aquí.

—Sap que ja interessava al Nàstic abans d’aquest mercat d’hivern?

—Sí, des de principis de desembre. Es van posar en contacte amb el meu agent i ell m’ho va comentar.

—Si ara pogués tirar enrere, hauria fitxat pel Nàstic aquest estiu?

—Està clar que aquí estic molt content. En el seu moment el Valladolid va mostrar molt més interès que el Nàstic, però si hagués de tornar enrere, sense cap mena de dubte, m’hauria decantat pel Nàstic.

—Què li va faltar per tenir continuïtat al Valladolid?

—Jo vaig fer tot el possible, però va ser qüestió de gustos. L’entrenador preferia un altre tipus de futbolista, i al final vaig decidir deixar l’equip.

—En els seus dos primers partits a Tarragona va ser, sense discussió, el millor jugador del Nàstic. Tantes ganes tenia de tornar a sentir-se important?

—És veritat que tant aquests últims mesos com l’any anterior al Sevilla Atlètic no vaig tenir gaires oportunitats. Aquí vaig venir amb moltes ganes i il·lusió. Sabia que era una oportunitat, així que vaig intentar aprofitar-la, i és això el que estic fent.

—Ara que fa un cert temps que està a Tarragona, què creu que li ha passat al Nàstic per estar al capdavall de la classificació?

—Crec que, al cap i a la fi, a l’equip li faltava una mica de tot: agressivitat, ganes, il·lusió. Amb l’arribada del míster això s’ha anat recuperant de mica en mica.

—Cinc punts de nou possibles no està malament.

—De fet no m’explico per què el Nàstic està on està. Des de que estic aquí, l’equip sempre ha entrenat com si no hi hagués demà. Penso que aquest és el camí a seguir, els resultats així ho mostren.

—Què va fer el Nàstic millor que el Lugo?

—No llançar la tovallola. Vam seguir, vam fer el nostre partit, i vam aprofitar molt les oportunitats que se’ns van presentar. S’han de valorar les coses positives i les negatives, i a partir d’aquí hem de seguir millorant i preparar el partit contra l’Osca amb les mateixes ganes i il·lusió.

—L’Osca és un rival molt complicat de derrotar.

—Sí, m’han explicat que és un contrincant dur i que hi ha molta rivalitat entre els dos equips, però la plantegem com si fos una altra de les finals. El passat, passat està. És veritat que portem una bona dinàmica i hem de seguir així per allargar-la el màxim possible.

—Per què porta la protecció al cap?

—L’any 2012, en un partit contra el Jaén, quan jugava amb el Sevilla Atlètic, vaig tenir una fractura de crani i em van haver d’operar d’urgència. Ara ja me la podria treure, però per seguretat prefereixo portar-la.

—Per on passa la permanència del Nàstic?

—Tots som molt importants, i cal anar de mica en mica, remant tots cap a la mateixa direcció i amb la il·lusió que tenim.

—Per on passa el seu futur?

—Ara mateix estic molt content aquí a Tarragona, la veritat. Vull seguir aquí, seguir millorant i creixent al mateix temps que ho fa el club. Quan acabi la temporada i hàgim complert l’objectiu, ja es veurà.