Sentiment grana càntabre

Tothom el coneix com Titi, ja que si algú parla de José Alberto Cano, tret del seu entorn molt directe, no sabrien qui és. Ell va tenir una idea i, valent i decidit, la va dur a terme. Tot i ser càntabre, té una passió: el Nàstic. Llavors, volia fusionar els dos sentiments i va decidir fundar la Penya Grana de Santander. Encara no és una penya oficial, però està confeccionada i compta ja amb una quinzena de penyistes, els quals han iniciat una relació d’amor amb un equip que, tot i que el tenen lluny, sempre el porten al cor.

La penya s’ubica a Dajano, una localitat que està a quatre quilòmetres de Santander, molt a prop de Pedreña. Un bar molt freqüentat per gent que va de pas és la base d’una penya que vol començar a créixer amb els anys, però que ja empeny fort. De fet, no és gens estrany veure pels camps al Titi, acompanyat de més integrants de la penya.

La connexió d’aquest amant del club tarragoní amb el Nàstic no és casual. Una persona en té la culpa. Ell és Ricardo Pacheco, molt conegut en el món del Nàstic, ja que va ser president de les penyes del club i, després, va passar a ser conseller de la Societat Anònima Esportiva. Ara, està vinculat a la Federació Catalana de Futbol, amb què la seva relació amb el Nàstic i amb l’esport rei és màxima. «A Ricardo el conec de quan érem nens. Sempre que anava a Tarragona, perquè m’agrada molt PortAventura, quedàvem per anar a dinar i veure’ns. Vam anar al Nou Estadi diverses vegades, a veure el Nàstic, i va ser allí quan vaig començar a agafar afició per l’equip», explica Titi.

Aquesta temporada, se l’ha vist en camps com el Carlos Tartiere o Anduva, per assistir a l’Oviedo-Nàstic i al Mirandés-Nàstic, però ell recorda, emocionat, un moment de la seva vida. «Vam anar a Tarragona per assistir a la tornada del play-off, contra l’Osca (quan el Nàstic va ascendir). Va acabar el partit, i vam saltar al camp, va ser molt emocionant», diu. Ara, l’únic que espera és no haver de tornar a Segona B.